Memorial per la Pau 2017. Arxivers sense Fronteres i Banca Armada
Aquesta setmana no ha estat fàcil prendre el temps i la calma per escriure la presentació d’aquest any.
Com a país vivim uns moments excepcionals. No podria començar l’acte sense, almenys, honorar els milions de resistents noviolents que han mostrat una maduresa inèdita per a aconseguir exercir el dret a votar, per protegir les urnes i els vots. I, en especial, honorar els centenars que han patit agressions, cops i vexacions per part d’un Gobierno que, amb aquests fets ha perdut tota legitimitat. La història en general, i la història de la lluita nota activa en el món, recordarà aquests fets i l’actitud d’aquests catalans i catalanes que van vèncer la por sense cap acte violent.
Com deia Gandhi:
Primer t’ignoren
Després s’enriuen
A continuació t’ataquen
I al final vencem
El Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal, enguany, crec que ha de fer una menció especial a la ciutadania catalana resistent noviolenta per la seva lluita exemplar per la llibertat.
Són la base del sistema de seguretat i auto-defensa ciutadana que ha de garantir la pervivència del futur estat català. Si un poble aconsegueix la independència amb la força noviolenta de la gent, és amb aquesta força organitzada i dotada que haurà de mantenir-la, i no cedir-la a cap a exèrcit que sempre es podrà girar contra el poble.
BANCA ARMADA
Sense el finançament de la banca, més del 70% de les armes que es fabriquen actualment no existirien, perquè les empreses que comercialitzen aquest armament no podrien mantenir el seu nivell de negoci. Un negoci que alimenta conflictes armats i contribueix directament a la vulneració dels drets humans i a generar patiment i desplaçaments forçats.
Per això considerem imprescindible la tasca de la campanya Banca Armada, impulsada per les entitats ciutadanes Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Col·lectiu RETS, Justícia i Pau i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que va néixer l’any 2007 per denunciar les inversions de les entitats financeres en la indústria militar amb l’objectiu de sensibilitzar i exigir unes polítiques ètiques i responsables socialment.
Cal destacar la incorporació, l’any passat, de dos col·lectius més a la campanya: FETS, que promou el finançament ètic i solidari, i el grup antimilitarista basc K-MOC.
Alhora, de la mateixa manera que el finançament de la indústria de l’armament no té lloc únicament dins del marc dels Estats, sinó que és global, també la campanya treballa en xarxa amb altres iniciatives i organitzacions internacionals, com la Campanya Internacional per l’Abolició de les Nuclears (ICAN), que edita l’informe anual “Don’t bank the bomb” sobre el finançament d’armament nuclear, la campanya Stop Inversions Explosives i la Cluster Munition Coalition, i la xarxa internacional BankTrack sobre el finançament d’empreses d’armes.
El qualificatiu `banca armada’ és refereix als bancs i caixes que formen part del negoci armamentista i que, en finançar les empreses d’armes, es converteixen en responsables directes si tenen participacions en accions significatives sobre les empreses d’armes, o indirectes, si els concedeixen serveis financers per facilitar la seva expansió o permetre la seva supervivència a través de préstecs i crèdits, de l’emissió de bons, pagarés i accions, del finançament d’exportacions i dels fons de inversió.
Per denunciar aquestes inversions, la campanya Banca Armada exposa els resultats d’una recerca inèdita a l’Estat espanyol, que mostra el volum de les relacions entre els bancs i les empreses fabricants d’armament per identificar aquelles entitats financeres responsables de pràctiques poc ètiques, com ara obtenir beneficis de la fabricació i exportació d’armes. Els objectius de la campanya van, també, en la línia de conscienciar els seus clients i accionistes de la necessitat d’aturar aquest finançament, contribuint així al desarmament de l’àmbit financer i a la construcció d’una pau global.
La campanya proposa, també, una alternativa a la “banca tradicional” que opera amb l’únic objectiu del lucre econòmic: la Banca Ètica, que lluny d’actuar de la mateixa manera respecte a les empreses d’armament, inverteix únicament en projectes amb valor afegit per a la societat des del punt de vista social, medi-ambiental, cultural, educatiu, etc.
