No pot ser, no m’ho puc creure!

Visquérem uns anys d’esperança

en què “tot estava per fer i tot era possible”,

nous règims oberts, dividends de la pau,

repensàvem la societat, “un altre món era possible”.

Però, com si encadenats a cicles tempestuosos

alguns cenacles decidiren cultivar les crisis i les guerres,

i amb les noves trones en les seves mans

predicaren filies i fòbies, amenaces i enemics.

I així estem, ara patint estretors i pandèmies,

invasions i genocidis, arrapats a terra,

atrapats a les pors que ens tenallen

i ens fan esclaus dels desitjos impossibles.

No pot ser, no m’ho puc creure,

que hàgim de viure de nou sota el terror

provocat per quatre psicòpates ignorants

que volen viure moments efímers de glòria.

De la societat de la frustració a la societat de l’equilibri (3): Sobre la frustració

Sobre la frustració

https://ca.wikipedia.org/wiki/Frustraci%C3%B3

La frustració és un sentiment desagradable que s’origina quan un individu no pot satisfer les expectatives que s’ha proposat, és a dir, és una vivència emocional que sorgeix davant del no compliment dels objectius previstos. La majoria d’éssers humans experimenten certa frustració cada dia perquè és natural que alguns obstacles interfereixin als plans o objectius de totes les persones. Es produeix en totes aquelles situacions de la vida en què algun comportament, meta o necessitat no són satisfetes.

Segons la intensitat de l’objectiu a assolir, la frustració serà més o menys intensa, és a dir, com més intens sigui el desig d’aconseguir una meta, major serà la frustració que s’experimentarà, ja que sorgirà un sentiment de fracàs en tot allò que s’havia proposat i alhora serà més difícil poder superar aquesta situació i sortir de l’estat de frustració.

Els factors que generen frustració són relatius i diferents per a cada persona en particular, ja que a algunes persones una situació determinada els hi causarà aquest sentiment, mentre que a d’altres potser no els hi generarà frustració de cap mena.

  1. Un primer factor són els estàndards de la vida que exigeix la societat o l’entorn que l’envolta. Així doncs, al fallar o al no aconseguir satisfer un desig que l’entorn exigeix, provoca ser més susceptible a caure en un estat de frustració.
  1. Un altre factor de frustració, pot ser generat per la mateixa persona i pot impedir la satisfacció dels propis objectius. Això és degut al fet que en moltes ocasions les metes que s’imposen tendeixen a ser poc realistes, cosa que fa molt difícil aconseguir-les.
  1. L’interval en què es produeixen diferents situacions frustrants i la susceptibilitat de l’individu en aquest moment són un factor important que provoca aquest sentiment de frustració que tendeix a ser acumulativa. Així doncs, una persona al viure una sèrie de situacions frustrants de poca importància, però que es van sumant fins a arribar a un desequilibri de la pròpia vida, provoca el sentiment de frustració.

Quan els objectius proposats pels quals has lluitat, no són assolits apareixen diferents sentiments i pensament autodestructius per l’individu. Aquest poden ser: ansietat, ràbia, ira, depressió clínica… Cada individu ho viu de forma diferent, però tots tenen en comú la sensació de decepció i desànim que produeix el sentiment de frustració.