Prou deutes. Rescatem les persones!
LA CIUTADANIA VA SALVAR LA BANCA DE LA CRISI,
ARA LA BANCA HA DE SALVAR LES PERSONES
En la crisi financera de 2008 els Governs del Regne d’Espanya van prioritzar l’ajuda al sistema financer amb un conjunt de mesures econòmiques, polítiques i socials que van ocasionar una concentració de recursos en molt pocs bancs, un endeutament generalitzat i una retallada dràstica en les polítiques socials. Ara sofrim les conseqüències de les retallades sanitàries per haver salvat, en el seu moment, la banca.
Més enllà dels 60.000 milions d’Euros per salvar el sistema financer, i que Rajoy va prometre que es retornarien (i dels quals només s’han retornat aproximadament 10.000 milions), l’Estat i el Banc Central Europeu van posar més d’1 bilió d’Euros – un milió de milions – (xifra propera al PIB del 2008) a la disposició del sistema financer i dels dipositants, incloses ajudes, crèdits i avals[i]. La complexitat de les operacions realitzades i de la legislació dificulten que puguem reclamar amb èxit a la banca per via legal el retorn d’aquestes ajudes públiques[ii].
En canvi, durant els anys de la crisi, la Banca va tenir més de 20.000 milions d’euros de beneficis nets. Ara, per tant, ha de ser la Banca la que contribueixi al finançament d’una part del pla de xoc sanitari i social. No hi ha cap excusa perquè la banca no faci una aportació significativa a un fons d’emergència d’acord amb els beneficis obtinguts després del rescat. També exigim que redueixi les comissions i els interessos dels crèdits avalats pel Govern al cost de gestió (1%?) vist que són crèdits sense cap risc per a la banca.
El Banc Central Europeu diu que finançarà als governs amb gairebé un bilió d’euros, però per la porta de darrere. És a dir, que primer donarà diners als bancs privats al 0% i després seran aquests que financin als governs o a les empreses, mitjançant la compra de deute públic i privat o de crèdits amb interessos injustificats. Si acceptem aquest sistema tindrem una impressionant factura d’interessos, que serviran per augmentar els ingressos dels bancs i, alhora, per augmentar el deute d’empreses i governs, fet que dificultarà la recuperació de l’economia, a curt i mitjà termini. Des del 2008 fins a final del 2019, els 28 països de la Unió Europea han pagat als bancs gairebé 4 bilions d’euros en interessos que han empobrit i endeutat encara més la població[iii].
No podem permetre, una altra vegada, que, com en les cases d’apostes, la banca sempre guanyi i que la crisi porti a enriquir sempre als mateixos.
Una gran part de les empreses i autònoms del nostre país han patit una caiguda sobtada d’ingressos i una desaparició abrupta de les comandes. Aquesta situació implica la impossibilitat de fer front a les obligacions amb els treballadors, amb les administracions públiques i amb els venciments dels proveïdors.
És per això, que fem una crida al governs i autoritats europees perquè, mitjançant el Banc Central Europeu, es promoguin mesures excepcionals com, per exemple, transferències directes o préstecs sense interessos, com han fet altres països (Regne Unit, els Estats Units, el Canadà o Suïssa), per a salvaguardar la petita i mitjana empresa, assegurant les activitats de milers d’autònoms i la capacitat de consum de la ciutadania.
En resum,
Si la banca espanyola vol intentar recuperar la seva legitimitat, prestigi i confiança, està moralment obligada a contribuir, d’una forma clara, a la sortida d’aquesta crisi. Cal que aporti la quantitat necessària, d’acord amb els beneficis obtinguts després del rescat (20.000 M €), a un fons públic d’emergència i, a la vegada, limiti els interessos als costos de gestió dels crèdits avalats per l’estat o promoguts pel BCE.
El Banc Central Europeu ha de finançar directament les mesures de recuperació econòmica sense interessos i sense l’obligació de retorn dels capitals, és a dir, a fons perdut, perquè les administracions públiques, les pimes i la ciutadania tinguin recursos per sortir de la crisi sense endeutar-se més amb els bancs. La capacitat productiva està intacta però mancada liquiditat per a rellançar l’economia. La contrapartida ha de ser la d’una justificació detallada i transparent del destí dels fons i un conjunt de mesures penals i de control ciutadà que evitin la corrupció i el malbaratament. Si els Tractats Europeus impedeixen al Banc Central Europeu aquestes transferències directes, hem d’accelerar amb urgència els mecanismes per adaptar els tractats a la nova realitat. A situacions excepcionals, solucions excepcionals.
Prou deutes!
Prou crèdits amb interessos abusius!
Prou avals que només beneficien la banca!
Prou deutes amb els bancs.
S’ha acabat que la banca sempre guanyi!
[i] ¿Por qué no debemos pagar la deuda? Razones y alternativas.Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute. Editorial Icaria. Pág. 32.
[ii] https://www.frob.es/es/Lists/Contenidos/Attachments/614/20191220Informe10a%C3%B1osdelFROB.pdf
[iii] https://blogs.publico.es/juantorres/2020/03/19/por-fin-reacciona-el-bce-aunque-no-de-la-mejor-manera/
