Recerca sobre l’enfortiment de la resistència civil noviolenta d’Ucraïna

Aquest premi és a la resistència noviolenta del poble d’Ucraïna, per donar a conèixer i reconèixer els cent anys d’històries, de veus i energies de l’acció noviolenta per frenar la guerra, protegir la població, construir la democràcia i avançar en la reconciliació regional. I, sobretot, ara, és per afavorir la recerca i el fer xarxa, per contribuir a coordinar, enfortir i formar la resistència i la defensa civil noviolenta ucraïnesa.

Extret de l’informe:

“La Resistència Civil Noviolenta Ucraïnesa davant la invasió del règim rus” de Felip Daza.

El 26 de febrer del 2022 les imatges d’uns ciutadans ucraïnesos interposant-se a una columna de tancs russos a la petita població a Bakhmach, al nord d’Ucraïna, van fer la volta al món. Aquest va ser l’inici de la resistència civil noviolenta a la invasió d’Ucraïna. Com si es tractés d’una colònia d’abelles, la societat ucraïnesa ha organitzat de manera espontània i harmònica centenars d’accions noviolentes, des d’actes de desobediència civil fins a tasques de protecció i evacuació de civils. La resistència civil noviolenta massiva pot ser decisiva per posar fi a l’ocupació russa i avançar en el procés de democratització i consolidació de la identitat ucraïnesa. Tot i això, els tambors de la guerra han monopolitzat el debat públic i marginat l’alternativa noviolenta com a solució per transformar el conflicte. El resultat és una catàstrofe humana, un augment de la despesa militar global i noves economies de guerra al vell continent en el període post-pandèmic.

Felip Daza està fent una recerca sobre què és la resistència civil noviolenta ucraïnesa i com enfortir-la amb trobades conjuntes i amb formacions. En el primer informe examina la resistència civil noviolenta ucraïnesa contra la invasió russa des del 24 de febrer al 30 de juny de 2022 amb l’objectiu d’identificar les seves dinàmiques organitzatives, el seu impacte en el context de guerra i algunes vies de suport per a reforçar els actors socials involucrats. Es basa en una investigació de camp realitzada entre el 2 i el 18 d’abril del 2022 on recull dades i testimonis a través d’entrevistes amb més de 55 actors polítics i socials, entre els quals destaquen representants d’institucions públiques i institucions religioses, ONGs, grups auto-organitzats, experts acadèmics… Un dels resultats és el mapatge de 224 accions noviolentes registrades, verificades i sistematitzades que permeten identificar les tendències de l’acció noviolenta.

Ucraïna està tan o més preparada per a la resistència no violenta com per a l’armada. Des de l’època soviètica fins a l’actualitat, la majoria de les resistències civils ucraïneses contra els seus agressors han estat majoritàriament noviolentes.

D’acord amb les categories de mètodes noviolents definides a l’informe, s’observen que de les 224 accions noviolentes registrades: 137 s’emmarcarien en la categoria de “Protestes (actes d’expressió)”, 51 accions en la categoria “no-cooperació (actes de omissió)” i el 36 a accions d’“intervenció noviolenta (actes de comissió)”.

La resistència civil noviolenta ha permès la participació massiva d’actors socials i ha mostrat una alta capacitat de versatilitat per adaptar-se i obstaculitzar les diferents fases de la campanya militar, amb els resultats següents:

1. Les accions d’interposició i obstrucció noviolenta de tancs i combois militars en les primeres fases de la invasió al nord i al sud del país van alentir l’avenç de les tropes russes;

2. Les manifestacions diàries a Kherson han obligat l’exèrcit rus a dedicar més efectius i l’ús de policia especialitzada en el control de masses, per consolidar-ne el control a l’interior de les ciutats. Aquesta situació va reduir la seva capacitat de mobilització de tropes cap a l’est i les posicions defensives fora de les ciutats per frenar els atacs de les Forces Armades Ucraïneses;

3. L’organització comunitària i els sistemes de comunicació alternatius han contribuït a la resistència a les zones assetjades de Chernihiv i Sumy al mes de març. La contundent resistència al nord ha contribuït a la retirada de les tropes russes el 4 d’abril del 2022;

