by Martí Olivella | abr. 26, 2016 | 2. La Política, 3. L'Economia
A Oriol Junqueras, Pere Aragonès i Lluís Salvador
Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya
Benvolguts amics,
La situació pressupostària de la Generalitat és molt crítica i la manca de solucions habituals – dificultats per obtenir nous ingressos, impossibilitat d’endeutar-se més – és molt evident.
Existeixen altres solucions que creiem que ha arribat el moment d’estudiar-les i provar-les, de cara a la seva aplicació a gran escala.
Una d’elles, la creació d’una moneda catalana digital, complementària a l’euro i emesa sense interessos, que obri un camí de sobirania financera imprescindible per a la sobirania política i per exemple, per a finançar el pla de xoc, sense caure en l’espiral d’acumular més deute.
En els darrers anys, alguns de nosaltres en diverses ocasions us n’hem parlat.
Ara, per les noves responsabilitats teniu a les mans la possibilitat de prendre decisions al respecte.
Compteu amb nosaltres per compartir el nostre coneixement i el treball realitzat en els darrers 4 anys en el projecte Eurocat.
Cordialment
Susana Martín Belmonte Santi Martí Díaz Roger Brumwell Guilera
Ferran Mozas Banzo Pere López Solà Jordi Griera Roig
Martí Olivella Solé Fèlix Simon Paraiso
Barcelona, 26 d’abril de 2016.
Associació Promotora de l’Eurocat
by Martí Olivella | des. 9, 2015 | 2. La Política, 3. L'Economia
A Raül Romeva, Antonio Baños, Lluís Rabell…
En un moment tant crucial per a la vida del nostre poble, la majoria parlamentària pel dret a decidir ha de prendre la iniciativa no sols per poder exercir aquest dret, sinó per demostrar que les prioritats del país que volem són la regeneració democràtica, l’equitat social i la sobirania financera, indispensable, aquesta, tant per fer polítiques d’equitat social com per fonamentar la sobirania política. Cal demostrar amb fets contundents i efectius que cal d’aquestes prioritats no estan en mans d’altres forces.
Per l’afecte que us tinc – independenment de les sigles que defenseu – us passo aquestes propostes per si us poden ajudar en les negociacions.
Pla de xoc per la regeneració democràtica, l’equitat social i la sobirania financera.
Proposo que estudieu i adopteu els següents compromisos transversals:
- Signar el Pacte Social contra la Corrupció. Inclou un conjunt de mesures per atacar les causes estructurals de la corrupció. http://parlamentciutada.cat/proposta-de-pacte-social-contra-la-corrupcio-v-1-3/
- Aprovar i aplicar amb caràcter d’urgència la Renda Garantida de Ciutadania per mostrar la prioritat de rescatar les persones i per donar un impuls a la demanda en productes i serveis bàsics. http://www.rendagarantidaciutadana.net/index.php/ca/presentacio-ilp
- Endegar un Pla per a la reactivació econòmica, l’ocupació i l’estalvi energètic amb la rehabilitació integral-energètica d’edificis i d’habitatges,amb finançament gràcies a l’estalvi d’energia i als fons d’inversió europeus, per reactivar el sector, i per tant l’ocupació, de la construcció sostenible, reduir la despesa energètica i millorar les condicions de vida dels habitatges.
- Avançar en la sobirania financera per poder finançar, sense més espiral d’interessos, entre d’altres, la Renda Garantida i el Pla de rehabilitació integral i energètica d’edificis. Més enllà de com segueixi el procés per exercir el dret a decidir, per enfortir la sobirania, per avançar cap a la independència… més enllà de la creació d’estructures d’estat, no farem gran cosa mentre la sobirania financera mundial estigui, en mans de 28 grans bancs (vegis François Morin). http://www.equilibra.cat/el-oligopolio-bancario-actua-como-una-banda-organizada/
Aquesta sobirania financera es pot concretar en dues propostes, que poden ser o no complementàries:
4.1. Participar des de les administracions públiques en la iniciativa Eurocat www.eurocat.cat , un sistema de crèdit mutu multilateral i sense interessos, un mitjà de pagament, que aporta liquiditat a les petites i mitjanes empreses, a les administracions públiques i als consumidors. (presentació al Col·legi d’Economistes aquest dimecres 21 d’octubre: ”El projecte Eurocat. Una moneda complementària catalana”) Proposta inspirada en els 80 anys d’experiència del WIR de Suïssa http://wirbank.ch/fr/la-banque-wir/
4.2. Organitzar un sistema de “creació monetària” propi d’ús intern, complementari al de l’Euro. L’Eurocat és una oportunitat per començar a exercir la sobirania financera des de la sobirania popular i és una diversificació de riscos davant les incerteses de l’Euro; també pot ser l’expressió d’una força ciutadana per incloure en la nova constitució un articulat semblant al que una iniciativa popular està reclamant a Suïssa, http://www.initiative-monnaie-pleine.ch/ http://www.vollgeld.ch/fr/ la sobirania del Banc Central Català, que permeti participar en la zona euro en altres condicions menys dependents.
Estem a la vostra disposició per aclarir dubtes o/i per orientar els corresponents estudis de viabilitat.
Martí Olivella. marti@equilibra.cat
by Martí Olivella | febr. 15, 2013 | 3. L'Economia
Objectius
1. Facilitar l’activació de l’economia real sense crear inflació ni incrementar el deute públic amb mesures de xoc en 3 àmbits complementaris:
1.1. Facilitar la viabilitat d’una renda ciutadana garantida que afavoreixi la cohesió social i activi el comerç de proximitat.
