Esmenes al Full de Ruta del Moviment per a la Independència

by | nov. 27, 2022 | 2. La Política

Les 6 esmenes plantegen 3 objectius que no queden prou recollits en l’esquema del full de ruta.

  1. Sense una organització, tipus exèrcit civil noviolent d’alliberament, no serà fàcil ni aconseguir la independència ni mantenir-la un cop aconseguida la República catalana, sense haver de justificar la creació d’un exèrcit militar violent.
  2. Aquesta organització s’ha de preparar per un tipus de campanyes de lluita no violenta més efectives en el sentit de produir costos en els adversaris i debilitar pilars de poder.
  3. Disposar d’una moneda digital pròpia – no especulativa- ha de permetre enfortir l’economia interior i dotar d’una eina de sobirania al nou sistema financer, amb capacitat de finançar els projectes de país sense haver de recórrer a l’endeutament.

Text:

9.1.4. Objectiu específic 4: les relacions internacionals entre estats es basen en els interessos. Detectar els possibles interessos d’altres estats, especialment de les grans potències, és el primer pas per acordar el reconeixement del nou Estat quan s’instauri la República catalana en territori propi i es pugui mantenir i defensar el nou Estat. Cap estat donarà suport a la nostra independència sense treure un profit major que el risc que pugui córrer en fer-ho.

Esmena

9.1.4. Objectiu específic 4: les relacions internacionals entre estats es basen en els interessos. Detectar els possibles interessos d’altres estats, especialment de les grans potències, és el primer pas per acordar el reconeixement del nou Estat quan s’instauri la República catalana en territori propi i es pugui mantenir i defensar el nou Estat. Cap estat donarà suport a la nostra independència sense treure un profit major que el risc que pugui córrer en fer-ho. Un dels elements clau serà un nou tipus de contribució a la seguretat humana en general i a les polítiques de seguretat, defensa i manteniment de la pau, sense entrar en blocs militars ni haver de justificar la creació d’un exèrcit.

Justificació

La participació en organismes econòmics i polítics internacionals, comporta també la participació en organismes de seguretat i pau, i en el tot el FdR no se cita en cap moment. Sense un projecte clar, el pragmatisme del moment a la cerca de reconeixement internacional, portarà entrar, p. ex. a l’OTAN.

Text

9.1.5.1. Projecte 01. Nou paradigma: La construcció de la República Catalana ha de representar la creació d’un nou model d’Estat, concebut al servei de la seva ciutadania i profundament democràtic, i ha de replantejar el nou ordre mundial per resoldre els conflictes internacionals i acabar amb els oligopolis. Es tracta d’un projecte sense una organització/entitat identificada com a impulsora “natural” del projecte i, per tant, s’ha de crear el grup impulsor entre les persones que s’adscriguin al projecte.

Esmena

9.1.5.1. Projecte 01. Nou paradigma: La construcció de la República Catalana ha de representar la creació d’un nou model d’Estat, concebut al servei de la seva ciutadania i profundament democràtic, i ha de replantejar el nou ordre mundial per resoldre els conflictes internacionals i acabar amb els oligopolis. Contribuir a aquest nou ordre mundial per resoldre conflictes internacionals no pot consistir en entrar acríticament en organismes i blocs que mantenen el vell ordre, i que, en gran part son causa d’aquests conflictes. (Es tracta d’un projecte sense una organització/entitat identificada com a impulsora “natural” del projecte i, per tant, S’ha de crear el grup impulsor entre les persones que s’adscriguin al projecte, i s’ha de comptar amb les Organitzacions No Governamentals de La Fede, https://www.lafede.cat/ca/ alguns departaments universitaris (com l’Escola Cultura de Pau https://escolapau.uab.cat/ca/inicio/ ) i alguns organismes públics (com l’Institut Català Internacional per la Pau https://www.icip.cat/ca/  o l’ACCD).

Justificació

En coherència amb l’esmena a 9.1.4. No podem passar de puntetes per un tema tan cabdal com aquest. I cal ternir en compte la feina feta per les organitzacions citades.

