by Martí Olivella | des. 25, 2020 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia, 4. La Terra
L’escalfament global amb milers de milions de persones afectades en la salut, desplaçades, empobrides
Les violències masclistes amb milions de dones abusades, maltractades o assassinades
Les violències armades amb milions de persones mortes, ferides o refugiades
La fam, la malnutrició, la pobresa extrema amb milions de persones mortes o afeblides
Les migracions forçades per la fam o les guerres amb milers de persones explotades, abandonades o mortes
La falta de llibertats i de drets amb repressió sobre milions de persones colpejades, empresonades o assassinades
Les respostes inadequades a les epidèmies i malalties que genera milions de persones malaltes o mortes
La manca o excés de consum, que dificulta la vida i te efectes sobre l’economia i l’entorn natural
La manca d’ingressos o de treball digne ben remunerat amb milions de persones empobrides i estressades
La manca d’habitatge digne i assequible amb milions de persones sense llar, desnonades o amb condicions insalubres
…
- Que la seva solució s’inclou en els 17 grans ODS pel 2030.
Que la resposta de les agències de NNUU, dels governs, de les empreses i de les ONGs no està l’alçada dels reptes:
- Ni disposen dels recursos addicionals per fer-hi front
- Aquests recursos estarien disponibles amb:
- una reducció de despeses militars, bèl·liques i sumptuàries
- una fiscalitat mundial que assegurés les contribucions de les grans empreses i fortunes
- una creació monetària via crèdit sense interessos dels “bancs centrals”
Com que aquests objectius no estan inclosos en els ODS, ens acostem a un nou fracàs de les polítiques mundials, agreujat per la COVID i per l’increment de règims i governants autoritaris que menystenen o reprimeixen les necessitats de les seves poblacions més necessitades.
2. Que expressen un profund desequilibri econòmic, polític, social, cultural dels sistemes hegemònics actuals, dominats per l’afany infinit de lucre, per una hybris desbocada, un creixement de concentració de riquesa, de diner, de poder, de manipulació… sense límits…
Sense adonar-nos d’aquest desequilibri profund no podem adonar-nos dels desequilibris propis de cada situació, de cada relació. I, alhora, en enfocar qualsevol projecte personal, familiar, d’entitat, d’empresa, de país…des de l’òptica del grau d’equilibri desitjable o tolerable aniré construint un procés de transformació glocal que bastirà les bases d’un sistema d’equilibri dinàmic general.
https://www.idescat.cat/indicadors/?id=ods&n=13473
Informe ODS 2020
https://unstats.un.org/sdgs/report/2020/
Algunas de las principales conclusiones:
- Se estima que aproximadamente 71 millones de personas volverán a caer en la extrema pobreza en 2020, lo que supondría el primer aumento de la pobreza mundial desde 1998. La pérdida de ingresos, la limitada protección social y el incremento de los precios podrían poner en riesgo de pobreza y hambre incluso a personas que anteriormente estaban a salvo.
- El subempleo y desempleo derivados de la crisis implican que aproximadamente 1.600 millones de trabajadores ya vulnerables en la economía sumergida (la mitad de la fuerza laboral mundial) pueden verse considerablemente afectados, con un descenso estimado de sus ingresos del 60 % durante el primer mes de la crisis.
- Los más de 1.000 millones de residentes de barrios marginales de todo el mundo están en grave situación de riesgo a causa de los efectos de la COVID-19, como la falta de viviendas adecuadas y agua corriente en las viviendas, los baños compartidos, la escasez o ausencia de sistemas de gestión de residuos, la saturación de los transportes públicos y el acceso limitado a las instalaciones sanitarias oficiales.
- Las mujeres y los niños se encuentran asimismo entre las personas más afectadas por las consecuencias de la pandemia. La interrupción de determinados servicios sanitarios y de vacunación, así como el limitado acceso a los servicios de nutrición y alimentación, podrían ocasionar cientos de miles de fallecimientos adicionales entre los niños menores de cinco años y decenas de miles de muertes maternas adicionales en 2020. En muchos países se han disparado las denuncias de violencia doméstica contra mujeres y niños.
- Los cierres de las escuelas han afectado al 90 % de los estudiantes de todo el mundo (1.570 millones) y han provocado que más de 370 millones de niños se salten comidas escolares de las que dependen. Dada la falta de acceso a ordenadores y a Internet en casa, el aprendizaje remoto queda fuera del alcance de muchos. Alrededor de 70 países notificaron interrupciones de moderadas a graves o la suspensión total de los servicios de vacunación infantil durante los meses de marzo y abril de 2020.
