Estem vivint un conjunt d’emergències, -alimentària, laboral, d’habitatge, migratòria, masclista, climàtica, bèl·lica, energètica, sanitària, financera, nacional, política, poblacional…- que, més enllà del sentiment d’afectació directa, no ens deixen indiferents i ens demanen una resposta ràpida i adequada a l’alçada de la gravetat i de la seva interrelació en una profunda crisi de civilització.
Atrafegats i atordits en el dia a dia per urgències o distraccions de tota mena, ens costa donar-nos espai i temps per a reflexionar; per a conversar sobre les causes clau, els efectes imprevisibles, o no, i les propostes a generar o experiències a potenciar per fer front comú als desequilibris de tot ordre que provoquen aquestes emergències.
Desequilibris que ens plantegen què hem de fer perquè tota persona (per començar, les que vivim a Catalunya):
No passi gana ni set, no visqui malnodrida i tingui una alimentació saludable
No pateixi ni fred ni calor extremes, disposi d’un vestit adequat i d’una llar digna
No sigui ni abandonada ni discriminada per qualsevol diversitat o procedència personal o grupal
Tingui una ocupació lliure, digne i útil amb ingressos adequats a les seves necessitats i possibilitats
Disposi de l’atenció i les cures adequades per fer front a qualsevol malaltia
Tingui accés al coneixement i a la informació veraç adequats als seus interessos
Pugui expressar lliurement i responsable les seves opinions i preferències
Pugui influir i participar en les decisions comunitàries i polítiques dels diferents àmbits
No sigui agredida ni pateixi violències impunement sense rebre protecció i pugui ser rescabalada
Visqui en un entorn no degradat on no malmetem l’aire, les aigües, els sòls, la flora i la fauna
Ja no podem suportar més tant sofriment i tanta violència evitables, tant soroll i tanta baralla, tant insult i menyspreu, tanta distracció i tanta mentida, tanta crispació, passivitat, impotència i ràbia.
Inspirat en l’original sentit pacificador de “Pau i Treva” de fa mil anys i en el dret d’asil en els espais sagrats, entro en un espai silenciós que faciliti la conversa segura i tranquil·la sobre:
com fem front a les emergències que patim?
com establim vincles entre les diverses lluites?
com apliquem la lluita noviolenta per fer un país i un món habitables per a tothom
De dilluns a divendres, de 10:15 a 13:15h i de 15:00 a 18:00h entre el 2 i el 30 de novembre de 2022, estaré disponible a tenir una ronda de converses amb les persones dels diferents col·lectius, moviments socials i organitzacions ciutadanes que vulguin compartir dubtes, propostes, reflexions, experiències… entorn aquestes qüestions, que vulguin teixir coneixences i aliances, que vulguin convertir-se per fer emergir vida d’entre les emergències que ens amenacen.
M’agradaria poder conversar amb tu. Tria el dia i hora que et vagi bé.
Estaré atent i receptiu en l’auster i mil·lenari claustre romànic de Sant Pau del Camp al Raval de Barcelona.
De les converses per afrontar emergències a les persones converses per fer emergir propostes
Reflexions 10/10/22
En situació d’emergència els hàbits salten pels aires! La prioritat és fer front a la catàstrofe que s’acosta o que estem patint.
Avui, per moltes persones, l’emergència és no tenir res a menjar, quedar-se sense llar on viure, protegir-se dels cops o no tenir feina ni ingressos per subsistir.
Però, per a tothom, l’emergència climàtica és la meta-emergència que condiciona i agreuja totes les altres, i, malgrat a alguns els sembli allunyada, les guerres són el flagell humà que arreu sega vides i projectes. Ara que sentim que s’acosten les guerres, fins i tot guerra nuclear, restem paralitzats, sense articular cap resposta contundent per aturar-les.
Per tot plegat, trenco la meva normalitat, amb un petit gest i, des de l’1 de novembre començo una estada silenciosa per incitar a la conversa i a l’acció comuna per afrontar l’estat d’emergències.
La tristor, la profunda tristor, no és per si es trenca o no el govern, sinó pel mal tracte que uns i altres, líders i hooligans, es dispensen, pels adjectius que s’infringeixen que, per vergonya, ni tant sols m’atreveixo a reproduir. No anem bé, hem caigut en el parany que ens han parat quan uns i altres, afeblint-se, creuen estar salvant la pàtria.
