Cap a un sistema civil de defensa noviolenta catalana
https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta
Martí Olivella
Projecte recomanat pel SIOF on destinar l’objecció fiscal 2021 d’alternativa als exèrcits
Continguts
Per què costa posar en marxa sistemes de defensa noviolenta?. 3
Per què cal posar les bases d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta Catalana?. 3
En què consistiria un sistema civil de defensa noviolenta?. 3
Quin coneixement tenim per organitzar un sistema civil de defensa noviolenta?. 4
En el cas de la independència, tenim el mode de lluita adequat al tipus de conflicte?. 5
Tinc clar que no veuré quasi res del món que he intentat col·laborar a sembrar al llarg de la vida, però que la via noviolenta d’alliberament (Annex 4) és dels pocs camins que ens poden permetre viure amb dignitat.
Tinc clar que no vull continuar sortint més al carrer per cridar “aturem la guerra”, perquè només fent això no l’aturarem, com tampoc, no aconseguirem avançar en qualsevol altra causa només sortint puntualment al carrer, sense crear costos als seus responsables.
Vull deixar endreçades algunes llavors per si en algun moment algú les pot i vol intentar fer germinar. Una d’elles, la que ara tractaré, afecta a molts dels desequilibris i reequilibris pendents:
Sense un sistema civil de defensa noviolenta cap territori, cap població no pot pretendre protegir la seva vida de les agressions o violències de tota mena que la puguin amenaçar o que la vulguin sotmetre o destruir.
Aquestes violències o agressions no són només les més visibles, pròpies de les violències directes de policies, exèrcits o paramilitars, sinó totes aquelles accions i omissions que en una població van provocant desequilibris territorials, poblacionals, ambientals, econòmics, socials, polítics, sexuals, laborals, habitacionals, educatius, sanitaris… en gran part impulsades o tolerades pels sistemes polítics i econòmics de cada indret o pels sistemes d’ocupació i explotació visibles o invisibles.
Sense una població conscient de tots aquests riscos i sense estar organitzada per prevenir-los i evitar-los; sense una població entrenada en la defensa noviolenta ningú no es pot protegir ni de les violències directes – que provoquen lesions físiques i emocionals -, ni de les indirectes -provocades per lleis i valors que lesionen la dignitats i les necessitats més bàsiques – .
Arreu del món no és fàcil trobar un Estat que vetlli realment per les necessitats de les majories. Per tant, són aquestes majories les qui s’han d’organitzar per fer valer el seus drets, en un context on tot està en contra d’aquest gran repte, menys una cosa: saber que si no l’entomem seguirem en el procés d’autodestrucció.
Davant aquesta nova fase de la guerra global, davant les respostes emocionals de “legítima defensa” armada, davant el paper insuficient de les respostes pacifistes… crec que ha arribat l’hora que posem les bases d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta, tant per organitzar el com fer front a la repressió que impedeix exercir drets i llibertats com per fer front a possibles guerres i ocupacions.
Per què costa posar en marxa sistemes de defensa noviolenta?
Perquè cal distingir-ne tres tipus, que no són igualment ni desitjables ni viables. Si els confonem, ens quedem bloquejats, entre crítiques a l’idealisme o al reformisme d’algunes propostes.
Sistemes de Defensa Civil (o de Protecció Civil) els organitzen alguns (pocs) estats i són complementaris als Sistemes de Defensa Armada, per millor protegir la població o per donar-li un paper actiu subordinat al militar.
Sistemes de Defensa Civil Noviolenta, quasi un oxímoron, perquè els estats es basen en el monopoli de la violència i no poden promoure sistemes alternatius a aquesta realitat; no poden, ni volen apoderar la ciutadania amb capacitats de no cooperació i desobediència civil massives que qüestionarien les tendències autoritàries pròpies dels estats.
Sistemes Civils de Defensa Noviolenta – també anomenats ciutadans, populars…- només poden emergir amb una ciutadania prou organitzada en països amb un alt grau de cohesió social o de motivació nacional, on la gent prioritza la seguretat humana i la seva protecció, perquè no pot confiar-la a un estat que li va en contra, sigui perquè no respecta el seus drets sigui perquè no reconeix les minories nacionals. Aquest sistema civil de defensa noviolenta també pot ser clau per aconseguir un estat propi per part de minories nacionals i per protegir-lo un cop aconseguit.
