by Martí Olivella | febr. 28, 2017 | 2. La Política
Jo compto amb tu, i compto que no hi falti ningú.
objectiu: Catalunya Democràcia Plena
Els adherits a aquest objectiu MANIFESTEM:
Ens il·lusiona i ens sentim amb el deure de bastir un país millor
que resolgui les actuals mancances, injustícies i greus desigualtats,
que respecti i es comprometi amb els drets de les persones, dels pobles i de la natura.
Només podem fer un país i un món millors participant més sovint en les decisions públiques,
instaurant una nova democràcia participativa complementària a l’actual democràcia representativa parlamentària, coixa i insuficient per resoldre els reptes de les nostres societats i les greus crisis social, econòmica, humanitària i ecològica actuals.
La suma d’aquests dos vessants de la democràcia constituirà una vera democràcia plena i l’exercici permanent de la sobirania, que no rau en ningú més que en el poble.
Són conegudes i viables les solucions per
una economia, una banca i una moneda transparents i en favor del bé comú,
un model d’energia i de consum respectuosos amb el medi,
un model d’habitatge que garanteixi les necessitats de tothom,
un compromís internacional amb la pau, amb els pobles oprimits,
amb la pròpia llengua i cultura i amb les cultures del món,
l’educació i la salut,
recuperar els valors del diàleg, el respecte a la diferència, la consciència comunitària, etc.
Una democràcia participativa és la garantia per instaurar el bé comú; nombroses experiències d’arreu en demostren la viabilitat.
Concebem un Estat i una constitució com a instruments necessaris per posar-la en pràctica a fi de viure millor.
Per tot això,
I- Unim les nostres veus i les nostres forces per instaurar a Catalunya una democràcia participativa que permeti tractar i decidir els temes clau tant a nivell local com nacional i internacional.
II- Encomanem als nostres representants polítics, servidors de la voluntat del poble, a recollir explícitament a la Constitució Catalana mecanismes de decisió participatius directament vinculants, tals com:
- Referèndums (presencials i telemàtics) sobre noves lleis, posicionaments i resolucions, revocació de lleis o càrrecs, etc, a proposta del Parlament o d’un 1% de la població.
- Prèviament i complementàriament a les votacions referendàries, realitzar:
- Processos d’informació plurals i de qualitat a través dels mitjans públics.
- Processos de deliberació territorials amens, àgils, oberts a tothom i que permetin el diàleg i la presa de decisions per acord.
- Revisió participativa de la llei electoral: llistes obertes, elecció de càrrecs, finançament de partits, etc. i de la normativa de participació ciutadana.
- La creació d’òrgans populars representants dels municipis i comarques pel seguiment i control dels acords democràtics, designats pel mateix territori.
- Fomentar la cultura participativa tant a les escoles com a la societat, per contrarestar la llarga inèrcia no participativa.
III- Ens comprometem a participar en els exercicis de democràcia participativa que s’endeguin en el futur a Catalunya i a promoure aquesta nova cultura.
IV- Ens comprometem a dur a terme una acció noviolenta col·lectiva en cas que aquesta petició estrictament democràtica no sigui respectada, així com l’expressió i voluntat majoritària del poble de Catalunya d’aconseguir un estat propi com a instrument per poder-la exercir.
by Martí Olivella | febr. 25, 2017 | 2. La Política
Context
Vivim una crisi molt profunda en tots els àmbits. I, per tant, tenim possibilitats d’incidir en la nova configuració que sorgirà de la crisi. Un dels temes clau és plantejar un nou model de democràcia en què la ciutadania no “deleguem” la nostra sobirania ni a representants polítics ni a les amalgames amb i entre els poders fàctics (financers, empresarials, mediàtics, militars, religiosos, corporatius…)
Ens cal endegar un procés participatiu d’iniciativa ciutadana per configurar un nou model de democràcia i poder incidir en les noves constitucions, lleis i pràctiques que la crisi ens pot aportar.
