Pla d'implantació de l'EcoCat: la nova moneda complementària catalana

Objectius

1. Facilitar l’activació de l’economia real sense crear inflació ni incrementar el deute públic amb mesures de xoc en 3 àmbits complementaris:

1.1. Facilitar la viabilitat d’una renda ciutadana garantida que afavoreixi la cohesió social i activi el comerç de proximitat.

1.2. Facilitar crèdit sense interessos a les empreses en funció dels seus stocks reals i potencials i d’uns criteris d’economia del bé comú.

1.3. Facilitar el finançament dels serveis públics sense endeutament tot evitant les retallades.

2. Dotar el procés d’independència catalana d’un element clau de sobirania, procés impossible mentre continuem amb la dependència de l’euro, del deute i del sistema financer especulatiu.

Tesi bàsica sobre el diner i el crèdit

El fonament teòric d’aquesta proposta és que el diner no és deute, com fins ara, sinó que només és un mitjà de pagament equivalent al valor dels béns i serveis de cada compra-venda. Globalment, aquesta “moneda” està recolzada en l’stock de béns i serveis de l’economia real, acumulat i potencial produïble.

Té una doble garantia:

– el valor dels béns i serveis, i el valor de les empreses que els produeixen;

– el valor dels béns i serveis de les institucions públiques catalanes.

Proposta

Creació d’una unitat de compte, una moneda catalana complementària a l’euro de validesa nacional, que podem anomenar EcoCat, que permet facilitar els intercanvis locals en funció de la riquesa real i potencial, ara estancada i malbaratada per manca d’euros.

L’EcoCat es pot posar en marxa simultàniament, com a mesura de xoc per reactivar l’economia real, des de dos tipus d’actors: públics i privats.

La Generalitat (o, per començar, en el seu defecte, les Diputacions o els Ajuntaments) poden obrir comptes corrents electrònics i poden emetre moneders electrònics personals en els quals carreguin la part complementària per cobrir la renda ciutadana garantida,  la part per compensar les retallades dels sous dels treballadors públics, els sous per contractar nou personal públic, o les quantitats per pagar factures pendents a proveïdors. Els EcoCats també serviran, òbviament, per pagar els serveis públics amb contribucions (impostos) i taxes per part de la ciutadania i de les empreses a les administracions públiques.

Les Cambres de Comerç (o, per començar, xarxes o associacions d’empreses) poden obrir comptes corrents electrònics i sistemes de facturació i pagament on-line per establir sistemes de cambres de compensació, de crèdit mutu amb garanties. Cada empresa tindrà un màxim d’endeutament sense interessos amb altres empreses de la xarxa en funció de garanties patrimonials, de viabilitat del projecte empresarial, dels criteris de balanç social – o de l’economia del bé comú. Cada operació de crèdit mutu comportarà l’anotació automàtica dels béns i serveis adquirits en un “stock virtual”, de manera que el crèdit en EcoCats només pot servir per a la compra-venda dels béns i serveis corresponents (i evitar així l’ús especulatiu del diner). Els EcoCats també serviran, òbviament, per pagar els serveis de gestió de la Cambra de Compensació per part empreses (serveis d’avaluació i de gestió del sistema de crèdit mutu amb garanties). Les empreses també podran pagar parcialment o totalment dels salaris o dels beneficis amb EcoCats, en funció de la disponibilitat que aconsegueixi.

Els consumidors, a mesura de que disposin d’EcoCats, – com a beneficiaris de la renda ciutadana garantia, com a treballadors públics, com a treballadors privats d’empreses que operin amb la nova unitat de compte.. podran adquirir els seus béns i serveis en tots els comerços i empreses que l’acceptin. En la mesura que l’administració pública pagui i cobri amb EcoSols, aquests passaran “de facto” a ser de curs legal.

Les empreses ètiques del sistema financer també podran operar amb EcoCats, aportant el seu coneixement i oferint serveis d’avaluació de risc per a les Cambres de Compensació i les seves empreses.

Es també probable que una part d’empreses del sistema financer ataquin els fonaments teòrics d’aquesta proposta, directament o mitjançant distingits economistes.

Mentre siguem esclaus de teories i pràctiques que han fracassat rotundament no tenim sortida ni social ni econòmica, i per tant, no tenim sortida ni política ni nacional.

Aquesta proposta avui és tècnicament possible i socialment desitjable. Facilita, també, l’aplicació d’una total transparència del sector públic i dels seus servidors, en la mesura que aquests estiguin obligats a emprar només diner electrònic personalitzat, sigui en euros sigui en ecocats.

La proposta es fonamenta en l’experiència contrastada – i amagada per l’economia i la política oficials- de milers de ciutats i desenes de regions i països que en els darrers cent anys han posat en marxa amb èxit diferents modalitats de monedes socials complementàries o sistemes de crèdit mutu que han beneficiat les empreses, els treballadors, els consumidors i les administracions públiques, especialment en situacions de crisi econòmica produïda per l’ofegament del crèdit i per l’especulació.

Ha arribat l’hora. No podem esperar més. Tenim la possibilitat de sortir de l’absurda situació en què vivim: rics en possibilitats, miserables per manca de diner i crèdit que ens permeti desplegar les possibilitats.

Us demanem, com a responsables d’organitzacions socials, econòmiques, polítiques o acadèmiques que puguem estudiar conjuntament la viabilitat d’aquesta proposta i que, si la considereu adequada, prengueu les decisions per contribuir a posar-la en marxa, especialment, la de signar el Pacte per l’Economia Catalana – Pacte EcoCat -.