En un inici les entitats impulsores estaven organitzades en iniciatives destinades a la denúncia de les inversions de tres entitats financeres concretes: BBVA sense Armes, Banco Santander sense Armes i Caixabank sense Armes. Actualment, aquestes campanyes operen de forma conjunta i sincronitzada dins la Campanya Banca Armada, i han ampliat el camp d’acció a Banco Sabadell i Bankia. D’aquesta manera, la informació disponible en mans de la ciutadania és cada vegada major.
En el dia a dia de la campanya hi participen un grup de recerca de 5 persones, als quals s’hi sumen representants de les organitzacions membre i un grup d’activistes que aplega 10 persones voluntàries i que organitzen accions de mobilització i d’incidència ciutadana. En total, hi ha involucrades unes 25 persones.
Línies d’acció de la campanya Banca Armada:
La diversitat de línies d’actuació de la campanya va en paral·lel amb el perfil heterogeni de les entitats que la impulsen. La presència d’un centre de recerca pacifista sobre sobre desarmament i pau (Centre Delàs d’estudi per la Pau), permet dur a terme una investigació i selecció de dades curosa i de qualitat, mentre que l’organització de base antimilitarista (MOC Bilbao) i l’Observatori del Deute en la Globalització(ODG) i SETEM, aporten una anàlisi crítica i experiència de mobilització per a la transformació social enfront les desigualtats econòmiques, socials i ambientals Nord-Sud i a la nostra societat. Alhora, la participació del col·lectiu RETS, una xarxa d’activistes que denuncia els abusos i les violacions dels drets humans i dels drets laborals per part de les empreses transnacionals, o de la xarxa FETS, que promou el finançament ètic i solidari, permet crear sinèrgies per aportar una perspectiva més àmplia i construir propostes alternatives.
Les línies de treball i activisme de la campanya es basen, sobretot, en la recerca d’informació sobre els vincles entre les principals entitats financeres i espanyoles i el negoci de la guerra, que han dut a la publicació d’informes i al llançament de l’única base de dades de l’Estat Espanyol sobre aquesta qüestió. S’han dut a terme accions de difusió pública amb l’elaboració de material divulgatiu, la participació a xerrades i campanyes en xarxes socials per tal de sensibilitzar la ciutadania, perquè exigeixin als seus bancs que finalitzin tota relació amb empreses socialment irresponsables. En aquest sentit, Un dels puntals de la campanya ha estat i és la participació en les juntes generals d’accionistes de les entitats bancàries més destacades en el finançament d’empreses d’armes: BBVA, Banco Santander, Caixabank i Banc Sabadell i, per primer enguany, de Bankia, donant veu als activistes de la campanya amb l’objectiu de denunciar les conseqüències de les inversions en la indústria de l’armament davant d’accionistes i mitjans de comunicació.
La campanya Banca Armada té, també, la voluntat d’incidir en les institucions polítiques i els seus representants, exigint una legislació que posi fi a aquestes inversions.
…
Des del punt de vista de la cultura de pau, la resolució pacífica dels conflictes i el desarmament passen per reduir el potencial militar de les parts bel·ligerants. Desemmascarar el negoci de la guerra, identificant els actors que se’n beneficien a costa dels drets humans i el benestar de la població, esdevé necessari. La importància de la inversió bancària per al creixement i futur del complex militar-industrial és vital. Les empreses d’armament necessiten els bancs per efectuar les seves operacions comercials corrents i per aconseguir fons extraordinaris que els permetin emprendre el desenvolupament de noves armes i exportar a nous mercats. Per això considerem imprescindible i meritòria l’existència d’una campanya que investiga, de manera rigorosa i actualitzada, el volum i la importància de les relacions entre els bancs i les principals empreses d’armes a nivell espanyol i també mundial.
La considerem una campanya d’una utilitat social evident, que parteix de la necessitat d’aprofundir en la construcció de la pau i la democràcia a través de la transparència, proporcionant informació que hauria de ser pública i a l’abast de tothom. Aquesta iniciativa ciutadana de diverses entitats amb una llarga i valuosa trajectòria en l’àmbit de la pau i el desarmament, ha incidit directament en el comportament dels clients i accionistes de les principals institucions bancàries, aconseguint bons resultats tot i ser un àmbit poc sensible amb aquestes qüestions. Ho ha fet intervenint any rere any a les juntes generals d’accionistes dels principals bancs per denunciar les conseqüències del finançament d’armes i l’efecte devastador que aquestes generen. Enguany, un centenar d’accionistes han cedit més de 2.000.000 d’accions a la campanya per a possibilitar la seva intervenció a les juntes.