1.2. Facilitar crèdit sense interessos a les empreses en funció dels seus stocks reals i potencials i d’uns criteris d’economia del bé comú.
1.3. Facilitar el finançament dels serveis públics sense endeutament tot evitant les retallades.
2. Dotar el procés d’independència catalana d’un element clau de sobirania, procés impossible mentre continuem amb la dependència de l’euro, del deute i del sistema financer especulatiu.
Tesi bàsica sobre el diner i el crèdit
El fonament teòric d’aquesta proposta és que el diner no és deute, com fins ara, sinó que només és un mitjà de pagament equivalent al valor dels béns i serveis de cada compra-venda. Globalment, aquesta “moneda” està recolzada en l’stock de béns i serveis de l’economia real, acumulat i potencial produïble.
Té una doble garantia:
– el valor dels béns i serveis, i el valor de les empreses que els produeixen;
– el valor dels béns i serveis de les institucions públiques catalanes.
Proposta
Creació d’una unitat de compte, una moneda catalana complementària a l’euro de validesa nacional, que podem anomenar EcoCat, que permet facilitar els intercanvis locals en funció de la riquesa real i potencial, ara estancada i malbaratada per manca d’euros.
L’EcoCat es pot posar en marxa simultàniament, com a mesura de xoc per reactivar l’economia real, des de dos tipus d’actors: públics i privats.
La Generalitat (o, per començar, en el seu defecte, les Diputacions o els Ajuntaments) poden obrir comptes corrents electrònics i poden emetre moneders electrònics personals en els quals carreguin la part complementària per cobrir la renda ciutadana garantida, la part per compensar les retallades dels sous dels treballadors públics, els sous per contractar nou personal públic, o les quantitats per pagar factures pendents a proveïdors. Els EcoCats també serviran, òbviament, per pagar els serveis públics amb contribucions (impostos) i taxes per part de la ciutadania i de les empreses a les administracions públiques.
Les Cambres de Comerç (o, per començar, xarxes o associacions d’empreses) poden obrir comptes corrents electrònics i sistemes de facturació i pagament on-line per establir sistemes de cambres de compensació, de crèdit mutu amb garanties. Cada empresa tindrà un màxim d’endeutament sense interessos amb altres empreses de la xarxa en funció de garanties patrimonials, de viabilitat del projecte empresarial, dels criteris de balanç social – o de l’economia del bé comú. Cada operació de crèdit mutu comportarà l’anotació automàtica dels béns i serveis adquirits en un “stock virtual”, de manera que el crèdit en EcoCats només pot servir per a la compra-venda dels béns i serveis corresponents (i evitar així l’ús especulatiu del diner). Els EcoCats també serviran, òbviament, per pagar els serveis de gestió de la Cambra de Compensació per part empreses (serveis d’avaluació i de gestió del sistema de crèdit mutu amb garanties). Les empreses també podran pagar parcialment o totalment dels salaris o dels beneficis amb EcoCats, en funció de la disponibilitat que aconsegueixi.
Els consumidors, a mesura de que disposin d’EcoCats, – com a beneficiaris de la renda ciutadana garantia, com a treballadors públics, com a treballadors privats d’empreses que operin amb la nova unitat de compte.. podran adquirir els seus béns i serveis en tots els comerços i empreses que l’acceptin. En la mesura que l’administració pública pagui i cobri amb EcoSols, aquests passaran “de facto” a ser de curs legal.
Les empreses ètiques del sistema financer també podran operar amb EcoCats, aportant el seu coneixement i oferint serveis d’avaluació de risc per a les Cambres de Compensació i les seves empreses.
Es també probable que una part d’empreses del sistema financer ataquin els fonaments teòrics d’aquesta proposta, directament o mitjançant distingits economistes.
Mentre siguem esclaus de teories i pràctiques que han fracassat rotundament no tenim sortida ni social ni econòmica, i per tant, no tenim sortida ni política ni nacional.
Aquesta proposta avui és tècnicament possible i socialment desitjable. Facilita, també, l’aplicació d’una total transparència del sector públic i dels seus servidors, en la mesura que aquests estiguin obligats a emprar només diner electrònic personalitzat, sigui en euros sigui en ecocats.
La proposta es fonamenta en l’experiència contrastada – i amagada per l’economia i la política oficials- de milers de ciutats i desenes de regions i països que en els darrers cent anys han posat en marxa amb èxit diferents modalitats de monedes socials complementàries o sistemes de crèdit mutu que han beneficiat les empreses, els treballadors, els consumidors i les administracions públiques, especialment en situacions de crisi econòmica produïda per l’ofegament del crèdit i per l’especulació.
Ha arribat l’hora. No podem esperar més. Tenim la possibilitat de sortir de l’absurda situació en què vivim: rics en possibilitats, miserables per manca de diner i crèdit que ens permeti desplegar les possibilitats.
Us demanem, com a responsables d’organitzacions socials, econòmiques, polítiques o acadèmiques que puguem estudiar conjuntament la viabilitat d’aquesta proposta i que, si la considereu adequada, prengueu les decisions per contribuir a posar-la en marxa, especialment, la de signar el Pacte per l’Economia Catalana – Pacte EcoCat -.