Text

9.2.2.1. Projecte 04. Mobilitzacions massives: Tornar a mostrar la força del suport popular al carrer, tant en manifestacions multitudinàries, com en accions espectaculars que tinguin ressò mundial, sempre de caràcter pacífic i festiu. L’actor fonamental en aquest projecte és l’ANC.

Esmena

9.2.2.1. Projecte 04. Mobilitzacions massives: Tornar a mostrar la força del suport popular al carrer, tant en manifestacions multitudinàries, com en accions espectaculars que tinguin ressò mundial, sempre de caràcter pacífic i festiu. L’actor fonamental en aquest projecte és l’ANC. Cal reconèixer però, que aquestes mobilitzacions difícilment tindran la força que tingueren en el passat i en quedar integrades en el sistema, totes soles, no generen costos als adversaris. Cal convertir-les en actes per iniciar i promoure campanyes de lluita noviolenta, de no cooperació, de desobediència, de construcció de sobiranies… que toquin pilars de poder, com les anunciades en 9.2.2.2. i 9.2.2.3.  

Justificació

Ja no serveix una gran mani i tots a casa…

Text

9.2.2.2. Projecte 05. Mobilització permanent: Fomentar i potenciar campanyes permanents que promoguin la presència en les carreteres i carrers de les nostres viles i ciutats de banderes, escuts, pancartes, lemes, i tot tipus de símbols, tant en espais públics com privats, que facin palesa davant dels públics interiors i de visitants la desconnexió de Catalunya i el seu distanciament de l’Estat Espanyol.

9.2.2.3. Projecte 06. Mobilitzacions especials: poden ser de tipus molt divers, en funció del seu objectiu i la rapidesa d’execució En general, han de ser accions molt ben planificades, amb missatges clars i que obtinguin el reconeixement i acceptació de la majoria de la societat, encara que tinguin una execució que pugui pertorbar el normal funcionament de la ciutat, barri o població afectada. L’actor fonamental en aquest projecte també és l’ANC, tot i que en funció de l’objectiu, hagi de col·laborar amb alguna entitat o organització directament relacionada amb el tema que motiva l’acció.

Esmena

9.2.2.2. Projecte 05. Mobilització permanent: Fomentar i potenciar campanyes permanents que promoguin la presència en les carreteres i carrers de les nostres viles i ciutats de banderes, escuts, pancartes, lemes, i tot tipus de símbols, tant en espais públics com privats, que facin palesa davant dels públics interiors i de visitants la desconnexió de Catalunya i el seu distanciament de l’Estat Espanyol.

9.2.2.3. Projecte 06. Mobilitzacions especials: poden ser de tipus molt divers, en funció del seu objectiu i la rapidesa d’execució En general, han de ser accions molt ben planificades, amb missatges clars i que obtinguin el reconeixement i acceptació de la majoria de la societat, encara que tinguin una execució que pugui pertorbar el normal funcionament de la ciutat, barri o població afectada. L’actor fonamental en aquest projecte també és l’ANC, tot i que en funció de l’objectiu, hagi de col·laborar amb alguna entitat o organització directament relacionada amb el tema que motiva l’acció. https://lluitanoviolenta.cat/  

Tot així, cal apostar per a campanyes que no tinguin només objectius simbòlics ni que pertorbin la vida de la ciutadania. Han de suposar el màxim cost per als adversaris, forçant-los a modificar les seves posicions i el mínim cost per a la nostra població, especialment per aquella que no impulsa la campanya.

Justificació

La pròpia esmena serveix de justificació. Continuar fent el mateix tipus de mobilitzacions crema la nostra gent i deixa tranquils als adversaris.

Text

9.2.2.4. Projecte 07. Grups d’acció territorial: Aquest projecte s’ha d’impulsar a partir de la creació d’un grup especialitzat que per una banda haurà d’elaborar l’estratègia corresponent i dur a terme la formació i preparació en els mètodes de la lluita noviolenta i, per l’altra, identificar els punts neuràlgics del país que han de quedar protegits, en qualsevol circumstància, des del mateix moment de la instauració de la República catalana en territori propi.

