No falten propostes!

Condicions objectives, revolta subjectiva i programa alternatiu

Ahir amb una bona colla de manifestants ens abraçàvem!


Amb els més vells, perquè després de molts anys elaborant i assajant propostes sobre alternatives al sistema polític, econòmic, financer, monetari, mediàtic… en uns pocs centres de recerca i en associacions i moviments minoritaris, percebíem que hi havia una demanda explícita per una gran part de la ciutadania.


Amb els més joves, perquè cada generació ha de fer la seva revolta i la seva transició i els valors, el tarannà, les pràctiques d’aquesta revolta aporten molt d’aire fresc per superar la transició del franquisme (contra una dictadura política) per afrontar la transició de la democràcia formal “local” (contra la dictadura financera global).


Gran part dels polítics i tertulians donen mostres de no entendre res del que està passant, perquè estan ancorats en la democràcia formal – i ara diuen la seva necessrària millora – que, per cert, fins ara no han posat en marxa! No s’adonen que estem davant un canvi radical del món en què aquesta democràcia formal “local” no pot donar resposta a les necessitats de la gent d’aquí i d’arreu del món.


S’apleguen els 3 factors clàssics necessaris per endegar un canvi profund:


– Les condicions objectives d’atur, de tenir hipotecades les vides, d’empobriment, de falta de futur, d’incapacitat del sistema polític, de dependència del sistema financer global…


– Les condicions subjectives d’una ciutadania activa interconnectada, un nou subjecte històric que pateix les condicions objectives i que està mostrant la seva indignació.


– El programa alternatiu amb elements estudiats i experimentats durant molts anys per veus menystingudes pels savis i els poderosos.  Ara cal articular-les, fer-les conèixer, sotmetre-les a deliberació i priorització ciutadana per mostrar que un altre món és possible, necessari i viable.


Moltes organitzacions del Fòrum Social Català estem oferint continguts i recursos per enfortir les propostes. Potser l’FSCat hauríem de convocar unes jornades d’estiu, un espai  d’aprofundiment i viabilitat de les propostes sorgides de les assemblees, tant de contingut com d’estratègia.


Com ho veieu?

El Consens de Barcelona: camí local i global de transició

El Consens de Barcelona un camí local i global de transició cap a un món habitable per a tothom

Durant 3 anys, discretament, hem endegat un procés de diàleg intercultural sobre alternatives a la globalització neoliberal, donant veu a homes i dones de totes les regions del món, fins ara menystingudes.


El 3 de maig, sense cap ressò mediàtic, varem aprovar i signar a Barcelona el Compromís per un món habitable per a tothom.


El darrer mes hem estat participant i recolzant el moviment 15M, que expressa a nivell proper la mateixa indignació d’un món inacceptable, d’un món estructuralment injust, violent i insostenible.


Convidem totes les persones i organitzacions que a Catalunya han seguit i recolzat el procés del Consens de Barcelona, però també aquelles persones que volen canalitzar amb propostes i amb accions locals i globals la indignació que ens provoca que el sistema polític no pot representar els interessos de la gent, perquè està sotmès al sistema econòmic i financer.


Si no has llegit ni signat aquesta Declaració 1.0 del Consens de Barcelona, aquí pots fer-ho.


La reunió serà demà dimarts 21 de juny, a les 19h a la Confederació Catalana d’ONG – Casa del Món, al  carrer de les Tàpies número 3 (M. L2 i L3 Paral·lel). Confirmeu assistència a info@barcelonaconsensus.org


Comentarem també les propostes que he plantejat a la roda de premsa de divendres 17, adreçades al Parlament, a les Assemblees, a la Ciutadania indignada i als mitjans de Comunicació.


Cordialment

Intervenció en roda de premsa 17J (video)

Intervenció en la roda de premsa d’acampadabcn del dia 17 de juny al Parc de la Ciutadella (amb video)
Sóc un ciutadà indignat perquè “l’obsessió de guanyar diners” ens ha portat a un món inacceptable, a una societat estructuralment injusta, violenta i insostenible.
Vaig ser en els primers grups d’objectors del consciència, vaig assumir la presó com objector a la violència armada dels exèrcits; ara, a més, em declaro objector de consciència a la violència estructural dels financers, que cada dia provoca milers de morts de fam, milions d’empobrits sense feina, sense casa, sense educació i sense salud.
Com aprenent de noviolent i des de la meva humil experiència de promoure la innovació social durant més de 30 anys i de participar en els Fòrums Socials, m’han convidat a compartir aquestes reflexions i propostes.
….
Veure text complet i recull de premsa

Invencibles de les places del poble

Els invencibles de les places del poble


Algunes claus de la força dels indignats:


1.Defensem una causa justa i plantegem una objecció justificada: el sistema actual és estructuralment insostenible, injust i violent; estem indignats perquè la democràcia està subjecte a la plutocràcia (el poder del diner). Ens declarem no sols objectors a la violència armada dels exèrcits sinó també a la violència estructural del financers.


2.Una acció perseverant a l’alçada del repte que denunciem. Mobilitzar-se no és fer una mani i tornar cap a casa;  no és fer aldarulls per sortir als mèdia i descarregar adrenalina. És crear un espai permanent que permet alhora dialogar, deliberar, construir, aplegar… recuperar la plaça pública com espai ciutadà d’una vera democràcia, sense mediadors polítics o mediàtics.


3.Desmarcar-nos dels violents i de la violència. Des de l’inici clarament hem dit que cap acte violent te res a veure amb nosaltres. Que serà una provocació per intentar destruir-nos. I que front a la violència de la policia respondrem i hem respost amb una admirable resistència noviolenta. No donem cap justificació per a la seva repressió. Els policies també són ciutadans; millor fer-los còmplices que enemics. Els violents són provocadors, idealistes destructius o policies infiltrats.


4.Optem per la complementarietat (una cosa i una altra) més que per l’exclusió (o això o allò). Els indignats som heterogenis. Tenim visions i necessitats diferents. Estem elaborant uns mínims. Podem acordar uns mínims per millorar el sistema democràtic i, també, podem acordar uns mínims per generar i construir un sistema alternatiu autogestionat més enllà dels partits. Cadascú pot triar, cada assemblea pot triar, cada sub assamblea pot organitzar-se per afinitat amb un o altre objectius, sense perdre la comunitat. La millora institucional i la alternativa social poden ser complementàries. 


5.Estem generant una nova cultura política de ciutadana activa. Que pren la paraula sense intermediaris polítics, que es connecta directament sense el filtre dels mitjans de comunicació manipuladors, que s’organitza sense la dependència dels esponsors i les subvencions, que no sols parla sinó que delibera i decideix, que no sols es manifesta en contra sinó que elabora i practica propostes, que ocupa l’espai públic per fer-lo del poble i no per fer-hi espectacle.


Mentre seguim així, serem invencibles. Mentre en cada plaça de cada barri, poble i ciutat mantinguem aquest esperit, aquest seny, aquest ben viure, aquesta complementarietat, res no pot destruir aquest moviment.


El pas del temps ens pot fer madurar o ens pot fer decaure. Potser cal concretar algun objectiu assolible i mantenir-se fins aconseguir-lo. Potser cal posar a punt eines per fer “assemblees” per internet, que ens permetin donar continuïtat i connectar assemblees i ciutadans més enllà dels límits de l’espai i del temps.