• I si preparéssim un sistema de defensa civil noviolenta?
  • Podem avançar cap a la independència sense la mentalitat, el risc i
  • l’organització pròpies d’una lluita, d’una resistència i d’una defensa?

“Si aconseguim la independència, defensem-la amb la mateixa força noviolenta organitzada.

Aconseguirem la independència si no ens posem en mode defensa civil noviolenta?”

“Preparem-nos”: aposta per la lluita noviolenta

Com ens hem de preparar?

  • Estudiar i formar-nos (curs pels Consells Locals, seminari AdR?),
  • Entrenar-nos i provar-nos (amb petites accions)
  • Gestionar i perdre la por (accions de poc risc)
  • Organitzar-nos (en grups de confiança territorials i sectorials)
  • Dissenyar i participar (en campanyes clau in crescendo)

Que vol dir lluita noviolenta?

  • Lluita: més enllà de la via cívica, pacífica, democràtica, judicial (no cal dir NV activa)
  • Noviolenta: més enllà del pacifisme, afrontar conflictes sense emprar violències
  • Estratègica: més enllà de l’activisme, amb objectiu clar i vertader, accions assolibles
    • Amb actituds, armes, campanyes, accions, tècniques noviolentes coherents

Quines són les eines / armes / passos de l’estratègia noviolenta

  • Diàleg: sempre a punt amb els propers, els indiferents i els adversaris
  • Denúncia: fer emergir el conflicte i carregar-nos de raons
  • No cooperació: l’adversari te poder perquè hi col·laborem, perquè li reconeixem
  • Desobediència: assumim públicament les conseqüències de la no cooperació
  • Construcció alternatives: anem dotant-nos de les estructures que reclamem

Podem saber tot això, però no posar-nos en el mode de lluita adequat

  • El mode depèn de com entenem la situació a la que hem de fer front
  • L’estratègia i la implicació que tenim és diferent si creiem que:
    • Podem aconseguir drets en un marc democràtic (lluita civil noviolenta)
    • Hem de fer front a una agressió (resistència civil noviolenta)
    • Hem d’alliberar-nos d’una ocupació (defensa civil noviolenta)
  • En les 3 situacions, les accions han de fer el balanç de costos i de dependències
    • Qui depèn de qui i en què? Qui te les de guanyar o de perdre?
    • Quins pilars de poder de l’adversari cal afeblir?
    • Quins pilars de poder nostres cal enfortir?
    • Quins costos tindrem que puguem assumir?
    • Quins costos faran canviar la posició de l’adversari?

De les campanyes en curs, quines situaríem com de:

  • Diàleg:  Denúncia:  No cooperació:  Desobediència:  Construcció alternatives:

Quines podríem potenciar?  Quines caldria plantejar?

Fem un exercici a partir dels objectius del Preparem-nos

“PREPAREM-NOS” per provocar totes aquelles condicions que debilitin la capacitat repressiva de l’estat, ja sigui des de l’àmbit interior com també des de l’exterior, així com treballar per l’enfortiment de les capacitats de resistència individual i col·lectiva.

Objectiu:

Aconseguir la nostra entrada a la comunitat internacional com un estat de dret i sobirà

Ens cal prioritzar i concretar els objectius del Preparem-nos en campanyes o accions:

  1. Explicar les raons de la independència i controlar el relat dins i fora de Catalunya. Cultivar els reconeixements i suports internacionals. [Diàleg] [Denúncia]
    1. Més incidència en mitjans de comunicació, en xarxes (idiomes)
    1. Diplomàcia ciutadana (no sols estats, també societats)
    1. Internacionalització ANC, CxR…
  • Coordinar els diversos perfils de l’independentisme. [Diàleg]
    • Avançar en estratègia compartida (o complementària)
    • O en campanyes compartides
    • Acord per l’Amnistia i l’Autodeterminació
  • Desbordar democràticament l’Estat, mantenir una mobilització sostinguda tot protegint les institucions provisionals de la república. [No cooperació] [Desobediència] [Construcció]
    • En conteses electorals? En referèndum?
    • Recuperant / alliberant comissaries i casernes?
    • Ocupar restaurants per reclamar carta en català (PxLl)
    • Renfe, no vull pagar?
    • Control del territori i d’infraestructures clau?
  • Reduir el grau de dependència de Catalunya envers poders econòmics i fàctics de l’Estat i anar creant institucions republicanes. [No cooperació][Desobediència][Construcció]
    • CxR: Govern, Parlament, Cens, Vot, Fons,
    • CxR: Contribucions, associats, objecció fiscal #Prou Monarquia i FRAS
    • CxR: Banca, Moneda complementària, Xarxes de comerç (?)
    • CxR:. Defensa Civil?
    • Consum estratègic general i concentrat (per estendre’s)
    • Eines de país. Anem per fira. Sobirania fiscal ANC
  • Assegurar el funcionament ordinari de les coses amb polítiques i lleis que millorin els drets socials, la sanitat, l’educació, la cultura….assenyalant el camí de la República Catalana.[Construcció]
    • Mostrar que els governs independentistes afavoreixen les majories
    • En tots els àmbits: Local, Comarcal, Vegueries, Nacional…
    • Fer la pinça entre accions legislatives i campanyes ciutadanes
  • Debatre i adoptar la Constitució de la República. [Construcció]
    • Debat constituent
  • Reconèixer i incloure tota la ciutadania en la república compartida. [Diàleg][Construcció]
    • Àgores. Lliures (OC)
  • Organitzar-nos per:

8.1. Donar eines d’apoderament ciutadà per a la fase decisiva de la confrontació

  • Formació i entrenament a gran escala
    • Cursos, seminaris, Escola Formació Guillem Agulló
    • Afavorir l’associar-se a entitats, organitzacions i mitjans comunicació

8.2. Descentralització i autonomia del moviment popular.

  • Paper cabdal dels Consells locals en la coordinació de les mobilitzacions.

8.3. Resistir l’onada repressora amb el menor dany possible

  • Front comú anti-repressiu, caixa solidaritat, suport jurídic i emocional
    • Preparar-se per a la presó i la repressió (bumerang)

8.4. Apostar pel valor estratègic de les accions dilema

  • Com va ser l’1-O…
    • Campanyes dilema a guanyar (successives, in crescendo)

8.5. Desplegar l’autoritat institucional republicana sobre el territori. Adaptar els nostres ajuntaments al nou marc.

  • Acord programa electoral bàsic comú?
    • Sistema ciutadà de seguiment i verificació
    • Fiscalització governs ANC

8.6. Garantir la convivència, la noviolència i conjurar totes les provocacions

  • Espais de diàleg, formació i entrenament
    • Campanyes que afavoreixin les majories
    • Campanyes de defensa del català a l’escola i arreu

Podem avançar cap a la independència sense la mentalitat, el risc i l’organització pròpies d’una lluita, d’una resistència i d’una defensa?

I si preparéssim un sistema de defensa civil noviolenta? En què consistiria?

Consistiria en aplicar els mateixos principis de la lluita noviolenta, però amb una intensitat, compromís i organització molt més grans per fer front a una situació d’agressió, invasió o ocupació, no sols polítiques, policials, judicials o militars, sinó també ambientals, econòmiques, culturals…

Si una població, una ciutadania, una minoria nacional… és conscient de l’opressió que viu, de les dependències que té, pot posar-se en “mode alliberament” i, per tant, activar, per començar, un moviment potser poc estructurat de resistència civil noviolenta que li permetrà posar les bases d’un sistema organitzat de defensa civil noviolenta, per millor aconseguir la independència i per protegir-la un cop aconseguida.

La defensa civil noviolenta ofereix importants avantatges estratègics a curt i llarg termini sobre les estratègies militars tradicionals en la defensa de persones i territoris.

Aprofita les vulnerabilitats polítiques dels adversaris. En particular, busca maneres de soscavar els pilars essencials que sostenen els oponents i la seva maquinària de guerra alhora que minimitzen els costos per a la societat atacada.

A més, la defensa civil noviolenta pot inculcar un grau significatiu d’apoderament cívic, autoorganització, descentralització i solidaritat cívica, elements necessaris per a una democratització reeixida de la postguerra.

La defensa civil noviolenta nacional està arrelada en la idea que tota la població, incloses totes les seves institucions i xarxes i agrupacions formals i informals, formen part de la força de resistència.

Aquesta força, a més del desplegament d’estratègies no militars de comunicació i operacions psicològiques, fa una guerra quotidiana de no cooperació total i dirigida contra l’agressor en tots els àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural. La millor dissuasió!

Aquesta oposició fa que qualsevol invasió o, posteriorment, ocupació sigui insostenible a llarg termini.

La defensa civil nacional pretén augmentar els costos per a l’invasor sacsejant la lleialtat de les seves tropes, els seus partidaris interns crucials i el seu públic en general, alhora que millora la cohesió interna, la solidaritat i l’autoorganització de la societat combatent.

En el seu nucli, la defensa civil nacional és una lluita política realitzada per mitjans polítics a través de xarxes locals i nacionals de civils, flexibles però integrades, que poden mobilitzar centenars de milers o milions de persones per fer accions contra l’agressor dins d’una lluita disciplinada, auto organitzada, àgil i flexible.