Però la seva incidència no es limita ni molt menys als accionistes. Per una banda, també bancs com per exemple el BBVA s’han vist empesos a prendre mesures internes i de cara als clients per a regular -ni que sigui mínimament- el finançament d’armes, especialment de les més controvertides. Per l’altra, les diverses accions de comunicació pública de la campanya han tingut un impacte constatable, tant als mitjans de comunicació com en la societat mateixa, com acrediten les més de 20.000 visites a l’informe de la campanya.
Premiar la campanya Banca Armada és reconèixer la contribució imprescindible de les iniciatives ciutadanes i de les organitzacions socials en el camí cap al desarmament i cap a la construcció d’una cultura de pau. Alhora, és un impuls cap a la pròpia campanya, que encara té molta feina al davant en la seva tasca per aconseguir un canvi de comportament en les institucions bancàries i per a sensibilitzar la població en la necessitat de fer un gir cap a les finances ètiques i la inversió en pau i no en guerra.
ARXIVERS SENSE FRONTERES
Arxivers sense Fronteres és una ONG creada l’any 1998 a Barcelona, i que té per objectiu cooperar solidàriament en l’àmbit dels arxius i el patrimoni documental, com a testimoni de la identitat dels pobles i garantia dels drets humans.
Els principis que inspiren a AsF són els de cooperació i solidaritat en tot allò que afecta al patrimoni documental i els arxius, en tant que elements essencial del bagatge cultural de les persones, les societats i els pobles. En aquest sentit, AsF coopera amb les institucions i entitats que tenen el seu patrimoni documental en perill per causes alienes a la seva voluntat, com poden ser els països que han patit alguna catàstrofe natural o bé, aquells que han sofert algun conflicte bèl·lic o que els seus ciutadans s’han vist perseguits per la seva ideologia, identitat o cultura. També promou la col·laboració amb aquells països que d’acord amb el seu grau de desenvolupament necessiten de la cooperació solidària per a preservar el seu patrimoni documental. En aquest marc és especialment rellevant el dotar d’una formació en arxivística a totes les persones que s’han de responsabilitzar de la gestió d’un fons documental.
Des de la seva creació, ara fa 19 anys, AsF ha treballat en diversos projectes de cooperació, els quals sempre s’han realitzat en col·laboració amb alguna institució o organisme públic que ha aportat el finançament necessari, i generalment, en el marc d’un conveni de col·laboració amb la contrapart local. Vegem-ne alguns:
Entre els projectes finalitzats, cal destacar els que s’han realitzat a l’Europa de l’est arran de les conseqüències de la guerra dels Balcans. En aquest marc es varen impartir diversos cursos de formació dirigits al personal de l’Arxiu Nacional de Bòsnia-Herzegovina i d’arxius municipals del territori (2001 ), i anys més tard, a l’Arxiu Municipal de Sarajevo i també el de Banja Luka (2005).
En el continent africà, s’han realitzat diversos projectes, el primer d’ells, fou a Guinea Equatorial, on des del 1997 al 2001, es varen organitzar els arxius dels municipis de Baney, Luba, Malabo, Rebola i Riaba. Aquest projecte de col·laboració es va fer en el marc del conveni amb l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Malabo. Es varen organitzar els arxius administratius i també els històrics d’aquests municipis i es va complementar l’actuació amb l’impartició de cursos de formació per tal de fer possible el manteniment de l’estructura arxivística creada. Posteriorment es varen crear dues aules d’informàtica a les ciutats de Malabo i Bata, en col·laboració amb el Centre de Cooperació i Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Anys més tard, el 2005, es va iniciar un projecte de col·laboració amb la Comuna Urbana de Fès (Marroc), amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. A partir de la creació d’un equip de treball format per personal marroquí i amb l’assessorament i la formació en arxivística impartit per cooperants d’AsF, es va poder organitzar tant l’arxiu històric municipal com l’arxiu administratiu.
