Emergència social i econòmica (i també política)
La caiguda sobtada de gran part de l’activitat econòmica degut al confinament domiciliari i a restriccions horàries, sectorials o territorials ha provocat una cadena de pèrdua d’ingressos que ha portat a milers d’ERE’s, d’aturats, de concurs de creditors, de tancaments d’empreses, de desnonaments, d’impossibilitat de cobertura de necessitats bàsiques…. Amb la conseqüent reducció d’ingressos públics i l’augment de despesa i de dèficit públic.
Les mesures compensatòries (equilibradores) són insuficients, s’endarrereixen, es burocratitzen.. i per aquests motius provoquen una creixent frustració entre molts sectors de població afectada que portarà terribles conseqüències en la vida personal, familiar, social i política.
Per fer front a aquests tipus d’emergències, quan veiem que no valen les teories i mecanismes habituals, cal atrevir-se a innovar amb l’extensió d’experiències emergents que permeten afrontar els reptes amb nous instruments i mesures que s’estan mostrant potencialment exitosos a escales més petites o en altres indrets.
La situació afecta tota la societat però es d’especial responsabilitat dels governs, partits, organitzacions socials i econòmiques, i dels experts.
Un profund desequilibri
- Aplicació d’unes receptes econòmiques i de gestió pública inadequades per una situació de macro-crisi.***
- No poder injectar liquiditat en el moment deflaccionari més necessari per limitacions sorgides en períodes inflaccionaris.
- Pensar que en un país on les pimes i els autònoms són majoritaris cal injectar liquiditat a les grans empreses i no directament als consumidors, que estan orientats a cobrir necessitats bàsiques, sobretot si se’ls pot conduir cap a consum de proximitat.
- La frustració de sentir que hi hauran milions d’euros a fons perdut però que arribaran quan la gran part del teixit productiu haurà fet fallida i que la recuperació estarà en mans dels fons voltors d’inversió i de transnacionals que ja estan comprant els petits negocis a preu de saldo.
Proposta: Ingrés universal d’emergència
Es tracta d’una injecció de liquiditat en una moneda digital ciutadana complementària, equivalent a l’euro, per ajudar no sols a cobrir les necessitat bàsiques de la població sinó per poder aplicar selectivament aquesta injecció cap els autònoms i les pimes catalanes de proximitat.*
Les característiques d’aquest ingrés universal d’emergència són:
- Universal. Sols estar empadronat** a qualsevol municipi català abans de l’1 d’octubre 2020.
- Emergència. Inicialment, mentre durin els estats d’alarma o equivalents.
- Sense entorpiments burocràtics. Els serveis socials només hauran d’estudiar els casos de persones residents no empadronades. És complementari a d’altres ajudes.
- Immediat per a consumidors. Només cal instal·lar una app, indicar NIF/NIE conforme s’està empadronat i donar-se d’alta.
- Immediat per a les empreses de proximitat, autònoms i pimes que vulguin acceptar la moneda digital. Només instal·lar una app, indicar NIF, dades d’empresa (IAE, facturació 2019 i nombre de treballadors) i donar-se d’alta.
Modalitats
- Moneda ciutadana amb aval públic. Acord entre usuaris que s’hi inscriuen. Esdevé una moneda que circula entre consumidors-usuaris-productors-distribuïdors-minoristes-trabelladors-consumidors… Son anotacions comptables, d’operacions de compra-venda, basades en la confiança, sense canvi d’euros previs. No cal garantia en euros, però augmenta la confiança si disposa de l’aval del Govern i aquest l’accepta en el cobrament de les seves taxes.
- Moneda autonòmica pública. També esdevé una moneda que circula entre consumidors-usuaris-productors-distribuïdors-minoristes-trabelladors-consumidors… Son anotacions comptables, d’operacions de compra-venda, basades en la confiança, sense canvi d’euros previs. Està emesa pel propi Govern i per tant augmenta la si aquest l’accepta en el cobrament de les seves taxes.
Gestionada per una cooperativa especialitzada i amb el programari validat pot ser més ràpid i menys complicat que gestionada pel propi Govern.
Efectes
- Suposa una injecció orientada al comerç i serveis de proximitat (amb una reactivació del la xifra acordada i amb un efecte multiplicador considerable en ser una moneda que no surt a l’exterior de l’economia de proximitat). Es manté la llibertat de comerç però es canalitza liquiditat cap a sectors afectats especialment per la crisi.
- Treu pressió a les empreses en la mesura que els propis petits empresaris, autònoms i treballadors tenen uns ingressos complementaris i, alhora, amb aquest ingressos podran adquirir béns i serveis a mesura que els finals de les restriccions ho permetin.
- Alleuja el sentiment de desempara de gran part de la població afectada, perquè és una resposta immediata, fàcil, equitativa, transparent. Per a persones i unitats familiars que no el precisin: o bé no el gastaran o bé en faran donació a entitats o col·lectius o bé, igualment, consumiran béns i serveis de proximitat.