Per què cal posar les bases d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta Catalana?
Perquè pot ser:
1. Una via per organitzar-nos més enllà de les picabaralles partidistes i de la fragmentació dels moviments socials i poder enfortir un projecte constructiu transversal.
2. Una via per fer, des d’ara, república en tots els àmbits possibles per anar exercint sobiranies i anar essent independents des de la ciutadania.
3. Una via per poder afrontar amb capacitats operatives la inevitable confrontació noviolenta que necessita aconseguir la independència política.
4. Una via per defensar aquesta independència un cop aconseguida sense haver de recórrer a forces armades amb noves dependències internes i externes contraproduents.
5. Una via per contribuir a organitzar alternatives de defensa a les guerres, ocupacions, cops d’estat.. i no haver de triar entre la passivitat, la rendició o la defensa armada.
En què consistiria un sistema civil de defensa noviolenta?
Resumidament, consistiria en aplicar els mateixos principis de la lluita noviolenta, però amb una intensitat, compromís i organització molt més grans per fer front a una situació d’agressió, invasió o ocupació, no sols polítiques, policials, judicials o militars, sinó també ambientals, econòmiques, culturals…
Si una població, una ciutadania, una minoria nacional… és conscient de l’opressió que viu, de les dependències que té, pot posar-se en “mode alliberament” i, per tant, activar, per començar, un moviment potser poc estructurat de resistència civil noviolenta que li permetrà posar les bases d’un sistema civil organitzat de defensa noviolenta, per millor aconseguir la independència i per protegir-la un cop aconseguida.
La defensa noviolenta ofereix importants avantatges estratègiques a curt i llarg termini sobre les estratègies militars tradicionals en la defensa de persones i territoris.
Aprofita les vulnerabilitats polítiques dels adversaris. En particular, busca maneres de soscavar els pilars essencials que sostenen els oponents i la seva maquinària de guerra alhora que minimitzen els costos per a la societat atacada.
A més, la defensa civil noviolenta pot suscitar un grau significatiu d’apoderament cívic, autoorganització, descentralització i solidaritat cívica, elements necessaris per a una democratització reeixida de la postguerra.
Un sistema civil de defensa nacional noviolenta està arrelada en la idea que tota la població, incloses totes les seves institucions i xarxes i agrupacions formals i informals, formen part de la força de resistència.
Aquesta força, a més del desplegament d’estratègies no militars de comunicació i operacions psicològiques, fa una guerra quotidiana de no cooperació total i dirigida contra l’agressor en tots els àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural. Pot ser el millor sistema de dissuasió per a qualsevol potencial ocupant.
Aquesta oposició fa que qualsevol invasió o, posteriorment, ocupació sigui insostenible a llarg termini.
La defensa civil nacional pretén augmentar els costos per a l’invasor sacsejant la lleialtat de les seves tropes, els seus partidaris interns crucials i el seu públic en general, alhora que millora la cohesió interna, la solidaritat i l’autoorganització de la societat combatent.
En el seu nucli, un sistema civil de defensa nacional és una lluita política realitzada per mitjans polítics a través de xarxes locals i nacionals de civils, flexibles però integrades, que poden mobilitzar centenars de milers o milions de persones per fer accions contra l’agressor dins d’una lluita disciplinada, auto organitzada, àgil i flexible.
Quin coneixement tenim per organitzar un sistema civil de defensa noviolenta?
No pot ser que, davant d’una guerra més, per falta d’una alternativa Civil de Defensa Noviolenta, la població només pugui triar entre recolzar la guerra (amb més armes, més soldats, més pressupost…) o aturar la guerra (amb més manifestacions antimilitaristes i pel desarmament, més crides al diàleg, més anàlisis sobre els causes de la guerra..).
En els darrers 100 anys hi ha prou experiències, estudis i propostes arreu del món per posar les bases d’un Sistema Civil de Defensa Noviolenta com alternativa als habituals Sistemes Militars de Defensa Violenta.
Aquest projecte, si obté l’aportació i la implicació ciutadana necessàries, vol plantejar com podria ser aquest Sistema Civil de Defensa Noviolenta a Catalunya, tant en la fase actual, com en el cas d’esdevenir un estat independent.
