L’economia s’acostuma a definir com l’art o la ciència de satisfer les necessitats humanes. Però quines necessitats? Cal redefinir-la com l’art de satisfer necessitats humanes autèntiques i no de generar-ne de supèrflues amb l’objectiu real i a vegades camuflat, d’obtenir lucre i acumular diners.
Sobre la definició de necessitats autèntiques, ens inspirem en dues contribucions complementàries, la de Manfred Max-Neef i la de Marshall Rosenberg (Comunicació no-violenta). (Vegis annex 2)
https://kaosenlared.net/carlos-taibo-el-planeta-se-nos-va-y-es-necesario-frenar-de-inmediato-la-locomotora-del-crecimiento/
D’on no n’hi ha no es pot treure. «Si vivim en un planeta amb recursos limitats no sembla que tingui gaire sentit que aspirem a seguir creixent il·limitadament»
Al Nord opulent hem de reduir els nivells de producció i de consum , però hem d’assumir moltes iniciatives: recuperar la vida social que hem anat dilapidant, apostar per formes d’oci creatiu, repartir el treball, reduir les dimensions de moltes de les infraestructures que emprem, estimular la vida local enfront de la lògica desbocada de la globalització. En definitiva, apostar per la sobrietat i la senzillesa voluntàries.
Prendre el camí de decreixement ha de ser una decisió «col·lectiva i voluntària». Però per a això necessitem dècades, generacions de pedagogia. Tenim temps per això? La consciència de la proximitat d’un col·lapse general podria provocar, també al Nord, canvis importants i ràpids en la conducta de grans grups de població.
Per salvar el planeta hem de reduir la nostra petjada ecològica i situar-la en nivells no tan llunyans: «La dècada de 1980 no és l’edat de pedra».
Sobre les necessitats humanes fonamentals. Manfred Max-Neef
https://ca.wikipedia.org/wiki/Necessitats_humanes_fonamentals
Les necessitats humanes i el desenvolupament a escala humana[1] han estat definides i recollides per Manfred Max-Neef, Antonio Elizalde i Martin Hopenhayn, on les necessitats humanes s’aborden des d’una perspectiva ontològica (pròpia de la condició de l’ésser humà), sent poques, finites i classificables (a diferència de la idea econòmica convencional que defensa que són infinites i insaciables).[2]
Són també constants a través de totes les cultures humanes i de tots els períodes històrics. El que canvia amb el temps i entre les cultures són les estratègies mitjançant el qual aquestes necessitats (i els desitjos creats) són satisfets. Les necessitats humanes poden ser enteses com un sistema en el qual no hi ha jerarquies, a diferència dels postulats de psicòlegs occidentals com Maslow. La simultaneïtat, la complementarietat i la no comercialitat són característiques del procés de satisfacció de necessitats.
Cal diferenciar dos aspectes: la necessitat i el desig. La necessitat és el que ens mou, l’impuls per actuar cap a l’obtenció de certs objectius; els desitjos són l’eina amb les que hom satisfà les necessitats. És a dir, els desitjos són la manera en què concretem i cobrim les nostres necessitats.
Max-Neef, Elizalde i Hopenhayn: la necessitat és mancança i potència alhora. D’una banda, ens dóna la sensació de falta d’alguna cosa i per l’altra, arriba a ser un recurs que ens mobilitza, ja que, per exemple, la necessitat de participació també és el potencial per participar i la necessitat d’afecte pot ser el potencial d’afecte. Tots dos conceptes (mancança i potencial) coexisteixen en les nostres necessitats i diuen molt del nostre motor i de què ens aportarà per tal de sentir-nos satisfets i plens amb la vida que portem. A més, aquest grup d’experts ha remarcat l’existència de necessitats no materials, les defineixen com a necessitats existencials, les quals apel·len a la nostra persona i són satisfetes per accions que no són reduïbles a consumir.
Sobre les necessitats humanes. Marshall Rosenberg
La qüestió és que molts de nosaltres no sentim les necessitats directament, més aviat tenim sentiments a causa de la seva mancança i és això el que notem, notem que alguna cosa manca, com una necessitat urgent i imperiosa que no sabem situar ben bé. Quan les nostres necessitats no estan cobertes, puc sentir ansietat, empipament, tristesa, confusió, desorientació, preocupació, desesperança i un llarg etcètera. A més, segurament tendim a calmar aquests sentiments amb el desig de consum de qualsevol tipus: menjar, compres, drogues, oci, sexe,…
Per arribar fins a elles, fa falta potenciar la nostra capacitat d’explorar-nos, d’indagar què hi ha més enllà de l’emoció. Aquí, la gestió emocional és essencial per poder passar a través del nostre interior, no aferrar-nos i anar desenradant els nostres sentiments, separant els desitjos, peticions i judicis de les necessitats i acostant-nos a aquestes últimes. La connexió amb un/a mateix/a, l’autoexploració i la gestió emocional són els ingredients bàsics del procés pel qual podrem observar-les i reconèixer-les, procés del qual anirem adquirint agilitat a mesura que ho potenciem. La qüestió recau en que si ens gestionem adequadament els sentiments que tenim, ells ens conduiran a les necessitats i és llavors on podrem actuar conscientment i intencionadament en coherència, transformant-los en conductes, accions, cognicions o emocions que realment les satisfaci. I si no fos el cas, sempre podem tornar a revisar-nos!