Aquest procés participatiu vol comptar amb els actors i iniciatives de la ciutadania no partidista (Grup Impulsor del Parlament Ciutadà, La Marxa Som, Procés Constituent, Grup Promotor de la Convenció Constituent…) i amb totes les organitzacions i moviments de ciutadania activa que vulguin prendre-hi part. La Marxa Som està treballant per enfortir un espai ciutadà per incloure la Democràcia Participativa en la constitució. [i]
Per començar, un bon resum de les diferents posicions sobre “participació ciutadana”:
“Las definiciones de participación ciudadana presentes en la literatura son disímiles,
reflejando posturas también disímiles en lo que refiere al ideal de democracia que se defienda.
Esto se evidencia al materializar el concepto “participación ciudadana” en instituciones capaces de canalizar dicha participación.
1º. Para algunos, cabría introducir mecanismos que permitan a los gobernantes obtener información sobre las preferencias y necesidades del público (consagrando instituciones consultivas). Así se espera inducir a los representantes a responder a esas preferencias y necesidades, lo que derivaría en un aumento de la satisfacción ciudadana y la legitimidad del sistema.
2º. Para otros, de forma complementaria, la participación fortalece la educación cívica y la formación de consensos, por lo que priorizan los mecanismos deliberativos y dan más importancia a los procesos que a los resultados.
3º. Finalmente, un tercer grupo de autores sostiene que la participación ciudadana debería otorgar poder a la sociedad civil en la toma directa de decisiones, lo que supone un nuevo modelo frente al de la clásica democracia representativa en que la participación se limitaba a la elección de representantes.”
(Teorell 2006, Pateman 2012, Avritzer y Santos 2003). Aportat per Jaume López
Les característiques i el nom del nou model de democràcia
Fins ara la “participació ciutadana” s’ha limitat 1r al concepte i, en part, al 2n. Sense negar el seu valor, el procés participatiu d’iniciativa ciutadana vol centrar-se en el 3r, en la definició d’aquest nou model de democràcia no sols representativa.
Un dels temes clau serà com anomenem aquest nou model de democràcia.
- El nom ha d’incloure les principals característiques:
- participativa, no sols representativa
- directa (reunions, consultes, referèndums), no sols indirecta (amb representants)
- vinculant, no sols orientativa
- deliberativa amb arguments, no sols impositiva amb vot de les majories
- afavoridora dels consensos, dels graus de consens, dels consentiments
- Unes primeres propostes de nom poden ser:
- Democràcia Plena: per indicar que la representativa no ho és
- Democràcia Equilibrada: amb tres bases, per indicar que l’actual està desequilibrada (malalta),
- Democràcia Participativa: per indicar que la participació de la ciutadania n’és el fonament
- Democràcia Deliberativa: per indicar que no es fonamenta en els vots sinó en els arguments
- Democràcia Directa: per indicar que el fonament no està en els representants
- Democràcia Real: per indicar que la representativa no és democràcia
- Vera Democràcia: com Xirinacs deia Vera Pau
- Democràcia Ciutadana: per destacar que no és dels partits
- …
El nom d’aquest nou model ha de ser clar, comprensible, contundent, agosarat – ha de recollir les tradicions emancipadores i les reflexions acadèmiques- perquè condicionarà la narrativa i l’acció ciutadana per implementar aquest nou model, en format constitucional i legislatiu, però també en format social (organització i pràctiques ciutadanes).
Els principals procediments del nou model de democràcia
Un cop aclarides les característiques i el nom del nou model de democràcia caldrà anar concretant possibles procediments per aplicar-lo. Fins ara, tenim molta elaboració sobre com pot ser una democràcia representativa. Però tenim molts menys referents en la cultura política dominant de com han de ser els altres components (participativa, assembleària, directa, refrendària…) i, hem d’inspirar-nos en experiències d’altres països.
Una arquitectura democràtica coherent ha de (re-)plantejar el conjunt de procediments sobre:
qui decideix, com decideix i sobre què decideix.
