Ara, mentre escric,
en l’estona que llegeixes
en l’instant
que menjo, tu passes gana,
que dormo, pateixes insomni,
que sóc estimat, ets violada,
que parlo, t’emmudeixen,
que viatjo, un mur t’encercla,
que navego, t’estàs ofegant,
que voto, et colpegen.
Sí, ara, just, en l’instant
que bec, estàs assedegada,
que em vesteixo, passes fred,
que em sento lliure, t’empresonen,
que no tinc por, estàs aterrida,
que em manifesto, ets detinguda,
que tinc casa, estàs desnonada,
que tinc feina, estàs a l’atur.
Sí, ara, tu i moltes com tu, ara
que tinc diners, estàs arruïnada,
que tinc amistats, estàs sola,
que tinc drets, et torturen,
que tinc nació, ets apàtrida,
que visc segur, estàs refugiada,
que tinc família, estàs rebutjada,
que em respecten, ets marginada.
Sí, simultàniament, milers,
potser milions de persones com tu,
en l’instant
que em reconeixen, ets menystinguda,
que em respecten, ets menyspreada,
que tinc èxit, ets fracassada,
que tinc futur, ets terminal,
que tinc una bona mort, el dolor et mata,
que consumeixo, et consumeixes,
que estic seré, vius tribulada.
Puc viure tranquil si estàs patint?
Hi puc fer res? Fer-te present?
Si jo sóc tu i tu ets jo
Si avui per tu, demà per mi.
La com-passió és com-partir.
La in-acció em fa culpable.
La des-obediència és obligada.
El re-equilibri és de justícia.
La re-evolució, imprescindible.