La caiguda sobtada de gran part de l’activitat econòmica degut al confinament domiciliari i a restriccions horàries, sectorials o territorials ha provocat una cadena de pèrdua d’ingressos que ha portat a milers d’ERE’s, d’aturats, de concurs de creditors, de tancaments d’empreses, de desnonaments, d’impossibilitat de cobertura de necessitats bàsiques…. Amb la conseqüent reducció d’ingressos públics i l’augment de despesa i de dèficit públic.
Les mesures compensatòries (equilibradores) són insuficients, s’endarrereixen, es burocratitzen.. i per aquests motius provoquen una creixent frustració entre molts sectors de població afectada que portarà terribles conseqüències en la vida personal, familiar, social i política.
Per fer front a aquests tipus d’emergències, quan veiem que no valen les teories i mecanismes habituals, cal atrevir-se a innovar amb l’extensió d’experiències emergents que permeten afrontar els reptes amb nous instruments i mesures que s’estan mostrant potencialment exitosos a escales més petites o en altres indrets.
La situació afecta tota la societat però es d’especial responsabilitat dels governs, partits, organitzacions socials i econòmiques, i dels experts.
Un profund desequilibri
Aplicació d’unes receptes econòmiques i de gestió pública inadequades per una situació de macro-crisi.***
No poder injectar liquiditat en el moment deflaccionari més necessari per limitacions sorgides en períodes inflaccionaris.
Pensar que en un país on les pimes i els autònoms són majoritaris cal injectar liquiditat a les grans empreses i no directament als consumidors, que estan orientats a cobrir necessitats bàsiques, sobretot si se’ls pot conduir cap a consum de proximitat.
La frustració de sentir que hi hauran milions d’euros a fons perdut però que arribaran quan la gran part del teixit productiu haurà fet fallida i que la recuperació estarà en mans dels fons voltors d’inversió i de transnacionals que ja estan comprant els petits negocis a preu de saldo.
Proposta: Ingrés universal d’emergència
Es tracta d’una injecció de liquiditat en una moneda digital ciutadana complementària, equivalent a l’euro, per ajudar no sols acobrir les necessitat bàsiques de la població sinó per poder aplicar selectivament aquesta injecció cap els autònoms i les pimes catalanesde proximitat.*
Les característiques d’aquest ingrés universal d’emergència són:
Universal. Sols estar empadronat** a qualsevol municipi català abans de l’1 d’octubre 2020.
Emergència. Inicialment, mentre durin els estats d’alarma o equivalents.
Sense entorpiments burocràtics. Els serveis socials només hauran d’estudiar els casos de persones residents no empadronades. És complementari a d’altres ajudes.
Immediat per a consumidors. Només cal instal·lar una app, indicar NIF/NIE conforme s’està empadronat i donar-se d’alta.
Immediat per a les empreses de proximitat, autònoms i pimes que vulguin acceptarla moneda digital. Només instal·lar una app, indicar NIF, dades d’empresa (IAE, facturació 2019 i nombre de treballadors) i donar-se d’alta.
Modalitats
Moneda ciutadana amb aval públic. Acord entre usuaris que s’hi inscriuen. Esdevé una moneda que circula entre consumidors-usuaris-productors-distribuïdors-minoristes-trabelladors-consumidors… Son anotacions comptables, d’operacions de compra-venda, basades en la confiança, sense canvi d’euros previs. No cal garantia en euros, però augmenta la confiança si disposa de l’aval del Govern i aquest l’accepta en el cobrament de les seves taxes.
Moneda autonòmica pública. També esdevé una moneda que circula entre consumidors-usuaris-productors-distribuïdors-minoristes-trabelladors-consumidors… Son anotacions comptables, d’operacions de compra-venda, basades en la confiança, sense canvi d’euros previs. Està emesa pel propi Govern i per tant augmenta la si aquest l’accepta en el cobrament de les seves taxes.
Gestionada per una cooperativa especialitzada i amb el programari validat pot ser més ràpid i menys complicat que gestionada pel propi Govern.
Efectes
Suposa una injecció orientada al comerç i serveis de proximitat (amb una reactivació del la xifra acordada i amb un efecte multiplicador considerable en ser una moneda que no surt a l’exterior de l’economia de proximitat). Es manté la llibertat de comerç però es canalitza liquiditat cap a sectors afectats especialment per la crisi.
Treu pressió a les empreses en la mesura que els propis petits empresaris, autònoms i treballadors tenen uns ingressos complementaris i, alhora, amb aquest ingressos podran adquirir béns i serveis a mesura que els finals de les restriccions ho permetin.