4. Les accions de no-cooperació han estat efectives per frenar la institucionalització de l’ocupació militar a les regions del Kherson i Zaporizhia. Les accions de no-cooperació política realitzades per alcaldes i funcionaris públics de l’administració local contribueixen a evitar l’organització de pseudo-referèndums separatistes d’aquestes localitats. Les accions de no-cooperació social realitzades pel sector educatiu eviten que els plans d’assimilació cultural de la població ucraïnesa es desenvolupin. Mentre que les accions de no-cooperació econòmica han evitat que l’exèrcit rus pugui recollir impostos o construir infraestructures públiques per reforçar les seves posicions defensives als límits de Kherson i Zaporizhia.

10 recomanacions per donar suport a la resistència civil noviolenta ucraïnesa

Recomanacions per a organismes, governs i actors de la societat civil internacional:

1. Reforçar la resistència civil noviolenta a les zones sota ocupació: a través del suport als actors socials, dins i fora dels territoris ocupats, que estan promovent les accions de no-cooperació socials, econòmiques i política per desarticular el funcionament de la ocupació militar i la institucionalització de la repressió. Aquest suport ha d’implicar una perspectiva Do No Harm incloent-hi programes de protecció d’activistes.

2. Desenvolupar un sistema de protecció de defensors de drets humans segons els principis guia dels Defensors de Drets Humans de la UE en coordinació amb centres de defensa de drets humans ucraïnesos i organitzacions internacionals. Aquest programa ha de prestar una atenció especial als impactes psicològics de la guerra i a la protecció dels activistes en zones sota ocupació militar temporal russa.

3. Enfortir els sistemes civils de monitorització i investigació de crims de guerra com a mecanismes per assegurar l’accés a la justícia i l’Estat de dret: a través de les plataformes de protecció de drets humans creades i incorporant una perspectiva de justícia transicional que inclogui la investigació de tots els crims de guerra i les agressions dels actors armats no estatals.

4. Avançar la resiliència comunitària i la cohesió social a través de les organitzacions i infraestructures desenvolupats pel moviment juvenil ucraïnès. Concretament, aquest suport ha de comprendre un programa nacional d’augment de capacitats en transformació de conflictes, acció noviolenta i resiliència digital, així com proveir la xarxa de centre de joves ucraïnesos amb les capacitats i recursos per desenvolupar contra-narratives noviolentes en cooperació amb mitjans de comunicació locals i digitals.

5. Prevenir la polarització social a través de donar suport a les intervencions de la comunitat de mediació i facilitació del diàleg d’Ucraïna per prevenir els conflictes intra-familiars i comunitaris entre les comunitats d’acolliment i de desplaçats interns.

6. Afavorir el desenvolupament d’iniciatives noviolentes, de diàleg i construcció de pau a les regions d’Europa, Àsia Central i Càucas, incloent-hi activistes i organitzacions compromeses amb la justícia social i els drets humans: aprofitant les relacions, capacitats i experiències de les organitzacions especialitzades en aquests àmbits geogràfics i temàtics per trobar objectius comuns.

7. Incidir en el desenvolupament de noves arquitectures globals i regionals basades en la seguretat humana que posin al centre la protecció i les necessitats humanes, impliquin el disseny d’estratègies noviolentes per transformar els conflictes i redireccionin recursos destinats a les estructures i iniciatives militaristes.

Recomanacions específiques per a les autoritats ucraïneses:

8. Explorar la possibilitat de regular i desenvolupar un sistema de defensa civil noviolenta que es construeixi a partir d’experiències vigents com l’Estratègia de Defensa Nacional de Lituània;

9. Protegir i regular l’objecció de consciència com a dret humà de la ciutadania per contribuir a la defensa del país sense l’ús de les armes.

10. Assegurar que la reconstrucció social i política es recolzi sobre el desenvolupament de la governança local i la descentralització política, i garanteixi la participació efectiva en els processos de presa de decisions de les organitzacions de dones i les activistes que estan liderant la resistència civil noviolenta , la defensa dels drets humans i el foment de la mediació i facilitació de diàleg del país.