- A medida que más familias caen en la extrema pobreza, los niños de las comunidades pobres y desfavorecidas corren un riesgo mucho mayor de verse involucrados en el trabajo infantil, el matrimonio infantil y el tráfico infantil. De hecho, es probable que los progresos logrados a nivel mundial en la reducción del trabajo infantil se vean invertidos por primera vez en 20 años.
El informe señala asimismo que el cambio climático continúa produciéndose a una velocidad mucho mayor de lo previsto. El 2019 fue el segundo año más cálido del que se tenga constancia y marcó el final de la década más cálida jamás registrada: 2010-2019. Al mismo tiempo, la acidificación de los océanos se acelera, la degradación del suelo continúa, hay especies masivas en riesgo de extinción y siguen predominando los patrones insostenibles de consumo y producción.
by Martí Olivella | des. 14, 2020 | 1. La Vida
by Martí Olivella | nov. 23, 2020 | 1. La Vida, 2. La Política, 3. L'Economia
Fons Voluntari de Compensació Social
Si la crisi t’està aportant beneficis compensa’ls amb qui la crisi l’està arruïnant.
Avui molta gent per viure i menjar cada dia no pot esperar:
- ni els lents tràmits oficials
- ni la discussió sobre impostos més equitatius
- ni la lluita contra el frau, l’evasió ni l’elusió fiscals
- ni les ajudes europees…
Comparteix els teus beneficis amb qui ara viu en estat d’emergència.
Avui per tu, demà per mi. Sigues, intel·ligent: compensa.
Que la història no et jutgi per la teva cobdícia[i].
Crida adreçada especialment a les grans fortunes, als empresaris, accionistes i alts directius d’empreses beneficiades per la crisi.
Fes la teva aportació extraordinària directament a les entitats
que la canalitzen a qui més ho necessita, a qui no rep cap ingrés per viure.
- Caritas[ii] (a confirmar)
- Creu Roja[iii] (a confirmar)
- …
O al Fons Voluntari de Compensació Social
- Taula d’Entitats del Tercer Sector Social
- Lafede. Entitats per la justícia global.
Consulta ingressos i sortides diaris a compensa.cat
Les aportacions poden ser:
- públiques o confidencials,
- de persones físiques o persones jurídiques (empreses, fundacions…)
Es pot sol·licitar certificat per a desgravació fiscal
Organitzen: (a confirmar)
- Taula d’Entitats del Tercer Sector Social; Lafede. Entitats per la justícia global.
Patrocinen: (a confirmar)
- Associació de l’Economia Social de Catalunya (AESCAT). Cambra de Comerç. Òmnium…
Eurocat. 23/11/2020
[i] A l’estat espanyol, sense comptar paradisos fiscals, segons la llista Forbes 2020 que recull les persones amb més de 1.000 milions de dòlars de patrimoni, només entre 25 persones tenen 125.800 milions de dòlars.
https://www.forbes.com/real-time-billionaires/#421d27db3d78
Segons el recent ranking de El mundo 2020: 400 fortunes apleguen 300.000 milions d’euros de patrimoni.
Amb residència a Catalunya: 100 fortunes apleguen 60.000 milions d’euros de patrimoni.
https://www.elmundo.es/especiales/los-mas-ricos/index.html
Per exemple, amb una aportació extraordinària mitjana d’un 10% dels grans patrimonis, o dels dividends anuals del 2020, les entitats socials podrien injectar ràpidament i directament a les famílies que no tenen cap ingrés: 6.000 milions a Catalunya o 30.000 milions a tot l’estat, que alhora beneficiaria al conjunt de les empreses i a la recaptació fiscal.
[ii] Efectes de la crisi en les famílies que acompanya Càritas. Un cop més la crisi no ha estat igual per a tots, els més fràgils han vist com més ràpidament i més intensament les seves condicions de vida empitjoraven, i en la majoria dels casos s’enfonsaven al perdre la feina que realitzaven, els minsos ingressos que tenien.
Les dificultats en l’habitatge, en la convivència i en les cures, l’eixamplament de la bretxa educativa i digital i els problemes de salut completen la mirada sobre l‘impacte que aquesta crisi ha portat a les famílies acompanyades per Càritas:
- Tres de cada deu llars no disposen ara mateix de cap ingrés.