Alleuja el sentiment de desempara de gran part de la població afectada, perquè és una resposta immediata, fàcil, equitativa, transparent. Per a persones i unitats familiars que no el precisin: o bé no el gastaran o bé en faran donació a entitats o col·lectius o bé, igualment, consumiran béns i serveis de proximitat.
Com que no suposa endeutament ni dèficit públic, més val assumir alguna distribució innecessària a una minoria que perjudicar a les grans majories.
Quanties
Hi ha vàries opcions, tècnicament possibles. Cal valorar-les per l’impacte personal (alleujament general), econòmic (entre 1,8 i 5.4 % sobre PIB català 2019: 250.000 milions €), social (millora cohesió social en situació d’emergència) i polític (resposta efectiva) que poden tenir. Inicialment per a 6 mesos, mentre duri l’estat d’alarma (Desembre-Maig 2021). Equivalent a Euros:
Opció bàsica
Ingrés mensual
Empadronats
Total Mensual
6 mesos
% PIB
%100
7.600.000
760.000.000
4.560.000.000
1,8
Opció intermèdia
Ingrés mensual
Empadronats
Total Mensual
6 mesos
% PIB
200
7.600.000
1.520.000.000
9.120.000.000
3,6
Opció màxima
Ingrés mensual
Empadronats
Total Mensual
6 mesos
% PIB
300
7.600.000
2.280.000.000
13.680.000.000
5,4
Per a unitats familiars, s’ha de multiplicar la xifra mensual x nombre de membres empadronats.
Eurocat 2020. 23/11/2020
*Autònoms i pimes catalanesde proximitat, són la prioritat per mantenir el teixit productiu i comercial català que alhora és el principal mantenidor de llocs de treball. Es proposa una delimitació basada en dades d’empresa (sector IAE, facturació 2019 i nombre de treballadors) només per acreditar que són prioritàries. Com a empreses que ofereixen serveis i béns no reben ajuda directa, només indirecta via les compres incentivades de consumidors i usuaris. Per tant, no és determinant estar en un o altre sector més o menys afectat per la crisi. Les vies de crèdit mutu entre empreses o d’ajuda a inversions per reorientar les empreses s’inclouen en altres propostes.
Entenem per comerç i serveis de proximitat aquells establiments que amb una superfície de venda inferior a 800 metres quadrats, exerceixen una activitat econòmica amb l’objectiu principal d’oferir productes i serveis a les persones consumidores i usuàries de l’entorn, una activitat econòmica realitzada per autònoms o pimes que contribueixen a teixir relacions veïnals i a cultivar espais públics de convivència. Són aquelles iniciatives que estan orientades a les necessitats de la població i no sols a obtenir lucre a qualsevol preu, sense tenir present les externalitats que tota activitat comporta. També inclou els establiments emblemàtics en tant que aquestes botigues donen vida al comerç de proximitat, aquell on la clientela troba el tracte desitjat, el consell i els productes de qualitat, enriquint la convivència ciutadana en l’espai públic.
**L’empadronament es un acte de gran transcendència ja que se’n deriva un seguit de drets i deures. Entre d’altres:
*** Des de fa dècades hi ha un debat sobre com aconseguir pressupostos públics equilibrats que permetin afrontar les despeses públiques reals amb uns recursos suficients. I, més ara, sobre com fer front a la recuperació / transició econòmica i social provocada per la covid19. Hi ha moltes demandes, d’on han de sortir els diners?
Es considera que hi ha desequilibri pressupostari quan les despeses són superiors als ingressos, quan hi ha dèficit (no és habitual que hi hagi superàvit). I es considera que l’endeutament públic o les retallades són quasi les úniques sortides, totes dues amb conseqüències nefastes: la primera augmenta el deute (amb una càrrega impagable d’interessos i una dependència dels bancs) o la segona, augmenten els desequilibris socials. I es dona per descomptat que l’increment d’impostos o de la recaptació davant el frau, l’evasió o l’elusió són poc significatives, fins i tot contraproduents en una economia globalitzada; o que la creació monetària dels bancs centrals – com ara el BCE o la Reserva Federal- és només per a moments molt extraordinaris.
Potser cal començar a prioritzar les diferents fonts per equilibrar el pressupost amb el menor cost monetari, social i polític.
