Si no us enteneu, plegueu!
En totes les lluites d’alliberament hi ha diverses visions i estratègies,
diversos actors polítics i socials, diversos lideratges, propis de tota societat plural.
En moltes de les lluites, especialment les noviolentes, ha estat clau
posar-se d’acord en uns objectius compartits i en una estratègia per atènyer-los.
Per fer-ho, els líders s’han tancat uns dies, sense cap altra prioritat que aquesta,
han avaluat èxits i fracassos, sense ressentiments ni acusacions.
I han teixit un projecte, unes campanyes, que més tard o més d’hora,
els han portat a aconseguir l’objectiu d’alliberament perseguit.
Sense voluntat, no hi ha acord; sense el temps i l’espai adequat per parlar-ne, tampoc.
La presó i l’exili poden ser espais privilegiats per intentar l’entesa[i]
amb moltes hores i dies disponibles, sense els neguits del dia a dia.
Si en dos anys de confinament forçat no ho heu aconseguit, qui ho podrà fer?
Els confinaments serveixen per reflexionar, per relativitzar, per prioritzar.
I, nosaltres, ho estem fent.
Estigueu a l’alçada de les expectatives generades.
Sense acord estratègic el procés agonitza, la gent es desmobilitza i us perdem la confiança.
No podeu governar des de l’ombra, però sí que podeu parlar entre vosaltres i ho heu de fer.
Si us plau, ja no sabem com dir-ho! si no us enteneu, plegueu![ii]
[i] Sabem que no és fàcil comunicar-nos amb empatia quan hem patit conflictes. La comunicació noviolenta proposa:
- Sempre que puguem, compartim i descrivim els fets, sense jutjar-nos.
- Escoltem quines emocions ens genera el seu record.
- Intentem identificar quines necessitats no resoltes expressen aquestes emocions.
- I, si cal, demanem-nos respostes, gestos que l’altre pugui acceptar o rebutjar lliurement.
[ii] Feu-nos el millor regal, la millor ofrena: un acord, una entesa estratègica per abans de l’11 de setembre del 2020!
