El desig autèntic expressa una necessitat autèntica i te en compte els equilibris que impliquen el seu satisfactor.
El desig superflu, artificial, compulsiu, insaciable… no expressa una necessitat autèntica ni cerca cap equilibri més enllà de la seva satisfacció fugissera, que genera un nou desig en no haver satisfet una necessitat autèntica.
El desig pot ser conscient i, per tant, obre la porta a reflexionar sobre la seva autenticitat; o pot ser inconscient. Aquests són els desitjos que inciten les tècniques publicitàries comercial, de propaganda política, per afavorir consumidors compulsius i ciutadans submisos.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Desig
El desig és l’ànsia de satisfer una necessitat o una petició interior per aconseguir alguna cosa. Es relaciona amb l’anhel (un fort desig) i l’esperança del seu compliment. El desig s’acaba amb la satisfacció o consecució d’allò que es pretenia. És una forta inclinació o gust per aconseguir alguna cosa. Moltes vegades, aquesta sensació pot convertir-se en una situació incontrolable de necessitat per satisfer-se a un mateix.
El desig forma part de la naturalesa humana i és un dels motors que impulsen la seva conducta. Això pot ser una arma de doble tall, ja que si una persona desitja algú o alguna cosa amb molta insistència pot arribar a convertir-ho en una obsessió.
En termes materials, tothom pot desitjar comprar-se un producte de luxe, sigui com sigui, però si no disposa dels mitjans necessaris per poder aconseguir-lo, ha de ser realista i plantejar-se coses a les quals hi pugui accedir. Si això no funciona, la persona que es trobi en aquesta situació pot arribar a experimentar un sentiment de frustració i, posteriorment, adoptar una actitud pessimista per haver desitjat una cosa que no formava part del seu poder adquisitiu o les seves possibilitats.
El procés per arribar a un desig comença amb una emoció; després, aquesta es transforma en sentiment i finalment, es converteix en un desig.
Pel budisme, l’extirpació del desig és la resposta a la frustració i al sofriment. És una via d’equilibri i harmonia, aplicable a la vida personal. Com aplicar-a en la vida social, política, econòmica?
https://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_Nobles_Veritats
Les Quatre Nobles Veritats són les normes fonamentals del budisme que va deixar Siddharta Gautama. Després de la seva il·luminació, el Buda històric va anar al nord de l’Índia, a trobar els seus antics mestres, els cinc ascetes, que ara serien els seus primers deixebles, i el primer ensenyament que els va dispensar després d’abandonar el samsara van ser les Quatre Nobles Veritats:
- Dukkha: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de frustració davant la caducitat d’un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.
- Samudaya: l’origen del sofriment es troba en l’afany de viure, en el desig d’actuació, de plaer, de possessió.
- Nirodha: el sofriment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
- Aria stanga marga o Noble Camí Òctuple: el camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos. Qui el segueix s’apropa a la il·luminació.
Els vuit passos són els següents:
- Coneixement recte de les Quatre Nobles Veritats.
- Actitud recta: allunyar-se d’odis, enveges.
- Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. No replicar les coses.
- Acció recta: bona conducta moral.
- Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal.
- Esforç recte: fomentar tendències bones.
- Pensament recte: no cedir als desigs. És a dir tenir voluntat pròpia.
- Concentració recta: meditació.
El desig il·limitat, l’ambició desmesurada, el deliri de grandesa, l’hybris s’expressa molt bé en el relat de la Torre de Babel. I avui en dia, en alguns indrets, com Dubai: sota el lema, per què no? Estan construint en el desert el gratacels més alt del món, amb la suite reial, el mirador, la piscina i el restaurant a més alçada del món; el centre comercial més gran del món (1.500 establiments), el port més gran del món, el parc temàtic més gran del món, els serveis aeroportuaris més grans del món… i així tot… Gràcies a l’explotació de la natura (les perles, el petroli i el gas), a l’especulació (or, finances, immobiliària, aviació..) i a l’explotació del treballadors estrangers (quasi 1,5 milions d’asiàtics que cobren 150 dòlars al mes per construir i mantenir aquest deliri) en un país on el lloguer més baix d’un apartament són 2000 dòlars al mes. La taxa d’atur el 2019 era de l’0.5%, una de les més baixes del món. La població econòmicament activa era de poc més de 1.7 milions d’habitants, dels quals més de l’80% eren homes, majoritàriament estrangers. Un sector significatiu de la població estava emprat en l’administració pública, mentre que gairebé la meitat de la força laboral estrangera treballa en la indústria de la construcció.
Des de la seva fundació, Dubai com els altres Emirats Àrabs Units, comparteixen la filosofia d’«ajudar a altres menys afortunats» i han dut a terme diverses tasques i projectes humanitaris. (com fan per rentar-se la cara la majoria de països enriquits).