1. Creació monetària pública equilibradora (com ara estan fent els bancs centrals).
2. Sistema impositiu realment progressiu que eviti frau, evasió i elusió fiscals.
3. Efecte multiplicador de la despesa pública en sectors de proximitat prioritaris amb monedes complementàries i sistemes de crèdit mutu.
4. Crèdit de la banca ètica i social amb limitació d’interessos i aval públic.
5. Emissió de deute públic amb la ciutadania (però no amb la banca ni amb fons especulatius).
Les mesures que molts països estan prenent per contenir la propagació del coronavirus, encara que siguin necessàries, tindran un impacte directe sobre l’economia. En lloc d’augmentar els impostos i / o augmentar el deute públic per finançar els programes fiscals necessaris, ha arribat el moment de l’”helicòpter money”, finançament directe i no reemborsable per part del banc central de les transferències fiscals addicionals que es considerin necessàries.
Cal una resposta política ràpida i ben orientada que sigui proporcional a la mida del desafiament per minimitzar els efectes econòmics indirectes (i probablement més persistents) de la crisi del coronavirus. Un enfocament seria que els governs intervinguessin i proporcionessin a les empreses afectades (i als treballadors autònoms) els fons necessaris per continuar satisfent la seva nòmina i despeses inevitables, sense augmentar els seus passius financers. Aquella ajuda prendria idealment la forma d’una transferència (no reemborsable) durant el període d’inactivitat forçada. Un component d’aquesta transferència neta hauria de consistir en una reducció fiscal immediata (i permanent).
És urgent activar una renda bàsica de confinament, finançada pel BCE.
Pere Aragonés. 7 d’abr. de 2020
Vicepresident i conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya.
Considera que els ciutadans de la UE necessiten una renda universal garantida fins que torni l’activitat econòmica normal. Necessitem una mesura clara i dràstica que pugui assegurar un salari mensual fins que les economies europees puguin tornar a treballar, produir i consumir.
Una transferència directa, no reemborsable, del banc central europeu als ciutadans, restringida a la durada de l’emergència, no generaria deute públic i garantiria que es poguessin activar les polítiques de reconstrucció econòmica i social necessàries. En èpoques excepcionals, mesures excepcionals. I no hi ha res més excepcional que una crisi sanitària que afecti tota la humanitat.
És hora que la UE mostri als seus ciutadans que la cessió de la sobirania monetària que implica l’Eurosistema no només es pot utilitzar per salvaguardar el sistema financer, com va fer fa uns anys, sinó també per protegir-los de la situació extraordinària que estan vivint. És hora que els ingressos bàsics garanteixin que els ciutadans europeus puguin tornar a condicions de vida relativament normals quan es superi l’emergència. Es necessita una renda bàsica per salvar el futur de l’economia, salvar la convivència a Europa i garantir un benestar mínim per a tothom.
La moneda digital dels bancs centrals i les monedes locals guanyen pes com alternatives per reflotar l’economia. És un bon moment per recordar que el nostre sistema monetari s’expandeix de manera exponencial. Sí, igual que el coronavirus. Això es deu al fet que els diners es creen quan el sistema bancari dona préstecs al públic, ja que té l’exclusiva de creació monetària. Però, com els bancs presten els diners amb interès, la massa monetària creix al ritme de l’interès compost. El nombre bàsic de reproducció (R0) de diners en circulació és una funció del tipus d’interès mitjà. Per això, el nostre sistema econòmic necessita el creixement continu de l’PIB per funcionar bé. La sobirania financera ciutadana permet que la gent decideixi què es finança. No obstant això, els governs no poden crear diners, així que han d’emetre deute públic!
La moneda digital dels bancs centrals (CBDC per les seves sigles en anglès) és una proposta de crear una moneda diferent de la que ja emeten els bancs centrals com a reserves, de manera que puguin fer-la servir no només els bancs, sinó també qualsevol ciutadà. És una idea que cada vegada va guanyant més pes i que pot articular-se de diverses maneres. Una proposta senzilla permetria que cada ciutadà de la UE tingués un compte en el seu banc central i, d’aquesta manera, rebre transferències directes en forma de dividend ciutadà. Així es sufragaria el rescat ciutadà sense infringir l’article 123 abans esmentat.
