Projecte Moneda Digital Ciutadana Catalana

Considerant que:

  • Cal enfortir l’economia catalana, especialment la del comerç de proximitat, la de la petita i mitjana empresa, la dels treballadors autònoms i la dels consumidors amb pocs ingressos; també la de les inversions sostenibles en sectors sostenibles estratègics
  • La digitalització dels mitjans de pagament, tant privats com públics, és una tendència imparable que es consolidarà amb l’Euro Digital emès properament pel Banc Central Europeu i que allunyarà encara més la sobirania monetària i financera de qualsevol vell o nou estat independent. La sobirania política cada vegada tindrà menys contingut sense sobirania monetària i financera.
  • La creació d’estructures alternatives – com la d’una moneda – és una de les 5 vies de l’estratègia noviolenta per aconseguir objectius polítics, amb menys risc que altres vies (com la desobediència civil) i, que per tant, pot ser assumida per una àmplia part de la població amb l’avantatge que alhora està exercint sobirania des d’ara, ja està construint el país i la república desitjada.

Es proposa la creació d’una moneda digital ciutadana catalana complementària i equivalent a l’euro, amb la seguretat de la cadena de bloc però, no especulativa.

En una primera etapa serà adquirida amb euros i permetrà comprar i vendre tots aquells bens i serveis que les empreses catalanes vulguin oferir.

Serà una moneda no convertible a euros. Això significa que es duplicarà la massa monetària per activar l’economia: quants més euros canviats a la moneda catalana més euros disponibles per a inversions estratègiques o per a suport a emergències socials.

L’element clau, com en tota moneda, està en la confiança de les persones i organitzacions usuàries en qui governa la moneda. Cal que alguna(es) – o totes –  de les grans associacions catalanes sigui(n) qui llanci(n) el projecte i aconsegueixi(n) una resposta prou àmplia perquè la moneda sigui útil i alhora tingui impacte, tant en els intercanvis comercials com en les inversions estratègiques.

Per exemple, si en 1 any 100.000 persones canvien una mitjana de 10€ a la moneda ciutadana catalana (per abreujar, ara en podem dir, M2C), els resultats seran:

1.000.000 de M2C per activar el consum en els comerços i serveis de proximitat que, en la mesura que aquests també l’han d’emprar per comprar productes i serveis, augmenta la velocitat de circulació… i augmenta el valor dels intercanvis per 2, 3, 4 … convertint-se en 2, 3, 4… milions de compra-vendes.

I, alhora,

1.000.000 d’€ per a inversions estratègiques segures (p. exemple en projectes d’energia renovable autogestionats territorialment) o per ajuts d’emergència social (que activen també el consum bàsic si es distribueixen convertits de nou en M2C).

La governança d’aquesta moneda catalana pot ser assumida per algunes de les grans associacions o per un entitat específica ja constituïda o a constituir, amb seu a Catalunya o a un país europeu per blindar la seguretat jurídica.

El llançament de la M2C depèn de la capacitat comunicativa i de la confiança de l’entitat promotora i gestora entre les seves persones associades i entre la ciutadania catalana.

L’extensió de l’ús de la M2C dependrà en bona part de l’adhesió d’associacions d’empreses, de comerços i de serveis que acceptin la M2C i de la demanda dels consumidors sobre els seus comerços i serveis habituals perquè entrin a formar part de la xarxa d’intercanvis amb M2C.

Hi ha diverses plataformes de monedes complementàries funcionant a Catalunya. La inversió inicial pot ser molt reduïda si s’adapta alguna d’aquestes plataformes monetàries existents. El funcionament i millora de la plataforma pot ser assumit per una petita part del fons en euros.

En un segona etapa, les persones, les empreses i les organitzacions membres i associades de confiança de la xarxa poden atorgar-se crèdit mutu sense interès, per afavorir els seus intercanvis sense haver de recórrer a les entitats financeres.

Barcelona 6/4/2021