Sobre la frustració
https://ca.wikipedia.org/wiki/Frustraci%C3%B3
La frustració és un sentiment desagradable que s’origina quan un individu no pot satisfer les expectatives que s’ha proposat, és a dir, és una vivència emocional que sorgeix davant del no compliment dels objectius previstos. La majoria d’éssers humans experimenten certa frustració cada dia perquè és natural que alguns obstacles interfereixin als plans o objectius de totes les persones. Es produeix en totes aquelles situacions de la vida en què algun comportament, meta o necessitat no són satisfetes.
Segons la intensitat de l’objectiu a assolir, la frustració serà més o menys intensa, és a dir, com més intens sigui el desig d’aconseguir una meta, major serà la frustració que s’experimentarà, ja que sorgirà un sentiment de fracàs en tot allò que s’havia proposat i alhora serà més difícil poder superar aquesta situació i sortir de l’estat de frustració.
Els factors que generen frustració són relatius i diferents per a cada persona en particular, ja que a algunes persones una situació determinada els hi causarà aquest sentiment, mentre que a d’altres potser no els hi generarà frustració de cap mena.
- Un primer factor són els estàndards de la vida que exigeix la societat o l’entorn que l’envolta. Així doncs, al fallar o al no aconseguir satisfer un desig que l’entorn exigeix, provoca ser més susceptible a caure en un estat de frustració.
- Un altre factor de frustració, pot ser generat per la mateixa persona i pot impedir la satisfacció dels propis objectius. Això és degut al fet que en moltes ocasions les metes que s’imposen tendeixen a ser poc realistes, cosa que fa molt difícil aconseguir-les.
- L’interval en què es produeixen diferents situacions frustrants i la susceptibilitat de l’individu en aquest moment són un factor important que provoca aquest sentiment de frustració que tendeix a ser acumulativa. Així doncs, una persona al viure una sèrie de situacions frustrants de poca importància, però que es van sumant fins a arribar a un desequilibri de la pròpia vida, provoca el sentiment de frustració.
Quan els objectius proposats pels quals has lluitat, no són assolits apareixen diferents sentiments i pensament autodestructius per l’individu. Aquest poden ser: ansietat, ràbia, ira, depressió clínica… Cada individu ho viu de forma diferent, però tots tenen en comú la sensació de decepció i desànim que produeix el sentiment de frustració.