- Com que no suposa endeutament ni dèficit públic, més val assumir alguna distribució innecessària a una minoria que perjudicar a les grans majories.
Quanties
Hi ha vàries opcions, tècnicament possibles. Cal valorar-les per l’impacte personal (alleujament general), econòmic (entre 1,8 i 5.4 % sobre PIB català 2019: 250.000 milions €), social (millora cohesió social en situació d’emergència) i polític (resposta efectiva) que poden tenir. Inicialment per a 6 mesos, mentre duri l’estat d’alarma (Desembre-Maig 2021). Equivalent a Euros:
Opció bàsica
| Ingrés mensual | Empadronats | Total Mensual | 6 mesos | % PIB |
| %100 | 7.600.000 | 760.000.000 | 4.560.000.000 | 1,8 |
| Opció intermèdia | ||||
| Ingrés mensual | Empadronats | Total Mensual | 6 mesos | % PIB |
| 200 | 7.600.000 | 1.520.000.000 | 9.120.000.000 | 3,6 |
| Opció màxima | ||||
| Ingrés mensual | Empadronats | Total Mensual | 6 mesos | % PIB |
| 300 | 7.600.000 | 2.280.000.000 | 13.680.000.000 | 5,4 |
Per a unitats familiars, s’ha de multiplicar la xifra mensual x nombre de membres empadronats.
Eurocat 2020. 23/11/2020
*Autònoms i pimes catalanes de proximitat, són la prioritat per mantenir el teixit productiu i comercial català que alhora és el principal mantenidor de llocs de treball. Es proposa una delimitació basada en dades d’empresa (sector IAE, facturació 2019 i nombre de treballadors) només per acreditar que són prioritàries. Com a empreses que ofereixen serveis i béns no reben ajuda directa, només indirecta via les compres incentivades de consumidors i usuaris. Per tant, no és determinant estar en un o altre sector més o menys afectat per la crisi. Les vies de crèdit mutu entre empreses o d’ajuda a inversions per reorientar les empreses s’inclouen en altres propostes.
Entenem per comerç i serveis de proximitat aquells establiments que amb una superfície de venda inferior a 800 metres quadrats, exerceixen una activitat econòmica amb l’objectiu principal d’oferir productes i serveis a les persones consumidores i usuàries de l’entorn, una activitat econòmica realitzada per autònoms o pimes que contribueixen a teixir relacions veïnals i a cultivar espais públics de convivència. Són aquelles iniciatives que estan orientades a les necessitats de la població i no sols a obtenir lucre a qualsevol preu, sense tenir present les externalitats que tota activitat comporta. També inclou els establiments emblemàtics en tant que aquestes botigues donen vida al comerç de proximitat, aquell on la clientela troba el tracte desitjat, el consell i els productes de qualitat, enriquint la convivència ciutadana en l’espai públic.
**L’empadronament es un acte de gran transcendència ja que se’n deriva un seguit de drets i deures. Entre d’altres:
- Dret a l’assistència sanitària pública
- Dret als serveis bàsics d’atenció social primària
- Dret als serveis de centres oberts per a adolescents i infants
- Dret a les ajudes d’urgència social
*** Des de fa dècades hi ha un debat sobre com aconseguir pressupostos públics equilibrats que permetin afrontar les despeses públiques reals amb uns recursos suficients. I, més ara, sobre com fer front a la recuperació / transició econòmica i social provocada per la covid19. Hi ha moltes demandes, d’on han de sortir els diners?
Es considera que hi ha desequilibri pressupostari quan les despeses són superiors als ingressos, quan hi ha dèficit (no és habitual que hi hagi superàvit). I es considera que l’endeutament públic o les retallades són quasi les úniques sortides, totes dues amb conseqüències nefastes: la primera augmenta el deute (amb una càrrega impagable d’interessos i una dependència dels bancs) o la segona, augmenten els desequilibris socials. I es dona per descomptat que l’increment d’impostos o de la recaptació davant el frau, l’evasió o l’elusió són poc significatives, fins i tot contraproduents en una economia globalitzada; o que la creació monetària dels bancs centrals – com ara el BCE o la Reserva Federal- és només per a moments molt extraordinaris.
Potser cal començar a prioritzar les diferents fonts per equilibrar el pressupost amb el menor cost monetari, social i polític.
1. Creació monetària pública equilibradora (com ara estan fent els bancs centrals).
2. Sistema impositiu realment progressiu que eviti frau, evasió i elusió fiscals.
3. Efecte multiplicador de la despesa pública en sectors de proximitat prioritaris amb monedes complementàries i sistemes de crèdit mutu.
4. Crèdit de la banca ètica i social amb limitació d’interessos i aval públic.
5. Emissió de deute públic amb la ciutadania (però no amb la banca ni amb fons especulatius).
