Entrenem-nos a la lluita noviolenta

by | gen. 6, 2019 | 2. La Política

NOVA ETAPA, NOVA ESTRATÈGIA: DEL PACIFISME A LA LLUITA NOVIOLENTA.

Quan la via política (votacions, manifestos, manifestacions…), la via judicial (denúncies i recursos), la via dels mitjans de comunicació (denúncia i informació veraç)… són insuficients, l’adversari reprimeix o el règim esdevé autoritari en un marc de base democràtica, històricament només queden tres opcions: una, és la resignació; i les altres dues són de lluita, la violenta o la noviolenta.

Si volem afinar, podem distingir 4 formes de lluita:

  • Lluita violenta: produeixdanys a les persones i a les coses per aconseguir un objectiu sociopolític.
  • Lluita incruenta: sense violència a les persones, però sí contra coses, -sabotatge, mobiliari urbà…- (genera una violència simbòlica que comunicativament pot ser valorada com amenaça contra les persones tant pels oponents com per terceres parts; i pot generar danys personals incontrolats).
  • Lluita no-violenta -sense violència, pacífica-: rebutja la violència, tampoc la vol provocar com a resposta, ni a persones ni a coses, ni tant sols simbòlica. (pot conduir a la passivitat o al conformisme).
  • Lluita noviolenta (un sol mot, molt més que absència de violència): entrena actituds, estratègia i accions coherents per intervenir en una situació de conflicte sociopolític sense recórrer a les violències, ni tant sols de forma incruenta, i recondueix els possibles danys cap a un mateix (si hom s’equivoca, no produeix víctimes innocents ni danys innecessaris).

Patim 3 tipus de violència:

La violència directa, és la més visible, però que normalment amaga o/i és provocada per la violència estructural – opressió, explotació, violència de drets –  i per la violència cultural – justificació de les altres violències -.

Els conflictes:

No són només un xoc més o menys violent entre persones o col·lectius, sinó que amaguen problemes – necessitats insatisfetes de les persones– i no sols s’expressen quan hi ha una crisi visible, sinó que cal entendre’ls i tractar com un procés que passa per vàries fases.

LA LLUITA NOVIOLENTA: ESTRATÈGIA, AMB ACTITUDS I ACCIONS COHERENTS

La lluita noviolenta es basa en una força més efectiva que la de la violència: la força de la gent organitzada, amb un objectiu comú final, amb unes actituds, una estratègia i unes accions que retiren el suport a l’adversari, que soscaven els seus pilars de poder per aconseguir dialogar en igualtat de condicions i acostar-se a l’objectiu. Converteix la repressió i els excessos de l’oponent en un bumerang.

Tota lluita noviolenta té un objectiu general compartit, fonamentat en la defensa d’un dret, d’una causa justa i veritable. Cal escollir campanyes suficientment grans perquè importin, però suficientment petites per poder-les guanyar.

Estratègia 1. Organització adequada 2. Compromís amb noviolència 3. Aprofitar oportunitats 4. Objectiu concret assolible 5. Crear alternatives 6. Intentar cooperació 7. Denúncia pública 8. No cooperació 9. Desobediència civil 10. Diàleg entre iguals  Actituds Recerca de la veritatLluita pels drets de tothomRespecte a totes les personesCercar espais de diàlegRebuig de la violènciaRebuig de la passivitatCoherència entre mitjans i finalitatsDisposició a la negociació i al pacteEmprar la fortalesa interiorLa solució justa i la reconciliació  Accions Coherent amb objectiu generalObjectiu específic i assolibleDiversitat de participació Superar la ràbia i la frustracióImatge clara i coherentImprescindibles però no obligadesAtenció i centramentDistribució al territoriMés a favor més que en contraValorar to el que suma  

La desobediència civil, per ser efectiva, suposa preparar-se per assumir els riscos que comporta.

GESTIONAR L’ESTRES I LES EMOCIONS; CONÈIXER ELS RISCOS LEGALS

Tenim cura de les nostres emocions: canalitzem les pors, la ràbia, la frustració… Assumim riscos de forma conscient en la mesura que els coneixem.