- Qui: la ciutadania en una democràcia és qui decideix (sobirania popular)
- Com: directament, amb representants -o mixt- (aquest és el principi recollit i oblidat en la majoria de declaracions de drets i de textos constitucionals)*[ii]
- Sobre què: sobre tot segons principis de subsidiarietat i responsabilitat solidària glo-cal
* * * *
- Cal reforçar en la narrativa cultural i social, en els articles constitucionals i en les normatives d’aplicació que la sobirania és de la ciutadania, del poble i, per tant és qui té legitimitat per decidir, és a dir, qui ha d’assumir la responsabilitat de les seves decisions.
B1. Cal partir, per tant, que és la ciutadania qui participa directament en la orientació, decisió i avaluació de les polítiques públiques, amb diferents procediments a concretar que hauran de tenir en comptediverses variables, entre ellesel nombre de participants, la complexitat dels temes a tractar, la urgència dels temes a decidir i els mitjans tècnics de participació disponibles.
- Consultes i deliberacions d’orientació (no vinculats) + plataformes (change…)
Dret d’Iniciativa ciutadana:
- 1. Informació, transparència, deliberacions prèvies a les ILP i Referèndums vinculants,
- 1.a. Iniciatives Legislatives Ciutadanes (sobre articulat de llei) de tramitació vinculant, que obliguen a tramitació dels representants (de municipis a parlament), si no l’aproven amb pros i contres – o si l’estan modificant massa, els promotors la retiren, i el govern està obligat a convocar referèndum vinculant.
- 1.b. (multi) Referèndums vinculants (temes sí/no)(que obliguen a complir el seu resultat): propositius, revocatoris o abrogatoris… (suspendre una llei; fer plegar un càrrec)
- 1.c. Iniciativa senzilla per canviar articles constitucionals, o iniciativa de modificació constitucional (Revisió prevista obligatòria / constituent cada certs anys/legislatures? Generacionalment?). (4 sobre 20) Qualsevol canvi constitucional ha de ser aprovat per referèndum.
- Processos participatius directes de ciutadania a títol individual, de ciutadania organitzada o mixtes
- Processos participatius mixtes, amb grups reduïts (de 7) que per cada procés nomenen representants, que al seu temps també es troben en grups reduïts (de 7)… i així en els diferents nivells fins atènyer tot l’espai de decisió. En el cas de Catalunya, surten uns 8 nivells de grups de 7 tant si hi participa tot el cens com si ho fa un 20%.
B2. Cal repensar el sistema de representants de la ciutadania triats periòdicament, però permanents durant un mandat de diversos anys, en les diferents cambres legislatives, així com en les funcions executives i judicials.
- Candidatures, eleccions, revocacions, durada, reelecció, pertinença o no a partits…
- Separació i independència dels 3 poders, entre ells i amb els poders fàctics (financer, econòmic, mediàtic…)
- Relacions entre poder ciutadà i poders representatius
B3. Cal veure com articular procediments mixtes, d’iniciativa ciutadana directa o d’iniciativa ciutadana representativa, que permetin augmentar la legitimitat i eficiència de les decisions.
- P.ex: Un procés participatiu directa, porta a una Iniciativa Legislativa Vinculant, que la cambra legislativa de representants aprova però que l’executiu sotmet a referèndum vinculant.
C. La ciutadania participa directament o amb representants en les decisions pròpies de cada àmbit territorial o de cada sector. En el plantejament del procés de decisió i en les deliberacions ha d’assegurar-se que no envaeix competències d‘altres àmbits i ha de donar veu als possibles afectats.
[i] Propostes sorgides de La Marxa Som
- La creació d’espais deliberatius vinculants de diàleg i decisió per consens, de proximitat a tots els municipis i barris, connectats per portaveus a nivell comarcal i de país.
- L’establiment del sistema de referèndums, tant a proposta de les institucions oficials com a proposta popular.
- La creació d’òrgans de representació territorials pel seguiment, diàleg i control amb els estaments oficials, pel plantejament de propostes, lleis, de referèndums, dret de revocació, etc.