Esmena

9.2.2.4. Projecte 07. Grups d’acció territorial: Aquest projecte s’ha d’impulsar a partir de la creació d’un grup especialitzat que per una banda haurà d’elaborar l’estratègia corresponent i dur a terme la formació i preparació en els mètodes de la lluita noviolenta i, per l’altra, identificar els punts neuràlgics del país que han de quedar protegits, en qualsevol circumstància, des del mateix moment de la instauració de la República catalana en territori propi.

Aquests grups d’acció noviolenta territorials no sols seran clau – imprescindibles-  en el procés per arribar a la instauració de la República sinó que seran la base per a la seva defensa posterior, un cop proclamada, sense haver de cedir aquesta funció a un exèrcit professional que, tard o d’hora, passa a ser un estat dins l’estat.

Aquests grups, estructurats com a Sistema civil de defensa noviolenta catalana seran també decisius per al reconeixement internacional de la nova República catalana en matèria de seguretat, defensa i manteniment de la pau en l’àmbit internacional, essent una contribució al nou ordre per afrontar i no provocar conflictes (esmena 9.1.5.1.) Vegis https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta

Justificació

En la mateixa línia esmenada en 9.1.5.1., cap estat pot pretendre aconseguir i mantenir seva independència sense una força organitzada, en aquest cas civil i noviolenta, que tingui capacitat dissuasiva, en aquest cas, per a la seva capacitat de no fer rendible cap invasió gràcies a l’organització prèvia d’una no cooperació i desobediència total.

Text

9.6.5.4. Projecte 17. Moneda digital catalana: És un projecte també en marxa i que s’anirà implementant progressivament en la plataforma de comerç electrònic fins agafar la consistència i volum necessari per acabar d’introduir-la, des del Consell de la República i prèvia aprovació de l’Assemblea de Representants, com a moneda digital d’àmbit català.

Esmena

9.6.5.4. Projecte 17. Moneda digital catalana: És un projecte també en marxa i que s’anirà implementant progressivament en la plataforma de comerç electrònic fins agafar la consistència i volum necessari per acabar d’introduir-la, des del Consell de la República i prèvia aprovació de l’Assemblea de Representants, com a moneda digital d’àmbit català. Cal evitar la temptació de basar-la en una criptomoneda especulativa que deixa a la deriva dels mercats el valor de l’economia dels països que l’adopten. Cal aprofitar la feina feta per iniciatives com https://rec.barcelona/

Justificació

La sobirania monetària és juntament amb el sistema de defensa, dos dels tres pilars tradicionals base de qualsevol estat. El fracàs de El Salvador, adoptant el Bitcoin com a moneda nacional, és prou significatiu. És totalment compatible pertànyer a l’Euro per a operacions internacionals i en la moneda digital catalana per a operacions internes.

