Aquest matí, he llegit les aportacions d’ahir i matinada al “racó de dubtar”, i de nou sento la necessitat d’un full
en blanc on dipositar les meves reflexions.
Primer de tot, que bé que en aquest grup tinguem diversos punts de vista, això sens dubte ens enriqueix a totes!
Aquestes son les meves reflexions:

  1. La por a morir. Jo veig que en aquest esdeveniment mundial, el que sobresurt és la por. I a més, la
    definitiva, la por a morir i a veure morir als qui estimem. Evidentment fa por morir, emmalaltir, o que els
    hi passi a les nostres persones properes. Aquesta por de sempre, activada ara exponencialment ens fa
    febles i ens dificulta veure amb claredat el que succeeix i quines accions hem de prendre, perquè es
    prengui la decisió que es prengui, sempre apareix finalment aquesta possibilitat. Però… viure té el risc
    de perdre la vida, no? Si sortim de casa, si agafem el cotxe o transport públic, si anem a un hospital ple
    de virus i bactèries, si esclata una bomba, si cau un avió, si m’entrebanco i tinc la mala sort de donar-me
    un cop al cap amb la vorera… i tot i així, sortim cada dia al carrer, o ho fèiem fins ara. I a més, un dia
    segur que morirem! I sento que molts cops això se’ns oblida…
  2. La por a inocular-se unes substancies en fase d’experimentació que s’han desenvolupat a una velocitat
    exprés i de les que se’n desconeixen els efectes no desitjats a mig i llarg termini.
    Fa por que s’estiguin administrant massivament a la població mundial, cosa que mai havia passat. Potser
    mai havia passat perquè mai hi havia hagut el desenvolupament industrial necessari per fer-ho, però
    que es pugui fer, no vol dir que s’hagi de fer. Si més no, hauríem de ser molt prudents. A ningú se li acut
    que si aquests medicaments a la llarga fan mal, ho faran a una extensa població que majoritàriament
    enganyada i pressionada hi ha accedit perquè creia que era el millor? Dic enganyada, perquè al menys
    aquí a Espanya s’ha “vacunat” sense consentiment informat i sense prescripció mèdica i dic pressionada
    perquè moltíssim gent només ho ha fet per poder viatjar o gaudir de certs “privilegis”
    Podem preguntar-nos: Què hauria passat si no haguéssim tingut aquestes medicines? Hauria mort molta
    més gent que el març-abril 2020? També ens podem preguntar: I si son precisament aquestes
    anomenades vacunes les que provoquen mutacions que impedeixen que el virus es comporti de forma
    natural desapareixent al cap d’un temps quan el nostre sistema immunitari s’ha enfortit? Hi ha
    científics (sí, científics) que diuen que no s’ha de fer mai això de vacunar en plena pandèmia!
    I si finalment aquests medicaments ens preparen per afrontar aquest virus però deixen el nostre
    sistema immunitari malmès per a la resta de la vida?
    I si, fa molta por que diguin que es segur administrar-les a joves, embarassades, infància… sense saber
    quins efectes desitjats i no en sortiran en els propers anys.
  3. La desconfiança en els nostres dirigents, sanitaris i polítics. Encara no sabem qui és el famós “comitè
    científic” que pren decisions que retallen drets, i que no semblen coherents, a menys que tinguin dades
    que per paternalisme no ens vulguin explicar. – Poso com exemple el passaport covid, que sense criteris
    sanitaris s’ha implantat i per ara expulsa als no inoculats de certs espais, ja sigui que siguis usuari
    d’altres medicines, hagin passat la covid, o tinguin, per prescripció mèdica impossibilitat de posar-se
    aquests medicaments. Sense miraments, no es pot entrar a certs llocs, i ja sabem que a Itàlia, per
    exemple ja no es pot pràcticament anar a cap lloc, no es pot agafar el transport públic, etc.
    A Catalunya ara mateix s’està parlant de retirar alguna de les mesures coercitives, es diu de retirar el toc
    de queda nocturn, la limitació a 10 persones per a les reunions, però del passaport no se’n ha parlat.
    Què estrany no?
  4. La desconfiança en les dades. Si hem estudiat una mica d’estadística sabem que amb estadística pots
    confirmar allò que vols, segons les dades que triïs… Vegem una sort de matemàtic i estadistes a la
    televisió pronosticant i ajudant a prendre decisions a la classe política, però no veiem altres dades com
    ara la quantitat d’efectes indesitjables que estan apareixen, la quantitat d’esportistes joves que han
    patit sobtadament problemes cardíacs, que han mort etc…
    I hi ha experts que diuen que les dades que es publiquen s’han tergiversat o es basen en recollides
    incorrectes. https://trikoobanews.com/28026.html
    Sabrem mai crins criteris s’usaven per determinar si es tenia covid o no, o si es moria o no de covid els
    primers mesos de la pandèmica? I ara, quins criteris s’usen? Son els mateixos? Son altres i per això ara
    es mor menys gent de covid, però la desviació de morts esperades per a qualsevol causa està molt
    elevada? No ho sabem i penso que potser no ho sabrem mai… Estan baixant les morts per covid de
    forma natural (evolució cap a menys mortífer un virus), o es per efectes de les vacunes? Si mireu les
    corves, el mes d’agost 2020 els casos havien baixat igual que ha baixat l’agost del 2021.
    https://ourworldindata.org/covid-cases?fbclid=IwAR06HMulS96OVwABbV7IrYikBEXOvRRaV9aNp3ipch3oc37psVrJc9J0oo
  5. La injustícia. Injustícia cap als dissidents, cap a la minoria que ho veu diferent del discurs oficial. La
    censura que ha aparegut per eliminar del panorama a totes les veus dissidents de les versions oficials, ja
    siguin fins ara rellevants científics i Premis Nobel… Per sort, encara no som Xina i podem per internet
    accedir a aquestes persones que no donen crèdit al que estan fent en nom de la salut i protecció de la
    vida. I no sabem que molts cops les minories, les veus dissidents estan encertades en allò que veuen?
  6. La crispació social i la divisió entre “bons i dolents ciutadans”. Fins aquí hem arribat. Ens tenim por uns
    als altres, les abraçades han decaigut, les famílies s’han dividit, les criatures son perilloses i tenim un
    document que ens acredita o no com a bones ciutadanes, amb plena capacitat de moviment… o no,
    dissidentes que fins i tot no tenen dret a anar en transport públic per anar a treballar.
    Amigues i amics del “racó de pensar”, tant si creiem en la versió oficial com si no, tinguem els ulls ben
    oberts, perquè no sigui que espantats per la por a emmalaltir i morir se’ns vagin traient drets que han costat
    tants esforços aconseguir. Pels nostres avantpassats que els van aconseguir i sobretot per les generacions
    joves i les venideres, tenim la obligació de fer-ho! Cada dia em pregunto què més podem fer!
    12 de gener de 2021