- Un procés participatiu per acordar el sistema electoral del país, càrrecs electes, la reglamentació de sistema participatiu, etc. Posant 1 o 2 temes a l’any a informació, deliberació i, si s’escau, a votació final, es canviarien coses urgents amb molta agilitat.
- Uns mitjans de comunicació públics i privats al servei dels processos de decisió democràtica participativa que es realitzin cada any.
- El foment de la participació deliberativa i en els referèndums, tant com es fomenta el vot electoral
- El foment de la cultura participativa del diàleg, el consens i la prevenció i resolució no violenta de conflictes des de les escoles.
- Que la nova Constitució inclogui la Iniciativa Legislativa Popular Vinculant i els Referèndums per vetar lleis i per revocar càrrecs electes.
[ii] Extractes de declaracions de DDHH i Constitucions:
Tots els ciutadans tenen dret a concórrer personalment, o per mitjà dels seus representats, a la formació de la llei (Declaració dels Drets de l’Home de 1789)
Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement escollits (Declaració Universal dels Drets Humans de 1948)
Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. (Constitució Espanyola de 1978).
Aquest dret també està recollit en l’Estatut de Catalunya. (2006)
CAPÍTOL II Drets en l’àmbit polític i de l’Administració
Article 29. Dret de participació
- Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.
- Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
- Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.
- Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament.
- Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores.
- Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.
Selecció articles proposta de constitució de “Constituïm”
Article 2. Forma política de l’Estat
La forma política i jurídica d’organització de l’Estat és la república ciutadana i participativa.
SECCIÓ 2. Drets i llibertats col·lectives
Article 29. Drets de participació ciutadana
1. Es garanteixen els drets de participació dels ciutadans, per protegir la lliure formació de la seva opinió i l’expressió legítima de la seva voluntat.
2. Els ciutadans tenen dret:
a) A participar en condicions d’igualtat en els afers públics, de manera directa o bé per mitjà de representants lliurement elegits mitjançant el vot secret en eleccions periòdiques per sufragi universal.
b) A presentar-se com a candidats a tots els càrrecs polítics i representatius en igualtat de condicions i amb els requisits que estableixi la llei.
c) A participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant un procediment àgil i efectiu.
d) A promoure eleccions revocatòries de càrrecs electes, iniciatives legislatives populars i la convocatòria de referèndums d’iniciativa ciutadana, en la forma i amb les condicions que es regulen a l’article 133 i al títol setè, capítol 1 de la Constitució.
3. La llei de participació ciutadana regula l’exercici d’aquests drets i estableix els casos en què els estrangers residents legalment al país hi poden participar.
4. Els partits polítics contribueixen a formar l’opinió i la voluntat populars.
25/02/2017
Martí Olivella
marti@equilibra.cat
by Martí Olivella | juny 18, 2016 | 2. La Política
Complementàriament als poders legislatiu, executiu i judicial,
donant resposta a l’anhel general al nostre país, a Europa i al món sencer de la necessitat urgent d’una democràcia més participativa que resolgui l’abisme entre la política i el poble, que és a qui representa i a qui es deu,
que garanteixi en major grau que les grans decisions col·lectives en tots els àmbits es prenen en pro del bé comú, en respecte als drets humans individuals, als dels pobles i als de la natura,
que estableixi mesures i garanteixi mecanismes de seguiment popular per eradicar la corrupció,
que tingui en consideració les nombroses experiències de participació pública existents al nostre entorn i arreu del món,
combinant sistemes de participació deliberativa (democràcia deliberativa) i referendària (democràcia directa), amb el suport de les eines tecnològiques avui existents i complementàriament a l’elecció de càrrecs electes (democràcia representativa o delegativa),
assajant nous mecanismes que permetin donar compliment al principi democràtic suprem de que la sobirania rau en el poble i en ningú més que el poble,
respectant inequívocament el ple dret de decisió de cada comunitat humana sobre els afers que afectin al respectiu àmbit territorial,
conscients que no es poden resoldre de cop tots els aspectes d’una societat tan complexa com la nostra, sinó que cal disposar de mecanismes que permetin tractar-los al llarg dels anys amb la participació de tots com a principal via de generació de consciència col·lectiva,
atès que un procés de decisió democràtica deliberativa obert és d’una qualitat i rang democràtic molt superior a una simple votació sobre qualsevol afer prèviament determinat per unes poques persones, independentment del percentatge de població que hi participi,
des del convenciment que la història ens convoca a dur a terme un salt evolutiu a nivell social i econòmic local i global en forma d’una veritable revolució democràtica pacífica i fraterna,
en resum, des del convenciment que la democràcia és el camí,
es proposa al poble català valorar i posicionar-se sobre la voluntat d’implantació d’un nou sistema de democràcia participativa que quedi reflectit en la nova constitució catalana, i que compleixi els 4 principis bàsics d’una democràcia real:
- Que tothom hi pugui participar de manera independent, autònoma, creativa i amena.
