Vist el resultats veig les següents hipòtesis:
1. La guerra és el sistema habitual per tapar el problemes interns dels governants dels diferents països més implicats: Puntin, Baiden, Johnson…
2. La guerra és el sistema habitual per reactivar l’economia (vull dir els beneficis de sectors armamentistes que s’estaven quedant sense feina després de la retirada de l’Afganistan).
3. La guerra és el sistema habitual per tenir controlades les pròpies poblacions: augmenta la cohesió enfront l’enemic, augmenta la repressió contra la dissidència (que és tractada de traïdora), contra els pacifistes i objectors… i fer oblidar els problemes quotidians de les crisis econòmiques, de l’emergència climàtica, dels feminicidis, de les lluites per la independència, dels efectes i gestions de la COVID…
4. La guerra és el sistema per recuperar audiències dels grans mitjans de comunicació que amb el seu sensacionalisme, el seu patriotisme, les seves manipulacions respectives a cada bàndol… mantenen l’atenció malaltissa de l’audiència gràcies als drames humans, a l’encarnació del mal en l’enemic…
5. La guerra limitada a un país és el sistema per barallar-se entre les grans potències per mantenir o canviar les hegemonies mundials. Als govern i als oligarques dels EUA els interessa afeblir Rússia i la UE, que es matin, que es boicotegin mútuament, que es rearmin, que entrin més països a l’OTAN… que, arribat el cas, amb un canvi de règim a Rússia, els EUA puguin encerclar Xina no sols des del Pacífic.
6. La guerra sempre beneficia unes minories, unes empreses i uns governs… i la resta, les majories, sempre hi sortim perdent. Els increments de preus de bens bàsics beneficien unes empreses i uns governs i perjudiquen les majories.
7. Per tots aquests motius i alguns d’altres… cap Govern ni de l’OTAN ni de Rússia no ha fet res per evitar aquesta guerra, més aviat, ha fet tot el possible perquè comencés. Contra els altres, contra els enemics, viuen millor!
Què fer?
El primer de tor és adonar-nos de com ens enganyen una i altra vegada. Mentre creguem les seves mentides no podem plantejar cap alternativa. La primera no cooperació és no acceptar ni difondre el relat que ens volen imposar. No caure en el parany de justificar les seves campanyes bèl·liques fonamentades, per cada bàndol, en el dret a la legítima defensa armada.
A manca, una vegada més, d’haver organitzat una defensa civil noviolenta davant qualsevol agressió o invasió, cal recolzar totes les iniciatives de resistència civil noviolenta front l’invasor i front el reclutament forçós als respectius exèrcits.
Martí. 09/03/2022