Com podem concretar el punt 8 del pla estratègic de NOVACT: Impulsar que les administracions adoptin els serveis civils de pau, per promoure el rol d’actors de la societat civil per a la prevenció de conflictes.
Elements de reflexió per a l’Assembla General de NOVACT. Martí Olivella
Antecedents i context
- NOVACT és de les organitzacions catalanes que més directament s’entronca amb els orígens del moviment d’objecció al servei militar i de la lluita noviolenta a Catalunya des d’inicis dels anys 70, amb un rol destacat de persones properes com Pepe Beunza, Lluís Fenollosa, Martí Olivella, Santi Martí, Jordi Palou… Ja ens els anys 70, plantejàrem l’oposició a la mili i la creació de serveis civils com a primer pas de la superació dels exèrcits amb sistemes de defensa civil noviolenta. L’intent de Martí Olivella de fer el servei civil alternatiu el 1976 als recents creats camps de refugiats a Tindouf tenien aquest objectiu.
- Fou en el 25è aniversari de l’empresonament del primer grups d’objectors de Can Serra al Castell de Figueres, que plantejàrem el projecte Castell per la Pau, com un espai, entre d’altres, de formació d’uns Serveis Civils de Pau. I fou en les 3 trobades al Castell (entre civils, militars i polítics) que donàrem a conèixer la recent creada Nonviolent Peaceforce (de la qual Simonetta Costanzo n’ha estat la presidenta) i plantejàrem com organitzar els Serveis Civils de Pau. Des de les diverses marxes per la Cultura de Pau, reivindicarem el 0’3%, fins aconseguir que l’ACCD obrís una línia de projectes sota aquest epígraf.
- Arran de l’inici del procés català, constituírem amb persones d’altres entitats el Col·lectiu Pau i Treva(amb un manifest amb 4000 signats), i el Seminari Estat de pau, promovent la publicació per part de l’ICIP – Institut Català Internacional per la Pau, de diverses obres de referència sobre alternatives als exèrcits: Construir un estat segur i en pau,La Defensa Civil Noviolenta (Gene Sharp), Serveis Civils de Pau (Ruben Campos) o El Antigolpe (Gonzalo Arias). O d’altres a tenir en compte El ejército incruento de mañana.
- Amb l’extensió de la guerra a Ucraïna del 2022, la iniciativa de Felip Daza (recolzada per NOVACT i l’ICIP) d’identificar les expressions de resistència civil noviolenta ha permès obrir l’horitzó mental de com afrontar la defensa més enllà de les armes i de l’ajuda humanitària. Fins el punt de, gràcies a Luca Gervasoni, poder incloure “Donar suport de forma activa als actors que promouen iniciatives de resistència noviolenta a les zones ocupades” en el document amb els 3 Nobel de la Pau que ha estat assumit per la Coordinadora d’ONG i presentat al Presidente del Gobierno.
- La manca d’una resposta social permanent contra guerra ha portat a endegar des del 2 de novembre la campanya www.aturemlesguerres.cat, que té com objectiu principal no sols deixar de legitimar les guerres, sinó afavorir accions personals i col·lectives (plantar-se davant governs, fer aprovar mocions, promoure objecció fiscal…) i, sobretot obrir la ment a la necessitat de generar alternatives a la defensa militar armada, amb la posada en marxa d’agrupacions d’AutoDefensa Noviolenta que permetin entrenar capacitats de resistència civil noviolenta, per fer front a agressions actuals i a hipotètiques invasions futures. Les tesis queden recollides en un llibre amb 100 missatges.
Plantejaments i opcions
Impulsar que les administracions adoptin els serveis civils de pau, per promoure el rol d’actors de la societat civil per a la prevenció de conflictes.
En sentit literal, aquest punt ens porta a actuacions, gestions, projectes per tal que:
- les administracions adoptin serveis civils de pau
- els serveis civils de pau promoguin actors de la societat civil per a prevenir conflictes.
En sentit ampli, i tenint en compte els antecedents i context citats:
- què fer si les administracions no adopten serveis civils de pau? (fa 20 anys que en parlem)
- els serveis civils de pau, sols han de prevenir conflictes?
Per tant, crec que cal plantejar un ventall més ampli d’opcions (òbviament a prioritzar i, si cal, a dur a terme amb altres actors):
En primer lloc, cal distingir dos àmbits d’actuació:
- Creació d’un Servei Civil de Pau català per a intervenció en conflictes exteriors (autònom o aportant personal a organitzacions ja existents, com Nonviolent Peaceforce o PBI…) que podria incloure suport a les defensores noviolentes d’agressions (Palestina, Sàhara, Ucraïna…)
- Creació d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta català per a fer front agressions presents (no armades) i facilitar vertebració moviments socials; o futures (armades) i no haver de quedar-nos en dir no a la guerra un cop ha començar la invasió.
I, en segon lloc, cal distingir qui pren la iniciativa:
- Iniciativa governamental (Generalitat de Catalunya + Ajuntament de Barcelona + Diputacions…)
- Iniciativa ciutadana (ONG’s, col·lectius, campanyes…)
Des de la meva perspectiva i vista l’experiència dels darrers 50 anys a Europa, – vegis llibre AutoDefensa Noviolenta – cap govern ha apostat seriosament ni per l’opció a) ni per la b), i difícilment ho faran (tenen el monopoli de la violència i no volen empoderar la ciutadania).
Per tant, només veig possible la iniciativa ciutadana, si cal amb ajuts puntuals i no estructurals governamentals.
Fins ara, la possibilitat de posar res d’això en marxa des de la iniciativa ciutadana ha estat molt feble. Ni tant sols son idees o projectes que hagin estat discutits ni assumits pel conjunt de les ONG.
Ara bé, tenim uns nous factors que potser poden fer canviar l’apatia habitual:
- La proximitat de la guerra a Ucraïna i la manca de respostes al discurs oficial “que cal guanyar la guerra amb més armes en nom de la legítima defensa armada”
- La dificultat de vertebració dels moviments socials transformadors per oferir respostes a les emergències que provoquen agressions de tot tipus, també en els àmbits locals.
- L’impase del procés català pel dret a decidir que no articula l’energia de la població més enllà de manifestacions cada vegada menys concorregudes i des de fa anys, poc efectives per no tocar pilars de poder.
- La manca d’un model de defensa no armada a aplicar en cas d’aconseguir la independència.
En parlem?
PS. No voldria que el que us queda de vida sigui un lament periòdic contra les guerres – com el de la meva generació – per no haver intentat posar les bases d’una sistema alternatiu de defensa noviolenta.