- Que per a cada cicle participatiu es difongui prèviament informació de qualitat, plural i diversa, a través dels canals i mitjans de comunicació públics.
- Que hi hagi espais de proximitat a tots els municipis per al diàleg i la deliberació no massificada i, per tant, no manipulable.
- Que s’afavoreixi i es prioritzi la presa d’acords en base al bé comú per consens–en tant que sistema que integra les diferents sensibilitats i interessos-, reservant el vot només com a darrer recurs –en tant que genera guanyadors i perdedors.
Sistema de democràcia participativa proposat
Del compliment dels principis exposats en resulta un sistema de participació amb les següents línies generals, posat a consideració del país i que, d’aprovar-se, caldrà desenvolupar i concretar més detalladament i dinàmicament en base a la pròpia experiència:
- TEMES A TRACTAR.
L’interès públic, manifestat a través dels portaveus territorials escollits per cada municipi i comarca, determinarà en cada cas la conveniència de quins temes es decidiran participativament i la seva freqüència. No hi ha cap limitació sobre qualsevol tema o afer que decideixi tractar directament el poble, ni cap freqüència preestablerta.
Els temes a tractar podran prendre forma final de lleis (el que equivaldria en el sistema actual a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP)), posicionaments sobre temes concrets, aspectes relatius a les estructures oficials, o definició de models a seguir en els diferents àmbits o temes: energia, economia, banca, habitatge, defensa, solidaritat i posicionaments internacionals, ensenyament, salut, territori, retribucions dels càrrecs públics, prioritats pressupostàries, etc.
- FASE D’INFORMACIÓ.
Per cada tema tractat participativament, les institucions i els òrgans territorials i sectorials afectats per aquell tema vetllaran per una informació plural, de qualitat, comprensible, i a través de tots els canals disponibles.
Els mitjans de comunicació de gestió pública (oficial) estaran al servei de transmetre i debatre sobre aquesta informació i les diferents posicions al respecte. Els mitjans de comunicació de gestió privada també hauran de destinar part dels seus espais a difondre la informació de forma plural.
- FOMENT I ESTÍMUL DE LA PARTICIPACIÓ.
Igual com les administracions i partits destinen grans quantitats de recursos i espais informatius als mitjans de comunicació i als carrers per estimular el vot de la població durant els períodes electorals, es destinaran recursos en igual proporció als processos participatius deliberatius, tenint en consideració el dèficit i manca de pràctica participativa acumulat durant dècades.
- ESCALA TERRITORIAL.
Pel principi de subsidiarietat, principi fonamental de la democràcia, cada territori decidirà sobiranament sobre els temes que afectin al respectiu àmbit territorial.
- ESPAIS DELIBERATIUS PRESENCIALS.
Igual com s’estableixen espais físics per a les votacions, s’establiran espais de trobada a cada barri i municipi on es decidirà en petits grups –assemblees o consells veïnals- (d’un màxim de 6-8 membres) que, mitjançant portaveus, posen en comú els seus acords amb els altres grups o assemblees, creant una estructura arborescent de portaveus que tindrà més o menys nivells en funció de l’abast territorial del tema a tractar.