D’entre les nombroses publicacions que l’Institut Català Internacional per la Pau està fent pel públic català sobre camins per enfortir la pau, n’hi ha quatre que posen les bases per plantejar el present i el futur de la defensa per mitjans civils contra les amenaces que habitualment s’han confiat a la defensa militar:
- Defensa Civil Noviolenta. Gene Sharp
Un extracte: https://lluitanoviolenta.cat/files/pdf/extracte_g_sharp_38_idees_forca_per_avancar_1.pdf
- Un estat segur i en pau. Seminari estat de pau.
- El antigolpe. Gonzalo Arias.
- Un servei civil noviolent: viabilitat i característiques. Rubén Campos
I altres llibres i articles:
- Si volem la pau, què hem de fer? Martí Olivella
- El ejército incruento del mañana. Gonzalo Arias
També la selecció dels llibres, articles i vídeos que hem recopilat sobre el tema en aquest bancs de recursos:
Un estudi articulat entre les propostes de tots aquests llibres pot posar els fonaments per fer front, sense haver de recórrer a la violència dels exèrcits, als problemes de dictadures, genocidis, agressió, ocupació i guerra gràcies a uns civils ben preparats per organitzar una defensa noviolenta.
En annex 3, vegeu alguns exemples històrics.
En el cas de la independència, tenim el mode de lluita adequat al tipus de conflicte?
El mode de lluita depèn de com entenem el tipus de conflicte al que hem de fer front.
Ja sabem els límits del mode de lluita cívica, pacífica, democràtica -electoral, judicial, mediàtica…- en un estat de dret que trontolla.
L’estratègia i la implicació que tenim és diferent si creiem que:
- Podem aconseguir drets en un marc democràtic (lluita noviolenta)
- Hem de fer front a una agressió (resistència noviolenta)
- Hem d’alliberar-nos d’una ocupació (defensa noviolenta)
Difícilment podem avançar cap a la independència sense la mentalitat, el risc i l’organització pròpies del mode de lluita adequat al tipus de conflicte que vivim.
Aconseguirem la independència si no ens posem en mode de defensa noviolenta?
Organitzar la defensa civil noviolenta, ha de ser un mitjà per aconseguir la independència i per mantenir-la.
Si un poble aconsegueix la independència amb la lluita noviolenta de la seva gent, també podrà mantenir-la amb aquesta mateixa força, la de la defensa noviolenta i no haurà de cedir la seva protecció a un exèrcit que tard o d’hora l’afeblirà com a poble i li crearà noves dependències internes i externes.
Però, també podem dir que un poble que hagi començat a organitzat una defensa civil noviolenta per protegir la seva futura independència serà més capaç d’aconseguir-la gràcies a aquesta mateixa organització. Mentre no fem això, no avançarem ni en la independència ni en la seva futura defensa.
Com ens hem de preparar?
- Estudiar i formar-nos (cursos, tallers…),
- Entrenar-nos i provar-nos (amb petites accions)
- Gestionar i perdre la por (accions de poc risc)
- Organitzar-nos (en grups de confiança territorials i sectorials)
- Dissenyar i participar (en campanyes clau in crescendo)
Què vol dir lluita noviolenta?
- Lluita: més enllà de la via cívica, pacífica, democràtica, judicial
- Noviolenta: més enllà del pacifisme, afrontar conflictes sense emprar violències
- Estratègica: més enllà de l’activisme, amb objectiu clar i vertader, accions assolibles
- Amb actituds, armes, campanyes, accions, tècniques noviolentes coherents
Emmarquem les accions en un balanç de costos i de dependències?
- Qui depèn de qui i en què? Qui te les de guanyar o de perdre?
- Quins pilars de poder de l’adversari cal afeblir?
- Quins pilars de poder nostres cal enfortir?
- Quins costos tindrem que puguem assumir?
- Quins costos faran canviar la posició de l’adversari?
Formar part del grup promotor del Projecte de Defensa Noviolenta info@lluitanoviolenta.cat
Recolzar el Projecte Defensa Noviolenta https://lluitanoviolenta.cat/projecte-defensa-noviolenta
Signar del compromís (Annex 1)
Crear una Agrupació de Defensa Territorial Noviolenta d’un indret. (Annex 2)
