Aturem la guerra! Aturem les guerres!
Aquest és un conte que sorgí l’estiu del 2004 a Arbúcies amb el pas de la Marxa per la Cultura de la Pau. En aquest poble l’arbre de la Llibertat és al bell mig de la plaça, i allà, sota l’arbre, s’hi va aplegar molta gent, una gran part de la qual era mainada d’arreu del món, que no parava quieta. Com en cada poble, havia d’explicar alguna cosa sobre aquella Marxa i vaig inventar i explicar aquest conte.
A Reus, per on també havia passat la Marxa, els va hi interessar el conte i l’Ajuntament el va publicar. Aturem la guerra! Aturem les guerres! era també el títol de la presentació de la primera edició, títol malauradament actual, ara, el 2022!
En aquest dramàtic moment en què hem pres consciència que la trentena de guerres al món, com la d’Ucraïna, provoquen sofriments atroços i evitables en milions de persones, un amic ha volgut rescatar i escampar aquest conte per recordar-nos a petits i grans, que els habitants del planeta blau o ens organitzem per aturar les guerres o aquestes ens faran desaparèixer com espècie.
Si vols agrair l’obsequi d’aquest conte pots contribuir a enfortir iniciatives de forces de pau, de resistència i de defensa civils noviolentes. Trobaràs com fer-ho a:
També hi veuràs les organitzacions que estan contribuint a la distribució del conte i com sol·licitar-ne més exemplars.
Martí Olivella i Solé
Catalunya, abril 2022
La Marxa per la cultura de pau l’organitzava Forces de Pau NoViolentes (NP) www.nonviolentpeaceforce.org que, divuit anys després, continuen actuant arreu del món amb la missió de protegir els civils en conflictes violents mitjançant estratègies desarmades, construir la pau colze a colze amb les comunitats locals i defensar l’adopció més àmplia d’aquests enfocaments per salvaguardar la vida humana i la dignitat. NP contribueix a una cultura de pau mundial en la qual els conflictes dins i entre comunitats i països es gestionin amb mitjans noviolents.
Som molt lluny de poder aconseguir aquesta missió en tots els conflictes violents, perquè la majoria d’estats i de la ciutadania continuen creient que les armes i els exèrcits són l’únic mitjà per defensar-se legítimament d’agressions o per defensar els seus ideals, interessos, estils de vida… I per això, molta gent continua pagant impostos en nom de la pau per enfortir la “defensa i seguretat militar violenta” sense dedicar recursos a construir sistemes de “defensa i seguretat civil noviolenta”; de fet, per aquests nous sistemes caldrien molts menys recursos que els dedicats a la defensa militar, provocarien menys danys i oferirien una seguretat humana més efectiva.
No pot ser que davant d’una guerra més, per falta d’una alternativa organitzada de Defensa civil noviolenta, la població hagi de triar només entre recolzar la guerra (amb més armes, més soldats, més destrucció, més morts, més pressupostos…) o aturar la guerra (amb més manifestacions antimilitaristes i pel desarmament, més crides al diàleg, més anàlisis sobre les causes de la guerra…).
En els darrers 100 anys hi ha prou experiències, estudis i propostes arreu del món per posar les bases d’un sistema de Defensa civil noviolenta com alternativa a la Defensa militar violenta. Si obtenim l’aportació i la implicació ciutadana necessàries, volem plantejar com podria ser un sistema de Defensa civil noviolenta catalana, tant en la fase actual, com en el cas d’esdevenir un estat independent.
