Converses per afrontar emergències

Converses per afrontar emergències

Estem vivint un conjunt d’emergències, -alimentària, laboral, d’habitatge, migratòria, masclista, climàtica, bèl·lica, energètica, sanitària, financera, nacional, política, poblacional…- que, més enllà del sentiment d’afectació directa, no ens deixen indiferents i ens demanen una resposta ràpida i adequada a l’alçada de la gravetat i de la seva interrelació en una profunda crisi de civilització.

Atrafegats i atordits en el dia a dia per urgències o distraccions de tota mena, ens costa donar-nos espai i temps per a reflexionar; per a conversar sobre les causes clau, els efectes imprevisibles, o no, i les propostes a generar o experiències a potenciar per fer front comú als desequilibris de tot ordre que provoquen aquestes emergències.

Desequilibris que ens plantegen què hem de fer perquè tota persona (per començar, les que vivim a Catalunya):

  1. No passi gana ni set, no visqui malnodrida i tingui una alimentació saludable
  2. No pateixi ni fred ni calor extremes, disposi d’un vestit adequat i d’una llar digna
  3. No sigui ni abandonada ni discriminada per qualsevol diversitat o procedència personal o grupal
  4. Tingui una ocupació lliure, digne i útil amb ingressos adequats a les seves necessitats i possibilitats
  5. Disposi de l’atenció i les cures adequades per fer front a qualsevol malaltia
  6. Tingui accés al coneixement i a la informació veraç adequats als seus interessos
  7. Pugui expressar lliurement i responsable les seves opinions i preferències
  8. Pugui influir i participar en les decisions comunitàries i polítiques dels diferents àmbits
  9. No sigui agredida ni pateixi violències impunement sense rebre protecció i pugui ser rescabalada
  10. Visqui en un entorn no degradat on no malmetem l’aire, les aigües, els sòls, la flora i la fauna

Ja no podem suportar més tant sofriment i tanta violència evitables, tant soroll i tanta baralla, tant insult i menyspreu, tanta distracció i tanta mentida, tanta crispació, passivitat, impotència i ràbia.

Inspirat en l’original sentit pacificador de “Pau i Treva” de fa mil anys i en el dret d’asil en els espais sagrats, entro en un espai silenciós que faciliti la conversa segura i tranquil·la sobre:

  • com fem front a les emergències que patim?
  • com establim vincles entre les diverses lluites?
  • com apliquem la lluita noviolenta per fer un país i un món habitables per a tothom

De dilluns a divendres, de 10:15 a 13:15h i de 15:00 a 18:00h entre el 2 i el 30 de novembre de 2022, estaré disponible a tenir una ronda de converses amb les persones dels diferents col·lectius, moviments socials i organitzacions ciutadanes que vulguin compartir dubtes, propostes, reflexions, experiències… entorn aquestes qüestions, que vulguin teixir coneixences i aliances, que vulguin convertir-se per fer emergir vida d’entre les emergències que ens amenacen.

M’agradaria poder conversar amb tu. Tria el dia i hora que et vagi bé.

Estaré atent i receptiu en l’auster i mil·lenari claustre romànic de Sant Pau del Camp al Raval de Barcelona.

Martí Olivella.  marti@equilibra.cat

De les converses per afrontar emergències a les persones converses per fer emergir propostes

Reflexions 10/10/22

En situació d’emergència els hàbits salten pels aires! La prioritat és fer front a la catàstrofe que s’acosta o que estem patint.

Avui, per moltes persones, l’emergència és no tenir res a menjar, quedar-se sense llar on viure, protegir-se dels cops o no tenir feina ni ingressos per subsistir.

Però, per a tothom, l’emergència climàtica és la meta-emergència que condiciona i agreuja totes les altres, i, malgrat a alguns els sembli allunyada, les guerres són el flagell humà que arreu sega vides i projectes. Ara que sentim que s’acosten les guerres, fins i tot guerra nuclear, restem paralitzats, sense articular cap resposta contundent per aturar-les.

Per tot plegat, trenco la meva normalitat, amb un petit gest i, des de l’1 de novembre començo una estada silenciosa per incitar a la conversa i a l’acció comuna per afrontar l’estat d’emergències.

La tristor, la profunda tristor, no és per si es trenca o no el govern, sinó pel mal tracte que uns i altres, líders i hooligans, es dispensen, pels adjectius que s’infringeixen que, per vergonya, ni tant sols m’atreveixo a reproduir.  No anem bé, hem caigut en el parany que ens han parat quan uns i altres, afeblint-se, creuen estar salvant la pàtria.