- La pobresa severa (menys de 370 € per a una persona i menys de 776 € per a dos adults i dos menors) s’ha incrementat un 30%.
- Més de 700.000 persones acompanyades per Càritas, resideixen en llars sense diners per pagar habitatge ni subministraments.
- El confinament ha dificultat la convivència i la conciliació de la vida laboral i familiar.
- En un de cada tres llars ha baixat el rendiment escolar.
Càritas alerta dels efectes socials que aquesta emergència sanitària creada pel coronavirus pot produir en les famílies en situació de pobresa i exclusió que, segons dades de FOESSA és de 8,5 milions de persones, el 18,4% de la població espanyola.
Avalats per la nostra experiència d’acompanyament des de fa més de 70 anys a les persones excloses, urgim a Govern a respondre a aquesta emergència sanitària, econòmica i social amb mesures orientades a “no deixar ningú enrere“.
Càritas Catalunya ha tingut uns ingressos privats de 30.000.000 euros del 2019.
https://www.caritascatalunya.cat/emergencias/caritas-davant-el-coronavirus/
[iii] Creu Roja a Catalunya
Per a les activitats de la Creu Roja ja hi ha empreses que fan donatius econòmics, de targetes prepagament o de productes amb desgravació fiscal del 35%.
http://www.creuroja.org/AP/cm/6001P289L8/Aliances-empresarials.aspx
Creu Roja Catalunya va tenir uns ingressos privats d’uns 31.000.000 d’euros el 2016.
http://www.creuroja.org/AP/cm/415P7L8/Finan%C3%A7ament–dades-2016-.aspx
by Martí Olivella | set. 3, 2021 | Equilibra
El març de 2021, en el manifest Re-evolució global o extermini total proposàvem un procediment:
“Per fer
evidents les violències estructurals, els desequilibris inacceptables,
primer cal aturar-nos i revisar els actes i les relacions que les sustenten:
l’estil de vida personal, familiar; les relacions locals, nacionals,
internacionals… amb un criteri bàsic: quins desequilibris patim o provoquem
amb les nostres activitats, amb les nostres accions i projectes, personals o
col·lectius?
Aquesta
revisió la podem fer individualment, però convé fer-la també en grup, en cercles
d’equilibri o en les organitzacions en què participem.
Per elaborar
propostes i cercar acords per modificar els desequilibris, ens cal valorar
en cada cas quin grau d’equilibri és desitjable i acceptable, i proposar
vies per reequilibrar les relacions:
- Amb el nostre cos, la nostra ment, les
nostres emocions…
- Amb les persones amb qui convivim o treballem
- En les organitzacions en què participem:
socials, culturals, polítiques, econòmiques…
- Amb el medi natural i els ecosistemes…
Identificats els principals responsables dels
desequilibris, – que podem ser nosaltres mateixos – cercar acords, quan abans millor, per
aturar-los, reduir-los i no generar-ne més.
Si som capaços d’arribar fins aquí, la resta d’eines de la lluita noviolenta seran més fàcils d’aplicar, perquè els objectius de reequilibri seran clars i coherents en el marc de la re-evolució global post-violenta per fer un món més equilibrat, més habitable per a tothom.” Aquest estiu 2021, he reprès la reflexió, aplegant la feina anterior i mirant de dotar-la d’un mètode més precís per a la seva aplicació en alguns dels principals desequilibris, per si pot ser útil, i sobretot, per si pot ser provat i contrastat per tothom qui vulgui sobre els desequilibris que consideri més rellevants. Especialment vol ser una contribució a convivàlia, un intent d’aportació catalana a la Internacional Convivialista. Martí Olivella, marti[at]equilibra.cat
by Martí Olivella | set. 3, 2021 | Equilibra
En plena elaboració de la proposta equilibra, he llegit el llibre de Jesús Castañar, El Movimiento de Resistencia Indígena en el Cauca Colombiano. En el Capítulo 3: Identidad y estructura del movimiento indígena. Hi he trobat una confirmació de la importància cabdal de concebre l’equilibri com a marc global de les seves relacions entre ells i amb la natura. I, fins i tot, com la seva aposta creixent per la lluita noviolenta, en un context de violència extrema, que l’expliquen no sols per l’efectivitat sinó per la coherència amb la seva recerca permanent de l’equilibri, de l’harmonia.