Sense detriment que es pugui complementar amb sistemes de participació virtuals, els espais presencials s’estableixen com a prioritaris per la major qualitat i riquesa dels diàlegs i el major nombre d’interaccions instantànies que es generen.
- ÒRGAN DE PORTAVEUS TERRITORIALS
Els portaveus territorials de cada comarca, sense ser càrrecs electes fixes sinó escollits en cada cas lliurement pels seus representats, constitueixen l’òrgan territorial de la sobirania permanent del poble català.
- CREATIVITAT I AMENITAT.
S’estimularà l’assaig de diferents sistemes de participació de manera que resultin imaginatius i amens a una majoria de la població, sempre tenint en consideració les diferents experiències existents i adaptant-les a la idiosincràsia de cada població.
En determinats municipis podran funcionar directament les assemblees (múltiples assemblees petites), o les assemblees en el marc d’àpats populars autoorganitzats als diferents carrers, o en el marc d’actes lúdics o culturals, o en el marc de passejades, caminades o marxes territorials, o amb sistemes tipus “maletes viatgeres” on la informació i les propostes circulen de casa en casa, etc.
- CONSELLS SECTORIALS
Formats pels agents (sectors, tècnics, experts,…) afectats per cada tema a tractar, no són dipositaris de la sobirania popular com a tal –que correspon al poble en general-, sinó que són els que poden facilitar la informació i propostes de partida sobre les problemàtiques, de manera que la població les pugui tenir en compte a l’hora de decidir, així com participar i fer seguiment de la seva posterior realització.
- TRANSMISSIÓ DELS RESULTATS.
Els resultats de cada cicle participatiu es transmetran a qui correspongui dur-los a terme, sigui el Parlament, administracions territorials, ciutadans o empreses privades.
- RESULTATS VINCULANTS
Si s’han garantit els principis democràtics, els resultats consensuats seran vinculants independentment del nombre de participants, podent-se sotmetre a referèndum si es considera convenient.
- REFERÈNDUM
En alguns casos, la democràcia directa a través de referèndum pot resultar necessària o complementària, com per exemple:- En cas que, després d’un procés participatiu deliberatiu, els portaveus territorials ho considerin necessari per a la seva ratificació final, segons si el resultat final del procés pren forma de llei o altra figura;
- Si la participació deliberativa es considera baixa, per posar-ho a decisió de tota la població per a la seva ratificació final;
- Per temes de naturalesa simple que permeten escollir una opció o una altra, decisions de “sí / no”, o que tenen una certa urgència tot i ser transcendents, pot no ser necessari un procés deliberatiu i passar directament a la fase d’informació pública i votació referendària.
- SUPORT DE LES NOVES TECNOLOGIES
Aprofitament i desenvolupament de sistemes de comunicació, d’informació (xarxes socials, webs, blocs, grups-e,…), de deliberació i de votació virtuals com a eines de suport als processos participatius, prou simples i universals com perquè estiguin a l’abast de tota la població.
- ACCIONS EN CAS NECESSARI
Si bé quan la participació és prou significativa la voluntat consensuada pel poble difícilment pot ser ignorada, en cas d’Estats poc democràtics podrien ser necessàries accions de pressió col·lectives per fer respectar la voluntat popular.
La força del poble (significat del terme “democràcia”) expressada en forma d’accions pacífiques del tipus denúncia, no cooperació, desobediència civil o de creació d’alternatives, esdevé efectiva quan es fa coordinadament per part d’un gruix mínim de la població.
A tal efecte, es proposa la creació d’una comissió d’entesos en la matèria per establir mesures en cas necessari, a les que cadascú s’hi podrà adherir lliurement.
Més informació i exemples d’accions i marxes es poden consultar a www.lamarxasom.cat (apartat “Manifestos”).