També en el mateix continent, s’està col·laborant des de l’any 2006 amb l’Arxiu Nacional de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASO). Es un projecte que compta amb el suport del govern espanyol, a través de la Subdirección General de Archivos Estatales, del Ministerio de Cultura. La cooperació consisteix en consolidar i mantenir l’estructura de l’arxiu nacional, principal referent de la identitat del poble saharaui, tot i garantint el procés de transferències documentals des dels diferents nuclis de població del poble saharaui (wilayas) a l’arxiu, així com la formació del personal del centre, ja sigui a través d’estades en arxius de Catalunya o amb el desplaçament de cooperants allí.
A sudamèrica, es va treballar, entre els anys 2001 al 2006, en el projecte d’organització del fons documental del bisbe Pere Casaldàliga, de la Prelatura de Sao Félix do Araguaia (Brasil). El tractament va consistir en la digitalització de tota la documentació d’aquest insigne personatge, compromès amb els més pobres i marginats de la regió del Mato Grosso i defensor de la Teologia de l’Alliberament. Aquest projecte va ser finançat per la Generalitat de Catalunya i la reproducció digital d’aquest fons es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Un altre projecte emblemàtic és el que es porta a terme en col·laboració amb altres associacions d’Arxivers sense Fronteres de Llatinoamèrica. Es tracta del projecte d’organització i accés dels arxius i documents dels règims repressius de Llatinoamèrica. És un projecte que va comptar durant un temps amb el suport de la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental i la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya (2005-2011 ), i consisteix en realitzar el cens dels arxius i documents generats a diversos països de Llatinoamèrica com a resultat de les dictadures militars que varen patir. La informació resultant del cens, que ha donat lloc a la creació d’una pàgina web, ha de servir per a facilitar la informació i el coneixement els fets ocorreguts a totes les persones afectades per la repressió militar dels anys setenta i vuitanta majoritàriament.
També a Llatinoamèrica s’està treballant en l’organització i el tractament dels arxius dels casals catalans, concretament aquells amb especial rellevància després de la guerra civil espanyola, moment en que milers de persones varen haver d’exiliar-se per a refer la vida, i en molts casos per salvar-la .. Aquest projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S’han tractat els Casals de Mèxic D.F i el de Montevideo (Uruguay), i actualment s’està treballant en el de l’Havana (Cuba) i Buenos Aires (Argentina). El projecte de Casals Catalans permet
Així mateix, s’ha cooperat amb l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala (AHPN), un dels arxius emblemàtics pel que significa com a testimoni de la sanguinària repressió de la dictadura en aquell país i instrument de reparació i justícia, un projecte que ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Darrerament, s’ha pogut cooperar també en el tractament d’un interessant fons documental del Instituta de História de Cuba, en un projecte ca-finançat per l’Ajuntament de Barcelona i AsF, que ha fet possible la digitalització de documentació de gran interès per a garantir la preservació de la informació que conté i millorar-ne l’accés.
A banda dels projectes de cooperació, AsF realitza una intensa activitat de difusió, a través de la pàgina Web http://www.arxivers.org/home/ca-ES i de les Xarxes socials https:ijes-es.facebook.com/arxiverssensefronteres https://www.instagram.com/arxiverssf/, i organitza regularment unes Jornades, la darrera edició de les qual va tenir lloc el mes de novembre de 2015 https :ijjornadesasf2015. word pres s. com/
EL CENTRE DE LECTURA DE REUS i L’ASSOCIACIÓ JOSEP VIDAL I LLECHA
Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal 2017
que ha estat atorgat, ex aequo, a
ARXIVERS SENSE FRONTERES
que coopera amb les institucions i entitats que tenen el seu patrimoni documental en perill per causes alienes a la seva voluntat i per a la recuperaci6 de la memòria històrica i corn a reparaci6 del passat
CAMPANYA BANCA ARMADA
que denuncia les inversions de les entitats financeres en la industria militar amb l’objectiu de sensibilitzar i exigir unes polítiques ètiques i responsables socialment, corn a prevenció per al futur
L’acte tindrà lloc a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus,
el divendres dia 6 d’octubre a un quart de 9 del vespre.
Reus, setembre de 2017
Amb la col·laboraci6 de: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Reus i Diputaci6 de Tarragona.