“Tot comportament humà es deriva d’intents de satisfer necessitats”
Marshall Rosenberg
Les necessitats són el nucli de la Comunicació No-violenta i s’entenen com les motivacions més profundes per les quals actuem en cada moment. Són universals, el que vol dir que independentment de la nostra educació, cultura, ideologia, creences, etc., tots els éssers humans compartim les mateixes.
Fer conscients les nostres necessitats i saber diferenciar-les de les estratègies amplia dràsticament les possibilitats de satisfer-les en harmonia amb les necessitats de les altres persones.
Els conflictes sempre sorgeixen al nivell de les estratègies, donat que les necessitats no són incompatibles. Identificades les necessitats de les parts i establint una base de connexió, el conflicte sorgeix o no en funció a com gestionem les estratègies.
Principals necessitats per odre alfabètic.
- Acceptació: Acció d’acceptar. Acceptació d’un mateix i dels altres tal i com són.
- Afirmació: Acció d’afirmar-se un mateix. Tenir-se estima, valorar-se.
- Amistat: Relació de simpatia i estimació que senten les persones entre elles. Lligam afectuós entre les persones.
- Amor: Sentiment intens d’afecte cap a un altre i/o cap a un mateix.
- Aprenentatge: Fet d’aprendre alguna cosa, procés per adquirir coneixements.
- Claredat: Quelcom que s’entén de seguida. Quan es diuen les coses de manera senzilla.
- Companyia: Estar aprop d’un altre perquè no estigui sol. Donar i rebre suport, afecte, atenció, cura.
- Compassió: Sentiment de tristesa que produeix el veure patir a algú i que impulsa a alleujar el seu dolor o patiment, a posar-hi remei o a evitar-ho.
- Comprensió: Acció de comprendre l’altre. Entendre’l. Actitud tolerant i respectuosa cap als sentiments i els actes d’altres persones.
- Confiança: Seguretat de qui compta amb la franquesa i la discreció d’algú. Seguretat de qui compta amb si mateix/a. Una relació de confiança és una relació propera, de seguretat.
- Connexió: Relació d’unió i comprensió entre dues persones.
- Consideració: Acció de valorar algú positivament amb respecte i atenció.
- Contribució: Part que cadascú aporta al bé comú, a la comunitat. Participar en una activitat, en la presa de decisions, per exemple.
- Cooperació: Acció col·lectiva que persegueix un benefici comú. Participar amb altres persones per aconseguir quelcom. Col·laborar.
- Diversió: Cosa o activitat que fa passar el temps de manera agradable. Acció de divertir. Passar-s’ho bé.
- Empatia: Capacitat d’entendre i connectar amb els sentiments i emocions d’un altre individu.
- Escolta: Acció d’escoltar. Prestar atenció.
- Generositat: Qualitat de la persona que ajuda i dona als altres sense esperar res a canvi.
- Gratitud: El sentiment, emoció o actitud de reconeixement d’un benefici que s’ha rebut o es rebrà.
- Honestedat: Característica de la persona que no enganya, que procura sempre anteposar la veritat en els seus pensaments, expressions i accions.
- Humor (sentit de
l’humor): Capacitat d’una persona de riure’s de si mateix i no dramatitzar
els problemes. - Inclusió: Acció d’incloure. Sumar, integrar.
- Inspiració: Estat que proporciona estímul per a la creació. Una persona té inspiració quan se li acudeixen idees noves, diferents, creatives.
- Jugar: Fer alguna cosa per divertir-se o entretenir-se.
- Llibertat: Estat o condició de la persona lliure, que no està sotmesa. Facultat de les persones per actuar segons els seus propis desigs i decisions dins els límits de les regles establertes.
- Ordre: Disposició de les coses, les persones o els esdeveniments al lloc que els correspon segons un criteri establert.
- Pertinença: Fet de pertànyer a un grup a una comunitat.
- Pau: Estat de tranquil·litat, calma. Absència de violència.
- Proximitat: Qualitat de pròxim. Una persona propera és confiable, dóna seguretat i tranquil·litat.
- Realització: Acció de realitzar-se, acomplir alguna cosa.
- Reconeixement: Acció de reconèixer allò que una ha fet. Admiració, gratitud, valoració.
- Respecte: Tractar amb consideració i correcció les altres persones i un/a mateix/a.
- Seguretat: Sensació de total confiança que es té en relació a alguna persona o alguna cosa. Allò que és segur, que dóna seguretat.
- Sensibilitat: Facultat de connectar de manera curosa amb les emocions i necessitats de les altres persones i les d’una mateixa.
- Sentit: Raó de ser. Objectiu i significat de la vida.
- Suport: Recolzament, ajuda.