Amb una clara visió sobre l’equilibri i l’harmonia:
Per a ells,
resulta fonamental la idea d’equilibri, Kweet Fxindxi (principi
d’harmonia): L’harmonia significa no posicions radicals. Es dóna equilibri i
l’harmonia en la mesura que es conjuguen factors, forces, interessos, i per aquest
motiu els Nanses estan més disposats a processos de diàlegs (…) l’harmonia en
si mateixa no només es dóna en el llenguatge, en la vida. En el llenguatge, no
existeix el jo sol, hi ha el jo en relació amb l’altre.
L’harmonia és l’estar bé amb tots els actors que els envolten, amb la terra,
amb la mateixa comunitat, és el respecte a unes normes d’origen on la gent ha
de viure un estil de vida i quan la gent se surt d’aquest estil de vida, és
quan emmalalteix (…) ells diuen que si no es controla molt el que s’està fent
ara, podria arribar a haver-hi un problema més endavant de fam i de moltes
malalties.
I una aposta per la noviolència com el poder de la
gent que harmonitza:
Tenen una
concepció del conflicte armat com un trencament de l’equilibri, de
l’harmonia còsmica, de l’Kweet Fxindxi, que inclou una concepció integral
de la pau, que s’equipara amb inclusió social, reconeixement de la diversitat
ètnica, i dels drets dels pobles, justícia social, projectes comunitaris de
vida, i un desenvolupament construït des de la cultura i les necessitats dels
pobles indígenes.
Els Nasa prefereixen
parlar d’”harmonització” i no de violència o no-violència. La
noviolència la tenen assimilada al concepte de Kweet Fxindxi (harmonia), com a
projecte col·lectiu, una forma d’apoderament o un mètode de resolució de
conflictes.
La noviolència
és com tenir la capacitat de poder controlar les conductes, els actes a la
força; ja que tot s’ha de fer no a la força, s’ha de fer amb el
diàleg, amb l’ús de la raó (…), amb uns principis: el principi de
reciprocitat, el principi de la redistribució, el principi de la vida, de la
vida digna. Per això consideren que cal fer sense necessitat d’eliminar a
l’altre, d’agredir un altre, i d’imposar una proposta, una cultura, un
pensament a la força, sinó que, ja que parlem de no-violència, el que s’ha de fer
és compartir, s’ha de solidaritzar, sota els principis del reconeixement i del
respecte.
Recuperar la
terra és revolució, fer el canvi a la nostra forma és revolució, enfortir els Cabildos
és ser rebels, capacitar-nos d’acord al que nosaltres volem a favor d’un
sistema és revolució. És a dir, nosaltres mateixos hem generat canvis de fa
vint o trenta anys, i aquí ho veiem en la pràctica. La diferència és que no és
per força, no és per la via de les armes, aquí fem un canvi de forma raonada i
intel·ligent, aprofitant els valors que tenim. La diferència és que uns busquen
prendre el poder a la força i nosaltres diem, el poder és la gent (…)
a nosaltres ens interessa la gent, que digui, que opini, que canviï, que
contribueixi a el camí i que tingui força per viure bé, viure en harmonia, en
equilibri en la relació home naturalesa.
Els mètodes
no-violents, usats per la seva efectivitat pràctica, han anat prevalent precisament
per la seva coherència amb la cosmovisió i la seva assimilació a la idea
d’harmonia Kweet Fxindxi.
L’aposta per
un sistema econòmic alternatiu que no destrueixi la naturalesa i l’ambient i
que propiciï una societat en harmonia, en la idea del bon viure.
I el rol de les institucions pròpies com a
mantenidores de l’equilibri i reinstauradoers de l’harmonia:
Segons la
cosmogonia Nasa, es considera que el “Guardià de Tot” (la divinitat)
va delegar en el Thë Wala la tasca de ser l’encarregat de mantenir
l’equilibri, i aquests al seu torn deleguen en els Cabildos que al seu torn
deleguen en la Guàrdia Indígena.
El sistema
funciona així mateix com una forma comunitària de resolució de conflictes
en què el Cabildo apareix com un nivell de consulta o de canalització de
consultes i hi ha un procés de discussió en el cercle dels metges tradicionals
(xamans) i els fogons abans que sigui portat a l’assemblea. Quan fan falta
intermediaris en les negociacions els membres del Cabildo assumeixen aquest paper
per arribar a l’acord compensatori que reinstauri l’harmonia.
