by Martí Olivella | abr. 18, 2021 | 1. La Vida
Ara, mentre escric,
en l’estona que llegeixes
en l’instant
que menjo, tu passes gana,
que dormo, pateixes insomni,
que sóc estimat, ets violada,
que parlo, t’emmudeixen,
que viatjo, un mur t’encercla,
que navego, t’estàs ofegant,
que voto, et colpegen.
Sí, ara, just, en l’instant
que bec, estàs assedegada,
que em vesteixo, passes fred,
que em sento lliure, t’empresonen,
que no tinc por, estàs aterrida,
que em manifesto, ets detinguda,
que tinc casa, estàs desnonada,
que tinc feina, estàs a l’atur.
Sí, ara, tu i moltes com tu, ara
que tinc diners, estàs arruïnada,
que tinc amistats, estàs sola,
que tinc drets, et torturen,
que tinc nació, ets apàtrida,
que visc segur, estàs refugiada,
que tinc família, estàs rebutjada,
que em respecten, ets marginada.
Sí, simultàniament, milers,
potser milions de persones com tu,
en l’instant
que em reconeixen, ets menystinguda,
que em respecten, ets menyspreada,
que tinc èxit, ets fracassada,
que tinc futur, ets terminal,
que tinc una bona mort, el dolor et mata,
que consumeixo, et consumeixes,
que estic seré, vius tribulada.
Puc viure tranquil si estàs patint?
Hi puc fer res? Fer-te present?
Si jo sóc tu i tu ets jo
Si avui per tu, demà per mi.
La com-passió és com-partir.
La in-acció em fa culpable.
La des-obediència és obligada.
El re-equilibri és de justícia.
La re-evolució, imprescindible.
18/04/2021
by Martí Olivella | març 8, 2012 | 1. La Vida, 2. La Política
Un cop coneixem la incomprensible profunditat de l’univers, amb milions d’estels i de galàxies a milions d’anys llum… és evident que els humans només ens podem veure com una meravellosa i minúscula espècie en evolució, que tenim el deure de no malmetre i de mantenir les fràgils condicions del petit planeta Terra que ens ha fet aparèixer. Si això no és evident, vol dir que vivim en un estat alterat de consciència que no fa adonar-nos del que som.
Cada matí quan retrobem el sol – i ens adonem de nou que és la terra la que gira – se’ns ofereix l’oportunitat de tornar a l’estat normal de consciència basat en l’evidència que som una espècie amb un destí comú, en un petit planeta d’un racó de l’univers, i que només aquesta consciència ens pot salvar de l’autodestrucció que estem generant amb els patètics valors i les violentes regles de joc que guien les nostres vides i relacions.
Quan mirem els estels, que absurdes i estranyes són les nostres preocupacions diàries d’individus, de grups, de nacions… centrades en la por dels altres, en les amenaces, en les lluites per acaparar recursos, en les guerres… Si recuperem l’estat de consciència de ser una fràgil espècie en un petit planeta, haurem d’estar només centrats en com avançar en el procés d’humanització, en com tenir cura de tot i de tothom, en com cooperar amorosament per assegurar les bones condicions de vida per fer un món habitable per a tothom; hauríem d’estar celebrant cada dia el miracle improbable de la vida i sentir-nos afortunats per poder respectar-la i gaudir-la.
Pels fruits, per l’actitud i els fets davant els altres i el món, – i no per l’adhesió a confessions religioses, rituals o ideologies – coneixem la consciència de les persones i dels grups, que:
-
o bé vivim en un estat alterat de consciència – en una mena de falta de contacte amb l’evidència – que ens porta a lluitar contra tot i tothom per voler sobreviure, com si poguéssim escapar a la dinàmica pròpia de la vida, del néixer, viure i morir.
El camí és simple, donar-nos oportunitats per redescobrir l’evidència que ens fa adonar dels nostres vincles i reptes comuns:
Martí Olivella
8 de març de 2012
Dia de les dones
by Martí Olivella | set. 23, 2008 | 3. L'Economia
En situacions “normals” no ens plantegem seriosament cap necessitat de millora.
La crisi ens obliga, ara, a plantejar-nos, què no fem bé i què caldria millorar.
La crisi financera, que suposa l’acumulació de riquesa en mans de molt pocs i l’increment de pobresa per a la majoria, fa emergir altres crisis més profundes i més globals:
En l’àmbit socioeconòmic ens adonem que és una crisi del model capitalista neoliberal.
En l’àmbit ambiental ens adonem que és una crisi del model productivista insostenible.
