No entenc com es continuen donant dades de la covid-19 amb xifres absolutes: que s’arribi a un milió de positius en un lloc o en un altre no té cap altre significat més que promoure el sensacionalisme irresponsable.
Si no sabem els percentatges no sabem res. Res no es pot comparar ni entre mesos, ni entre països, ni entre malalties. Necessitem saber: els percentatges de quantes proves pcr es fan sobre el total de la població, de quantes proves pcr surten positives, de quants falsos positius o negatius, de quants entre els positius tenen símptomes (estan malalts), de quants estan hospitalitzats, de quants estan a l’UCI i de quantes defuncions provoca realment la covid-19 i no altres malalties.
Sense tenir aquestes dades – no vivim en un món de dades-! no entenc res. No es poden prendre decisions tant importants referides a Salut Pública i a Economia sense saber les xifres relatives, els percentatges que afecten el conjunt d’aquesta epidèmia.
No entenc tampoc que a l’Àfrica i a gran part d’Àsia els efectes del convid-19 estiguin sent molt menors que en els països super-rics industrialitzats i suposadament més potents de la terra. No entenc aquesta arrogància de pensar que a l’Occident industrialitzat tenim tots els coneixements, recursos i mitjans i que estiguem fracassant d’aquesta forma tan estrepitosa, mentre països i continents amb recursos molt menors són capaços d’aplicar amb intel·ligència els coneixements previs d’altres situacions semblants i amb eines de test i de tractament, pel que sembla, molt més eficaces i menys costoses; i, potser menys dependents dels grans interessos de la indústria farmacèutica que s’està fent d’or amb aquesta “pandèmia”. Imprescindible llegir l’article a VilaWeb: Com és que l’Àfrica controla millor la pandèmia que no Europa? Què ens poden ensenyar? https://www.vilaweb.cat/noticies/com-es-que-africa-esta-controlant-millor-la-pandemia-que-europa-que-ens-poden-ensenyar/
Com en tot fenomen social hi ha visions crítiques sobre què està passant, sobre el seu origen – que encara incomprensiblement no en sabem res de segur-, sobre els tractaments a fer, sobre els miracles de la vacuna com la gran solució. No era la ciència que partia del dubte metòdic? Escoltar visions crítiques no vol dir ser negacionista; simplement aporten altres hipòtesis i el primer principi de la ciència és escoltar totes les posicions, contrastar-les, experimentar-les i poder treure conclusions. No entenc com en nom de la Ciència s’està tapant la boca a qualsevol veu crítica que diu coses diferents del torrent d’informació i propaganda oficial que quasi tots els mitjans repeteixen acríticament saltant-se els mínims criteris ètics del periodisme.
Mentre no tinguem a l’abast, cada dia als informatius, les xifres clau en percentatges, amb dades relatives, no es pot comparar res i no es poden prendre decisions serioses. I la manca de transparència, la manca de diàleg, obre encara més la porta a rumors i posicions crítiques, perquè la versió oficial està sota sospita.
Algú pot donar resposta a aquestes preguntes? Gràcies.
Martí Olivella
Diumenge, 25 d’octubre de 2020
