Quan soc al meu pis et veig sense sostre.
Quan menjo tranquil et veig sense pa.
Quan bec el que vull et veig sense aigua.
Quan em sento segur et veig pres de por.
Quan no em trobo bé et veig sense cures.
Quan carrego el mòbil et veig a les fosques.
Quan soc al meu llit et veig amb insomni.
Quan dic “dret a defensa” et veig sota bombes.
Quan estimo la terra et veig acorralat en un cul-de-sac.
Quan penso en els meus fills et veig enterrant els teus.
Quan vull viure en pau et veig morint massacrat.
Quan en dic Franja et veig en un Camp de la mort.