En l’àmbit polític és una crisi que afecta la credibilitat de la democràcia representativa.
En l’àmbit personal és una crisi que qüestiona l’individualisme insolidari.
En l’àmbit demogràfic és una crisi que ens fa adonar dels límits del creixement.
En l’àmbit religiós és la crisi d’una visió i d’unes estructures que no alliberen la gent.
En l’àmbit interpersonal ens fa adonar de les dificultats d’entendre’ns i de conviure.
En l’àmbit alimentari, la fam i la malnutrició, són el fracàs més palpable del suposat progrés social mundial.
En l’àmbit mediàtic comprovem que la llibertat d’informació ha estat segrestada.
En l’àmbit de la pau veiem que les guerres són per augmentar els beneficis d’uns pocs.
Què fer?
Durant 2 segles hem tingut una divisa: “llibertat, igualtat, fraternitat” que encara és vàlida, però que ha perdut la força de ser un referent compartit, sobretot per la seva adulteració. Uns règims han posat l’accent en la llibertat, però han menystingut la igualtat. D’altres, a l’inrevés. I la fraternitat, tractar-nos tots els humans com si fóssim bons germans d’una mateixa família, ha quedat oblidada!
També la crisi ens planteja la necessitat de nous referents, que facin menys manipulables i més integrats els precedents:
Podem imaginar com viuríem si creguéssim i si practiquéssim aquestes actituds, en l’àmbit personal i social?
Consciència de la comunió entre tots els éssers vius, especialment, entre tots els humans. Allò que faig als altres m’ho faig a mi. (És la base de la fraternitat i de gran part dels missatges profètics i místics).
Comunicació empàtica entre les persones, sense jutjar-les i sense callar, expressant les pròpies emocions i necessitats, tot suscitant el posar-nos en el lloc de l’altre (fruit pràctic de la consciència de comunió).
Transparència responsabilitzadora, sense la qual no hi pot haver llibertat amb igualtat perquè, amagar informació rellevant, especialment en l’àmbit públic, ens fa irresponsables i obre les portes a tota mena d’abusos de poder i de corrupció.
Si apliquem aquests tres principis en els diferents àmbits en crisi podem imaginar els canvis que es produirien:
En l’àmbit financer, consideraríem usura gran part dels interessos, faríem que les inversions i finançaments fossin transparents i ètiques, evitaríem que els bancs poguessin continuar creant diners mitjançant el crèdit i que financessin els partits polítics.
En l’àmbit socioeconòmic, posaríem l’economia al servei d’un objectiu prioritari: garantir les necessitats bàsiques de tots els homes i dones del món, començant pels més empobrits i desvalguts, més enllà de doctrines que encobreixen interessos de poder i de riquesa de minories.
En l’àmbit ambiental, reconvertiríem la producció de recursos cap a una generació renovable i distribuïda que evités al màxim la contaminació i afavorís l’estalvi i el reciclatge.
En l’àmbit polític, enfortiríem la democràcia participativa i deliberativa, en tots els nivells territorials i sectorials, convertint les administracions públiques en gestores dels béns i decisions dels pobles.
En l’àmbit personal, ens sentiríem membres responsables de comunitats i de col·lectivitats que ens donen la vida i, sense les quals, els individus no poden existir.
En l’àmbit demogràfic, acordaríem les densitats de població òptimes a cada tipus de territori per garantir una vida digna sense haver d’explotar altres poblacions d’altres territoris per aconseguir els recursos que no podem generar.
En l’àmbit religiós, potenciaríem les actituds i pràctiques que afavorissin la consciència de comunió i la comunicació empàtica, tot evitant les creences, ritus i institucions que afavorissin la intolerància, la superioritat i l’odi.
En l’àmbit interpersonal, comunicaríem les nostres emocions i necessitats sense jutjar-nos ni jutjar els altres, tot suscitant l’empatia i no la competitivitat, per cercar humilment respostes als interrogants i dificultats que la vida i les relacions ens presenten.
En l’àmbit alimentari, asseguraríem la generació local/regional d’una dieta bàsica equilibrada per a tothom.
En l’àmbit mediàtic, consideraríem la informació i la comunicació massiva com un bé i un servei públic, alliberant-lo de dependències governamentals i mercantils, ja siguin via control directa, via subvencions o via publicitat.
En l’àmbit de la pau, tractaríem totes les guerres i per tant, tot els exèrcits i els armaments, com un sistema obsolet i criminal de resoldre conflictes. La seva dràstica reducció serviria per finançar gran part de les altres necessitats.
23 de setembre de 2008
