Mai no m’hauria imaginat
haver de tornar a començar,
ser objector a una nova obligació
considerada per la majoria com un deure.
La mili era un deure per a tot jove
que no volia ser titllat d’insolidari
en la defensa de la pàtria
enaltida com un bé comú inqüestionable.
Per a molts joves no era fàcil
oposar-se a fer la mili
i no tant sols per por a la presó,
ans, per la pressió d’amics i familiars.
De fet, era un mal tràngol necessari
per poder ser acceptat en societat,
poder estudiar, treballar o casar-se
calia ser pràctic i deixar la dignitat.
Us sona ara aquesta cançó?
l’objecció de consciència és un dret
a dubtar del que et vol imposar la majoria
emparada en la llei, la ciència o el costum.
Davant tanta “veritat” imposada sense contrast,
davant tanta “por” induïda a la malaltia i la mort,
davant tanta “falta de rigor” de periodistes i mitjans,
davant tant “negoci” descarat d’uns quants “ricachos”.
Em declaro objector de consciència
a la por induïda, a la mitja veritat repetida,
a la submissió a la norma i a la majoria,
a la vaccinació, al registre i al passaport COVID.
Assumeixo els riscos
que aquesta decisió pugui comportar
i espero no haver de provocar cap despesa sanitària,
com he procurat no fer-la al llarg de la vida.
La sort -i la voluntat- m’han permès tenir cura de mi mateix
sense dependre de metges ni hospitals,
enfortint la salut amb remeis
de velles tradicions i noves recerques:
estimar i ser estimat, descansar, dormir,
menjar sa i variat, fer exercici i caminar,
evitar l’estrès, gaudir de tot, viure amb sentit,
i, no vendre la dignitat davant tanta desmesura!
Martí Olivella i Solé,
objector de consciència al servei militar el 1975.
01/01/2022