Gestionar les emocions que ens condicionen Què són, quines són: por, ràbia, tristor…Repressió, estrès i porLa corba de l’estrèsGestionar les emocions negativesConductes noviolentes a entrenarConèixer els riscos legals de cada conflicte Rebel·lió, Sedició, Atemptat, Desordre públic..Els perills de la Llei MordassaConèixer els límits de l’acció policialCom afrontar la detencióPreparar-nos per a la presó  

L’ACCIÓ: QUÈ FER ABANS, DURANT I DESPRÈS DE L’ACCIÓ

Tenir clar l’objectiu assolible de cada acció, coherent amb l’objectiu comú final. Hi ha lloc per a tothom, ens organitzem per cobrir diferents funcions. Tenim clars els riscos legals, econòmics, corporals, psíquics: ningú no està obligat a res però tothom hi pot contribuir. En cada acció cal aconseguir nous suports i perdre’n els mínims. Aprenem dels èxits i dels fracassos.

  Preparar l’acció Situar-se en el context generalObjectiu clar, concret i assolibleTipus: denunciar, no cooperar, desobeir..Nivell i formes d’enfrontamentInformació prèvia sòlida necessàriaConseqüències personals, grupals i socialsRiscos legals assumiblesQuan comença i com acabaPreveure circumstàncies diversesLa relació del grup amb la gentConfiança i cohesió del grupPostura clara activa Formes d’autoproteccióEstructura i comunicació del grupGrups de suport: comunicació, jurídic,…  Preparació tècnica i materialsExperimentar l’acció: entrenament i rolsIndicadors per poder avaluar   Realitzar l’acció Postura activa i atentaAplicar tècniques entrenadesEls rols dels grups de suport Mantenir cohesió de grupDisciplina i responsabilitat   Avaluar l’acció Hem aconseguit l’objectiu de l’acció?En hem acostat a l’objectiu general?Quins rols hem de millorar? En què?Què hem après per a la propera acció?  

EINES PER UNA PARTICIPACIÓ MÉS EFECTIVA. COM DECIDIM I COM ENS ORGANITZEM

Abans, durant i després de l’acció, com fem compatibles la legitimitat i l’eficàcia. Com combinem les iniciatives locals amb les iniciatives generals. Com ens reorganitzem en aquesta nova etapa.

Diferents sistemes de decidir, per a diferents situacions: de menys a més visions compartides

1. VotarPer a col·lectius amplis que no comparteixen ni visió ni objectius. “És millor votar que matar”: Guanyen les majories.
2. Deliberar  Per a col·lectius amb diversitats de posicions, però amb voluntat de veure graus d’acord i d’arribar a resultats compartits: es plantegen problemes o propostes, els participants es posicionen segons grau d’acord o prioritat, escolten diferents posicions sense repetir-se, es tornen a posicionar i veuen quines idees prosperen, segons el suport o prioritat, i quines no cal ni tractar-les, perquè tothom hi està o d’acord o en desacord.
3. Sociocràcia  Per a col·lectius amb una visió compartida que volen integrar legitimitat participativa (horitzontal) i efectivitat operativa (vertical): Organització en grups reduïts (cercles) amb dinamització, secretaria i 2 enllaçosEls cercles tenen 2 enllaços: un, portaveu del grup; l’altre, portaveu de coordinació.Totes les funcions s’elegeixen sense candidatura prèvia.Tots els acords i eleccions es fan per consentiment (zero objeccions)
4. Arbre d’assemblees  Per a grans col·lectius que volen construir consensos. Les posicions sobre un mateix tema es prenen en petites assemblees locals connectades per portaveus en els diferents nivells.  

EINES PER UNA PARTICIPACIÓ MÉS EFECTIVA. COM MILLOREM LA COMUNICACIÓ

Comunicació noviolenta:

1. ObservarQuè ha passat? Explicar allò que ha passat sense jutjar, sense afegir valoracions, crítiques, exageracions, minimitzacions.. nombrar allò que està passant i que em desagrada (conflicte).
2. SentirCom m’afecta? Quins sentiments desperta, com em sento ara.
3. NecessitarPerquè? Causa. Quines són les meves necessitats insatisfetes. Quines són les necessitats que penso que l’altre està volent tenir cura amb aquesta acció (poden ser accions tràgiques per satisfer necessitats seves?)
4. DemanarM’agradaria que… petició que pugui ser realitzada per l’altre. Proposar alternatives, diàleg, cerca conjunta d’estratègies que ens cuidin a totes.

Més informació i recursos a www.lluitanoviolenta.cat