En plena elaboració de la proposta equilibra, he llegit el llibre de Jesús Castañar, El Movimiento de Resistencia Indígena en el Cauca Colombiano. En el Capítulo 3: Identidad y estructura del movimiento indígena. Hi he trobat una confirmació de la importància cabdal de concebre l’equilibri com a marc global de les seves relacions entre ells i amb la natura. I, fins i tot, com la seva aposta creixent per la lluita noviolenta, en un context de violència extrema, que l’expliquen no sols per l’efectivitat sinó per la coherència amb la seva recerca permanent de l’equilibri, de l’harmonia.
Amb una clara visió sobre l’equilibri i l’harmonia:
Per a ells, resulta fonamental la idea d’equilibri, Kweet Fxindxi (principi d’harmonia): L’harmonia significa no posicions radicals. Es dóna equilibri i l’harmonia en la mesura que es conjuguen factors, forces, interessos, i per aquest motiu els Nanses estan més disposats a processos de diàlegs (…) l’harmonia en si mateixa no només es dóna en el llenguatge, en la vida. En el llenguatge, no existeix el jo sol, hi ha el jo en relació amb l’altre.
L’harmonia és l’estar bé amb tots els actors que els envolten, amb la terra, amb la mateixa comunitat, és el respecte a unes normes d’origen on la gent ha de viure un estil de vida i quan la gent se surt d’aquest estil de vida, és quan emmalalteix (…) ells diuen que si no es controla molt el que s’està fent ara, podria arribar a haver-hi un problema més endavant de fam i de moltes malalties.
I una aposta per la noviolència com el poder de la gent que harmonitza:
Tenen una concepció del conflicte armat com un trencament de l’equilibri, de l’harmonia còsmica, de l’Kweet Fxindxi, que inclou una concepció integral de la pau, que s’equipara amb inclusió social, reconeixement de la diversitat ètnica, i dels drets dels pobles, justícia social, projectes comunitaris de vida, i un desenvolupament construït des de la cultura i les necessitats dels pobles indígenes.
Els Nasa prefereixen parlar d’”harmonització” i no de violència o no-violència. La noviolència la tenen assimilada al concepte de Kweet Fxindxi (harmonia), com a projecte col·lectiu, una forma d’apoderament o un mètode de resolució de conflictes.
La noviolència és com tenir la capacitat de poder controlar les conductes, els actes a la força; ja que tot s’ha de fer no a la força, s’ha de fer amb el diàleg, amb l’ús de la raó (…), amb uns principis: el principi de reciprocitat, el principi de la redistribució, el principi de la vida, de la vida digna. Per això consideren que cal fer sense necessitat d’eliminar a l’altre, d’agredir un altre, i d’imposar una proposta, una cultura, un pensament a la força, sinó que, ja que parlem de no-violència, el que s’ha de fer és compartir, s’ha de solidaritzar, sota els principis del reconeixement i del respecte.
Recuperar la terra és revolució, fer el canvi a la nostra forma és revolució, enfortir els Cabildos és ser rebels, capacitar-nos d’acord al que nosaltres volem a favor d’un sistema és revolució. És a dir, nosaltres mateixos hem generat canvis de fa vint o trenta anys, i aquí ho veiem en la pràctica. La diferència és que no és per força, no és per la via de les armes, aquí fem un canvi de forma raonada i intel·ligent, aprofitant els valors que tenim. La diferència és que uns busquen prendre el poder a la força i nosaltres diem, el poder és la gent (…) a nosaltres ens interessa la gent, que digui, que opini, que canviï, que contribueixi a el camí i que tingui força per viure bé, viure en harmonia, en equilibri en la relació home naturalesa.
Els mètodes no-violents, usats per la seva efectivitat pràctica, han anat prevalent precisament per la seva coherència amb la cosmovisió i la seva assimilació a la idea d’harmonia Kweet Fxindxi.
L’aposta per un sistema econòmic alternatiu que no destrueixi la naturalesa i l’ambient i que propiciï una societat en harmonia, en la idea del bon viure.
I el rol de les institucions pròpies com a mantenidores de l’equilibri i reinstauradoers de l’harmonia:
Segons la cosmogonia Nasa, es considera que el “Guardià de Tot” (la divinitat) va delegar en el Thë Wala la tasca de ser l’encarregat de mantenir l’equilibri, i aquests al seu torn deleguen en els Cabildos que al seu torn deleguen en la Guàrdia Indígena.
El sistema funciona així mateix com una forma comunitària de resolució de conflictes en què el Cabildo apareix com un nivell de consulta o de canalització de consultes i hi ha un procés de discussió en el cercle dels metges tradicionals (xamans) i els fogons abans que sigui portat a l’assemblea. Quan fan falta intermediaris en les negociacions els membres del Cabildo assumeixen aquest paper per arribar a l’acord compensatori que reinstauri l’harmonia.