Pistes per organitzar una reunió de la campanya www.aturemlesguerres.cat

by | nov. 6, 2022 | 2. La Política

  1. Com a mínim una persona (millor un petit grup) pren la iniciativa de reunir-se front un edifici governamental, en una població, a una hora i un(s) die(s) concret(s) cada setmana, i ho anuncia públicament amb l’objectiu de mobilitzar la població i el govern on es fa l’acció per posar en marxa actuacions per aturar les guerres, fins aconseguir el final de les hostilitats, almenys en la que pateix Ucraïna.
  2. Ho comunica al grup de whats app @aturemlesguerres per facilitar la connexió amb altres persones o grups propers, i per poder publicar-ho al web www.aturemlesguerres.cat
  3. Es proveeix de cartells per mostrar l’acció, de fulls per repartir al vianants i de petos (a 3€, dir quants ens voleu i l’adreça on rebre’ls). A www.aturemlesguerres.cat/materials es poden trobar models a descarregar o a adaptar. Demaneu si voleu adaptar algun dels arxius originals del full amb les dades de la vostra acció.
  4. El grup que impulsa l’acció convé que tingui el seu propi grup de Whats app, (millor de Telegram), per coordinar-se i que el comparteixi per facilitar nous membres. Cal anar incorporant les persones que s’afegeixin a l’acció.
  5. És imprescindible que algú faci alguna bona foto significativa de cada acció i la comparteixi en el grup general per suscitar més participació arreu i per poder-la publica al web.
  6. Cada grup ha de concretar quin és el ritme que faci sostenible l’acció en el temps. Recomanem que hi hagi una estona en silenci (entre 15’ i 30 ‘), amb posat greu, (mentre algú reparteix fulls als vianants). I, una segona estona per presentar-se els participants, per avaluar l’acció, per veure com enfortir-la amb més gent i més impacte comunicatiu… i per parlar de nous passos de l’acció (comentats al vídeo del web i al document Orientacions).
  7. Abans d’acabar la reunió, assegurar que tothom és al grup local de Telegram (o Whats app) i saber qui es compromet els següents dies acordats.
  8. A mesura que es consolidi el grup, comunicar-ho a periodistes, mitjans, xarxes… sempre amb foto i text significatius i enllaç al web www.aturemlesguerres.cat
  9. Penseu ajuntar-vos entre poblacions properes si això facilita començar. Sempre sereu a temps de re-començar en cada una quan sigueu una bona colla.
  10. Si no us poseu d’acord en l’hora i el dia, mireu si podeu oferir més d’una cita pública en la mateixa població, en hores i dies complementaris. Més que ser molts, és important una presència pública constant i persistent.

6/11/22

Iniciativa per la pau “Aturem les guerres”

by | nov. 4, 2022 | 2. La Política

Soc membre d’un col·lectiu de ciutadania de Catalunya que ens mobilitzem en el marc de la campanya www.aturemlesguerres.cat davant la Delegació de Defensa a Catalunya perquè el govern espanyol es posicioni amb claredat davant la preocupant dinàmica de guerres, militarització i comerç d’armes que està creixent impunement al nostre país i a molts països del món, i que genera inferns, matances, migracions forçades, destrucció ecològica i perill real d’una guerra nuclear.

Per això,

EXPOSEM:

  1. Que la recent guerra a Ucraïna és un exemple més de com els governs de grans potències militars (en aquest cas l’OTAN i Rússia) no són capaços de resoldre les seves diferències amb diàleg o negociació, allistant la població com a carn de canó i enganyant-los invocant el dret a la legítima defensa per començar hostilitats o per protegir-se’n, en nom d’agressions presents o de greuges passats, amagant interessos de domini o de negoci. Es massacra així amb armes produïdes i venudes per països com Espanya, que es troben lluny de la guerra. Concretament, Espanya segueix sent el 9è país que més armes exporta al món: produeix i exporta el 2,5% de les armes del món, part de les quals en guerres especialment acarnissades com la d’Aràbia Saudí i dels Emirats Àrabs Units contra el Iemen als quals, segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Espanya ha enviat il·legalment en els últims 6 anys 1.618 milions d’euros en armament i material bèl·lic.
  • Que els governs nacionals s’han mostrat incapaços i sense cap voluntat de posar fre a la creixent carrera armamentista. Podem veure, per exemple, com la despesa militar mundial de 2022 ha assolit de nou un màxim històric: 2,113 bilions de dòlars ($2.113.000.000.000), dels quals el 80% pertanyen a la OTAN i els seus aliats. També vam quedar atònits després de l’augment forçat de despesa militar als pressupostos, davant les exigències de l’OTAN, malgrat les profundes necessitats socials i ecològiques que travessen els països. Els pressupostos generals de l’Estat Espanyol per al 2023 presenten un pressupost militar total de 27.617,43 milions d’euros si comptem totes les partides (classes militars passives, Guàrdia Civil, I+D…), que suposen un 2,17% del seu PIB, superant així l’exigència de l’OTAN del 2%. Les proves nuclears realitzades tant per part de l’OTAN com per part de Rússia confirmen que la seva intenció no és rebaixar l’escalada sinó augmentar-la i no tenir por d’utilitzar l’arsenal nuclear que han anat produint a còpia de dècades (Rússia 7000 ogives nuclears i EEUU 6800, entre altres països).
  • Que hi ha múltiples i senzilles maneres de reinvertir aquests pressupostos cap a polítiques constructives, per combatre els causes estructurals de la violència: cap a la creació de llocs de treball dignes i útils, l’atenció dels més vulnerables de la societat, la protecció del medi ambient… La desigualtat sempre crea més violència. També ens trobem en un moment límit en què la comunitat científica ens alerta de l’emergència climàtica pel model insostenible de consum i de contaminació, i no es poden posposar més els pressupostos i esforços per promocionar formes netes i sostenibles d’energia i maneres de consumir que no depredin els recursos del planeta.
  • Que l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides urgeix a «Mantenir la pau i la seguretat internacionals» de manera que s’asseguri «per mitjans pacífics». Fidels a aquest ideal, i després de 57 anys d’acords i de violacions de la Carta, hem après que les guerres no són un mitjà legítim per dirimir conflictes, i que per concretar aquest article 1 hem d’apostar per sistemes de defensa legítima no ofensius –que no puguin ser una amenaça per a ningú– i efectius –no és una defensa aquella que provoca més morts i destrucció que les que pretén evitar–, per desterrar, així, l’aplicació anacrònica de la llei del més fort i del més cruel.
  • Que, davant la incapacitat dels governs nacionals a respondre amb una mínima ètica i intel·ligència a aquest moment tant delicat que vivim, i davant del silenci institucional global que ens fa còmplices d’aquesta escalada armamentista, com a ciutadans no ens podem quedar quiets ni callats. En coherència amb aquestes consideracions, com a primer pas, hem de contribuir a reduir dràsticament la cursa d’armament i la despesa en defensa militar, per començar a invertir en sistemes de seguretat humana i defensa civil noviolenta, prenent l’experiència de nombrosos èxits històrics de la noviolència i d’estudis seriosos com els de Gene Sharp, Erica Chenoweth i Maria Stephan.