La primera renda bàsica del món alimentada per les persones
Octubre 2020
GoodDollar és una moneda digital i una cartera que us permet rebre renda bàsica gratuïta amb valor monetari real, directament al vostre telèfon. Partim d’un problema: la desigualtat d’ingressos és el repte decisiu del nostre temps. Durant molt de temps, la riquesa s’ha mantingut concentrada en mans d’uns pocs sense passar a mans de molts. Hi ha massa persones que viuen sense tenir accés als diners que necessiten per aconseguir el seu propòsit i millorar la seva vida. Això ens divideix i crea escletxes a la nostra societat. Ho podem fer millor. Solució: posar els diners directament en mans de la gent. La renda bàsica és una coneguda idea de donar a tothom un pagament en efectiu recurrent. Ara, mitjançant noves innovacions financeres, GoodDollar crea un flux de diners sostenible que permet a qualsevol ésser humà viu rebre un ingrés diari petit en moneda de G$. Sense governs, sense artificis i sense més esperes. Utilitzem noves eines financeres per alinear els incentius entre els que tenen diners i els que en necessiten, creant més creixement i oportunitats per a tothom.
La Cambra de Comerç de Barcelona explica la seva aposta per promoure la transformació digital a les empreses. En aquest sentit, i en el marc d’un acord amb el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat, ens anuncia la creació del Centre Blockchain de Catalunya, i insisteix que Catalunya s’ha de convertir en un referent digital si es vol captar inversions d’empreses estrangeres.
El pressupost a llarg termini de la UE, juntament amb la iniciativa NextGenerationEU, que és un instrument temporal concebut per impulsar la recuperació, serà el major paquet d’estímul mai finançat a través del pressupost de la UE. Un total de 1,8 bilions d’euros ajudarà a reconstruir l’Europa posterior a la COVID-19, que serà més ecològica, digital i resilient.
Demanem a la Unió Europea, i a l’Eurogrup en particular, que creïn un instrument financer dirigit per la Unió Europea per donar suport a tots els Estats membres en la ràpida introducció d’un Ingrés Bàsic Incondicional com a mesura d’urgència per proporcionar un alleugeriment ràpid i no burocràtic a totes les persones d’Europa la seguretat econòmica i existència es vegin amenaçades per la crisi de l’COVID-19.
La IX Trobada Estatal de Monedes Locals, Socials i Complementàries
27 i 28 de novembre del 2020
És una reunió anual d’àmbit estatal que té com a objectiu reconèixer la importància del paper de la moneda complementària en la societat actual. Se celebra amb el propòsit d’aprendre, conèixer propostes similars en altres ciutats i comunitats, posar en comú experiències i definir línies de treball que ajudin a potenciar aquest tipus d’iniciatives. “Valors locals en temps de crisis” és el lema d’aquesta edició, en la que més de 30 ponents de reconegut prestigi compartiran reflexions sobre el present i el futur de la moneda digital i la seva descentralització.
Li toca al barri amb el Rec, la moneda ciutadana de Barcelona
A partir del 27 de novembre de 2020
Campanya per estimular el consum en els comerços de proximitat de l’Eix Besòs, promovent la captació i fidelització de persones consumidores. Es destinen 100.000 RECS per bonificar un 15% de les compres realitzades en la moneda ciutadana REC, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i NOVACT, als barris de l’Eix Besòs.
Experiències i modalitats monedes complementàries, locals, socials, ciutadanes…
Taxa de reconversió
Monedes que apliquen, per exemple, un 5% de taxa als canvis que realitzen els establiments quan volen canviar moneda local per Euros, és a dir, els establiments canvien 1 unitat de moneda local per 0,95ct d’Euros (partint de que la moneda és paritària). L’objectiu d’això és per una part evitar que els comerços canviïn a Euros per tal de que la moneda re-circuli, i per altra banda finançar/recolzar projectes locals i socials, i alhora assegurar la viabilitat financera de la moneda, ja que es sol destinar un 3% a projectes i un 2% a despeses de gestió de la moneda.
Exemples que apliquen aquesta taxa són: Chiemgauer (Bavaria) + taxa oxidació, Eusko (País Basc francès), Beki (Luxemburg), Ekhi (Biscaia) + taxa oxidació
Targetes regal / pre-compra
Monedes que amb la situació actual han posat en marxa un sistema de vals pre-compra, on els usuaris compren un val per una quantitat X que anirà directament destinada a establiments adherits a la xarxa que estiguin patint la crisi del Covid i estiguin tancats o no puguin facturar com abans, a canvi els usuaris tindran el dret de consumir productes/serveis en aquests establiments un cop reobrin. Existeix l’opció que els usuaris escullin directament a quin establiment volen que vagi destinat el seu val, sinó serà repartit a la xarxa.
