Comitè de crisis  17/10/2019

1. Cal un acord urgent (avui) entre entitats, partits i institucions i una exposició pública conjunta que potenciï les mobilitzacions massives pacífiques, i denunciï qualsevol tipus de violència contra les coses i contra les persones, sigui d’alguns manifestants sigui d’alguns policies. Si ja no hi és, cal un comitè de crisi permanent -social i polític- per enfocar els següents passos.

2. Cal, d’una vegada, davant la crisis, un acord estratègic amb lideratge clar. És la prioritat. Mentre no es resolgui tothom fa el que pot. I no arribar a aquest acord és la més greu irresponsabilitat.

3. Cal apostar per accions noviolentes amb visió estratègica, audaces, amb les actituds adequades que canalitzin la indignació i que acostin als objectius compartits. Si s’invoca la lluita noviolenta i la desobediència civil i no es fan actes conseqüents estem cremant el darrer recurs

4. Implicar els CDRs, la CUP, les joventuts… a trobar un missatge i una posició clars que canalitzin l’energia cap a actes audaços però no d’aldarulls.

5. Després d’una setmana, plantejar seriosament a tothom quin és l’objectiu d’aturar la mobilitat interna. Qui beneficia i qui perjudica? Amb aquestes accions afeblim els pilars de poder de l’estat? En acostem als objectius generals?

6. Evitar convocatòries en indrets sensibles que poden encobrir aldarulls. Retirar contenidors. Evitar també fer-les als vespres.. quan el foc és més atractiu. Acabar amb actes festius, música, concert..

7. Demanar que com s’havia acordat, les entitats organitzin serveis d’ordre / interposició preparats per vetllar les mobilitzacions, abans, durant i després (no n’hi ha prou a desconvocar al costat d’un polvorí). Les 300 entitats de la Taula per la democràcia també s’han de pronunciar.

8. Que Interior exposi els resultats dels informes-avaluacions de les accions del Mossos que des de fa anys anuncia i que mai dona a conèixer, inclòs els expedients oberts i les sancions o denúncies aplicades amb diligència!

9. Les accions violentes minoritàries han de ser aïllades. Si les que fan policies dins cossos jeràrquics i exemplaritzants no són denunciades, com es pot pretendre fer-ho entre grups anònims?

10. Si hi ha provocadors infiltrats – cada vegada hi ha més testimonis a validar – cal que el Mossos els detinguin, denunciïn i no els encobreixin. I cal que els moviments socials no demanin llibertat per tots els detinguts pel sols fet de ser-ho.

Lluís Fenollosa i Coral (Barcelona, 1937)

Marxa Ginebra – València per la llibertat de Pep Beunza (detingut i jutjat, 1971).

Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945)

Co-president Pax Christi (1974) i president Justícia i Pau (2001) (Detingut a la Marxa de la Llibertat, 1976).

Pepe Beunza Vázquez (Beas de Segura, Jaén, 1947)

Primer objector noviolent (empresonat i jutjat, 1971-1973), Vice-president de NOVACT

Núria Breu i Benach (Barcelona, 1948)

Del primer Equip de suport als objectors al servei militar (1970), Fundació Randa – Lluís Maria Xirinacs.