De la societat de la frustració a la societat de l’equilibri (8): Sistemes de deliberació i decisió

Els sistemes de diàleg, de deliberació i de decisió entre els afectats-interessats en un desequilibri tampoc estan massa afinats, i oscil·len fàcilment entre la imposició (de qui te poder, coneixement, diners…) o el vot (com si la posició majoritària, sense cap coneixement i deliberació prèvia, tingués la “raó”).

Una aproximació sobre com millorar aquest sistemes: Participació deliberativa

Com viure junts? O millor, com decidim junts?

  1. En les democràcies representatives, el dret a la participació política (amb partits i eleccions..) s’ha anat ampliant a mesura que els poderosos han tingut els mitjans per influir/manipular en els partits (finançament dels bancs..) i en el vot de les majories (accés limitat a premsa, ràdio, tv..)
  2. Quan els rics i poderosos han vist que perdien el control han emprat la corrupció i la violència sense cap mirament. És a dir, la democràcia formal, és representativa dels interessos dels rics i poderosos, i no dels interessos de les majories.
  3. Per poder viure junts, hem de poder decidir junts: el millor indicador que vivim en democràcia es que hi ha cohesió social, que no hi ha massa diferències entre els més rics i es més pobres, ni entre els polítcis i la resta de ciutadans.
  4. Hem de reconstituir la democràcia: una democràcia equilibrada entre representativa-indirecta i participativa-directa.  – Parlament Ciutadà, Espai democràcia del  Procés constituent, democràcia directa de Suïssa..
  5. Per poder decidir junts, el poble ha de poder deliberar i votar sobre els temes clau, no sols en l’ambit local. El més important: el grau d’inequitat tolerable entre els més rics i els més pobres. 1:20?

Reflexions a la conversa “Repensant democràcies”.