Tenim el dret i el deure de…

Tenim el dret i el deure de defensar la vida

i, per tant, tenim el dret i el deure

de fer-ho sense llevar vides, sense matar.

Tenim el dret i el deure de substituir

la defensa militar armada violenta per

la defensa civil desarmada noviolenta.

Tenim el dret i el deure de substituir

el deliri del creixement de tot sense límits

per la prosperitat frugal que ens farà humans.

Tenim el dret i el deure de substituir

aquest sistema basat en la desmesura i l’odi

per un de naixent basat en l’equilibri i l’amor.

Tenim el dret i el deure de substituir

la inconsciència i la ignorància que emmordassen

per la consciència i la saviesa de qui som.

Martí Olivella, 21/11/2023

Què tenen en comú?

L’escalfament global amb milers de milions de persones afectades en la salut, desplaçades, empobrides

Les violències masclistes amb milions de dones abusades, maltractades o assassinades

Les violències armades amb milions de persones mortes, ferides o refugiades

La fam, la malnutrició, la pobresa extrema amb milions de persones mortes o afeblides

Les migracions forçades per la fam o les guerres amb milers de persones explotades, abandonades o mortes

La falta de llibertats i de drets amb repressió sobre milions de persones colpejades, empresonades o assassinades

Les respostes inadequades a les epidèmies i malalties que genera milions de persones malaltes o mortes

La manca o excés de consum, que dificulta la vida i te efectes sobre l’economia i l’entorn natural

La manca d’ingressos o de treball digne ben remunerat amb milions de persones empobrides i estressades

La manca d’habitatge digne i assequible amb milions de persones sense llar, desnonades o amb condicions insalubres

  1. Que la seva solució s’inclou en els 17 grans ODS pel 2030.

Que la resposta de les agències de NNUU, dels governs, de les empreses i de les ONGs no està l’alçada dels reptes:

  • Ni disposen dels recursos addicionals per fer-hi front
  • Aquests recursos estarien disponibles amb:
    • una reducció de despeses militars, bèl·liques i sumptuàries
    • una fiscalitat mundial que assegurés les contribucions de les grans empreses i fortunes
    • una creació monetària via crèdit sense interessos dels “bancs centrals”

Com que aquests objectius no estan inclosos en els ODS, ens acostem a un nou fracàs de les polítiques mundials, agreujat per la COVID i per l’increment de règims i governants autoritaris que menystenen o reprimeixen les necessitats de les seves poblacions més necessitades.

2. Que expressen un profund desequilibri econòmic, polític, social, cultural dels sistemes hegemònics actuals, dominats per l’afany infinit de lucre, per una hybris desbocada, un creixement de concentració de riquesa, de diner, de poder, de manipulació… sense límits…

Sense adonar-nos d’aquest desequilibri profund no podem adonar-nos dels desequilibris propis de cada situació, de cada relació. I, alhora, en enfocar qualsevol projecte personal, familiar, d’entitat, d’empresa, de país…des de l’òptica del grau d’equilibri desitjable o tolerable aniré construint un procés de transformació glocal que bastirà les bases d’un sistema d’equilibri dinàmic general.

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=ods&n=13473

Informe ODS 2020

https://unstats.un.org/sdgs/report/2020/

Algunas de las principales conclusiones:

  • Se estima que aproximadamente 71 millones de personas volverán a caer en la extrema pobreza en 2020, lo que supondría el primer aumento de la pobreza mundial desde 1998. La pérdida de ingresos, la limitada protección social y el incremento de los precios podrían poner en riesgo de pobreza y hambre incluso a personas que anteriormente estaban a salvo.
  • El subempleo y desempleo derivados de la crisis implican que aproximadamente 1.600 millones de trabajadores ya vulnerables en la economía sumergida (la mitad de la fuerza laboral mundial) pueden verse considerablemente afectados, con un descenso estimado de sus ingresos del 60 % durante el primer mes de la crisis.
  • Los más de 1.000 millones de residentes de barrios marginales de todo el mundo están en grave situación de riesgo a causa de los efectos de la COVID-19, como la falta de viviendas adecuadas y agua corriente en las viviendas, los baños compartidos, la escasez o ausencia de sistemas de gestión de residuos, la saturación de los transportes públicos y el acceso limitado a las instalaciones sanitarias oficiales.
  • Las mujeres y los niños se encuentran asimismo entre las personas más afectadas por las consecuencias de la pandemia. La interrupción de determinados servicios sanitarios y de vacunación, así como el limitado acceso a los servicios de nutrición y alimentación, podrían ocasionar cientos de miles de fallecimientos adicionales entre los niños menores de cinco años y decenas de miles de muertes maternas adicionales en 2020. En muchos países se han disparado las denuncias de violencia doméstica contra mujeres y niños.
  • Los cierres de las escuelas han afectado al 90 % de los estudiantes de todo el mundo (1.570 millones) y han provocado que más de 370 millones de niños se salten comidas escolares de las que dependen. Dada la falta de acceso a ordenadores y a Internet en casa, el aprendizaje remoto queda fuera del alcance de muchos. Alrededor de 70 países notificaron interrupciones de moderadas a graves o la suspensión total de los servicios de vacunación infantil durante los meses de marzo y abril de 2020.
  • A medida que más familias caen en la extrema pobreza, los niños de las comunidades pobres y desfavorecidas corren un riesgo mucho mayor de verse involucrados en el trabajo infantil, el matrimonio infantil y el tráfico infantil. De hecho, es probable que los progresos logrados a nivel mundial en la reducción del trabajo infantil se vean invertidos por primera vez en 20 años.

El informe señala asimismo que el cambio climático continúa produciéndose a una velocidad mucho mayor de lo previsto. El 2019 fue el segundo año más cálido del que se tenga constancia y marcó el final de la década más cálida jamás registrada: 2010-2019. Al mismo tiempo, la acidificación de los océanos se acelera, la degradación del suelo continúa, hay especies masivas en riesgo de extinción y siguen predominando los patrones insostenibles de consumo y producción.

Com viure junts? O millor, com decidim junts?

  1. En les democràcies representatives, el dret a la participació política (amb partits i eleccions..) s’ha anat ampliant a mesura que els poderosos han tingut els mitjans per influir/manipular en els partits (finançament dels bancs..) i en el vot de les majories (accés limitat a premsa, ràdio, tv..)
  2. Quan els rics i poderosos han vist que perdien el control han emprat la corrupció i la violència sense cap mirament. És a dir, la democràcia formal, és representativa dels interessos dels rics i poderosos, i no dels interessos de les majories.
  3. Per poder viure junts, hem de poder decidir junts: el millor indicador que vivim en democràcia es que hi ha cohesió social, que no hi ha massa diferències entre els més rics i es més pobres, ni entre els polítcis i la resta de ciutadans.
  4. Hem de reconstituir la democràcia: una democràcia equilibrada entre representativa-indirecta i participativa-directa.  – Parlament Ciutadà, Espai democràcia del  Procés constituent, democràcia directa de Suïssa..
  5. Per poder decidir junts, el poble ha de poder deliberar i votar sobre els temes clau, no sols en l’ambit local. El més important: el grau d’inequitat tolerable entre els més rics i els més pobres. 1:20?

Reflexions a la conversa “Repensant democràcies”.