Per tot això, demanem un posicionament públic del Ministeri de Defensa per aturar les guerres sobre les següents mesures.

RECLAMEM:

  1. Que el Govern del Reino de España iniciï un pla de reconversió de la despesa en defensa militar cap a sistemes de seguretat humana, de defensa no ofensiva i de defensa civil noviolenta.
  • Mentre aquesta reconversió no es produeixi, hem sol·licitat al Govern de la Generalitat de Catalunya un estudi de viabilitat i posada en marxa d’un sistema de defensa civil noviolenta i d’un cos civil de pau, tal com l’Institut Català Internacional per la Pau ha recollit en algunes de les seves publicacions.

https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta

  • Simultàniament a aquestes peticions, estem demanant als Govern municipals que donin suport a la iniciativa ciutadana de crear agrupacions d’AutoDefensa Noviolenta perquè qui ho desitgi pugui preparar-se a la protecció i defensa civil davant tota mena d’emergències i catàstrofes, presents i futures.
  • Que el Reino de España signi quan abans millor, com han fet més de 120 estats, el Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears com a “compromís polític inequívoc” per aconseguir i mantenir un món lliure d’armes nuclears. https://www.icanw.org/ 
  • Fer una auditoria sobre quines activitats polítiques, culturals, socials i econòmiques es realitzen en al Reino de España que poden estar contribuint a la cultura de guerra, com p. ex., fàbriques d’armes o clients públics de la “banca armada”, i acordar un pla per anar-les reconvertint. I, en canvi, donar suport a les iniciatives a favor de la pau. https://www.bancaarmada.org/ca/
  • Fer conèixer aquesta iniciativa de pau i, per tant, comunicar la posició del Ministeri de Defensa, als principals responsables polítics del conflicte:
    • Vladímir V. Putin, president de la Federació Russa
    • Volodímir O. Zelenski, president d’Ucraïna
    • Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN
    • Ursula G. von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea
    • «Joe» Biden Jr, president dels Estats Units d’Amèrica
  • Comunicar fefaentment a la població espanyola aquesta posició i convidar-la a fer-la efectiva en la mesura de les seves possibilitats.
  1. Convidar a les properes candidatures polítiques a incorporar en el programa electoral els compromisos concrets per fer efectives les mesures que corresponguin.

www.aturemlesguerres.cat