Exemples: Berkshares (Massachusets, US), Beki
Vals alimentaris: Sol violette: davant la situació Covid, distribució de bons alimentaris per a les famílies i persones en situació de vulnerabilitat. Vals en moneda local proporcionats per associacions que formen part de la xarxa.
Bonificació a les compres
Monedes que apliquen un sistema de bonificacions a les compres
Exemples: Calgary Dollars (Calgary, Canadà), Rec Barcelona (2020)
Incentiu a la participació / ús de moneda local
Monedes que reparteixen bonificacions/premis a accions que expandeixen la moneda
Exemples: Calgary dollars: recompenses per publicar anuncis per vendre béns i serveis (C$5 als primers 5 anuncis), reomplint enquestes i captant/recomanar a nous usuaris (C$40).
Rendes bàsiques/subvencions i préstecs a interès cero en moneda local
Exemples: La Gonette (Lyon), La Doume
Connectar productors i consumidors directament per a productes sense demanda
Sobreoferta / excedents que siguin posats a la venda / liquidats amb moneda local – accés a productes reduïts només amb l’ús de moneda local. Accés a serveis i productes amb valor afegit si es consumeixen productes amb poca sortida amb moneda local.
Exemples: Roue Marseillaise: opcions de lliuraments a domicili i punts de transmissió. Connexió directa entre productors locals i consumidors en col·laboració de la moneda local. Eusko: connectar productors/agricultors i consumidors directament.
Llistat monedes Europa i Amèrica del Nord
Regne Unit Bristol PoundBrixton PoundLake District PoundLewes PoundHay Vouchers Canadà Calgary DollarsSalt Spring DollarsUnity Dollars Estats Units BerksharesTenino Dollars NZ Wairarapa Dollars Països Baixos Makkie Austria EnnsTaler Itàlia Sardex
França 3 organitzacions paraigües: SOL MLCC La Roue Le Sol violetteLa Roue MarseillaiseLa Roue en VauclauseLa GonetteLe LienLa DoumeLe SegalLa ChouetteLa PêcheLe GrainEuskosLa MielSoudaquiLe CERSLe FlamantLa GraineCaïrn Suïsa Wir
Moneda pública complementària Crear una moneda pública alternativa complementària dins el marc de la UE, com a mesura de socialització del control sobre la creació dels diners però també com a xarxa de seguretat davant situacions com la viscuda per Grècia el 2014. En una primera fase, la moneda és complementària. Té paritat amb la moneda principal i convida a les monedes locals del territori a establir una relació amb aquesta moneda, per tal d’unificar el sistema monetari complementari i amplificar el seu acceptabilitat. Es recolza en impostos futurs i tenen diversos canals de circulació i sistemes de pagament, com una moneda digital virtual que identifica les transaccions i els agents per volums mitjans i alts. Requereix, inicialment, transaccions amb el sector públic, i de forma voluntària en el sector intra-privat. Té data de venciment des de la seva emissió. Recommons Europe
Crear des del Banc Central diners electrònics equivalent a l’Euro però restringit a certs usos (Inversió, especulació, fugida capitals), com a part de el salari dels funcionaris, subvencions, renda bàsica o línies de crèdit públics. Economia del Bé Comú
Monedes socials i sistemes LETS Aprofitant les noves tecnologies, s’obre un llindar per democratitzar el sistema monetari financer. Les monedes socials contribueixen a el desenvolupament local autocentrat per diversos motius:
poden servir a pal·liar la crisi monetària i evitar el col·lapse de les economies locals;
poden fomentar el consum quilòmetre 0 perquè generen una renda addicional que es gasta en els productes disponibles a nivell local, moltes vegades aliments;
quan una part de la despesa pública es fa en moneda local, aquesta no es pot escapolir cap a proveïdors globals;
faciliten que es pugui crear valor en funció dels objectius locals en comptes de ser acaparat pels grans capitals. Ciutats sense Por
En els sistemes LETS, el crèdit que es genera (sense interès) produeix un dèbit immediat en la mateixa comunitat. A diferència del capitalisme, en aquests casos la creació de diners està acoblada a l’activitat de l’economia real i no es creen bombolles monetàries. A més, el crèdit és mutualista: s’ofereix als membres de la xarxa en benefici de la pròpia comunitat. Aquests sistemes permeten una integració social molt més gran, ja que no cal diners per entrar al sistema, sinó només habilitats d’interès social. Luís Gonzalez Reis
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
