El món està desequilibrat qui l’equilibrarà?
l’equilibrador que l’equilibri bon equilibrador serà.
Voy con las riendas tensas
y refrenando el vuelo
porque no es lo que importa llegar solo ni pronto,
sino llegar con todos y a tiempo.
Leon Felipe
Objecte
Fer modelisme sobre
l’organització glocal de les societats humanes,
sobre la vida humana en el planeta Terra (Gaia)
Fonament del model que es proposa
Amb l’objectiu de cercar l’equilibri en tots els àmbits i relacions,
s’ofereix un procediment tècnic i participatiu
per avaluar el grau d’equilibri (harmonia) o de desequilibri (desmesura)
de qualsevol activitat humana.
Tipus de modelisme: 1er Teòric (maqueta conceptual) i 2n Pràctic (maqueta experimental)
Criteris per a la seva elaboració i validació:
- Interculturalitat (per evitar qualsevol etnocentrisme) (Raimon Panikkar)
- Globalisme (per evitar qualsevol especialisme) (Lluís Ma Xirinacs)
L’analogia de l’arbre / la casa / el vehicle
Arrels/Fonaments/Motor:
- Valors:
- Equilibri vs desmesura (hybris) (Convivialisme)
- Sociocràcia (participació) vs democràcia (partitocràcia + plutocràcia)
- Al servei de la vida i de les persones vs al servei del lucre i del poder establert
- Noviolència, empatia, cooperació vs violència, guerra i explotació (Gandhi)
- Criteri d’èxit de les societats: alliberar els més empobrits, desvalguts i sofrents
- Reduir la pobresa, la dependència i el patiment evitables
- Eines i procediments:
- Sistemes de mesura fiables (sistema de moneda responsable) (Agustí Chalaux)
- Sistemes de contrapès / equilibri efectius (3 poders + ciutadania + expertesa…)
- Sistemes d’avaluació de criteris i de resultats assumits (indicadors i sistemes clars)
- Sistemes de transformació de conflictes intel·ligents (CNV, LNV…)
- Inspiracions / visions a integrar:
- Cosmoteàndrica (=cosmoteantròpica?) : natura + transcendència + humanitat
- No cosmocèntrica, no teocèntrica, no antropocèntrica
- Androgínica: integració i complementarietat masculí i femení (Yin yang)
- No patriarcal, no masclista, no feminista
- Diversa / plural: les “minories” com a norma (no les majories)
- No racisme, no colonialisme, no minusvalia, no discriminacions…
- Integració dels -ismes socioeconòmics contemporanis: (Convivialisme)
- liberalisme, anarquisme, socialisme, comunisme i ecologisme
Troncs / Pilars / Xassís:
- Tots els projectes, empreses, productes, polítiques públiques han de cercar equilibrar (i no desequilibrar) els diferents àmbits de la realitat, han de demostrar-ne la mesura:
- Personal, col·lectiu-social, nacional-comunitari
- Cultural, econòmic, polític
- Natural, ambiental, tecnològic
- Han de comptar amb la deliberació, aprovació – segell- i seguiment dels col·lectius afectats, organitzats sociocràticament per garantir que estan al servei de la vida i de les persones, seguint els procediments de sistemes de mesura, de contrapès, d’avaluació i de transformació de conflictes citats.
Branques / Bigues / Carrosseria:
Dependran dels elements anteriors, i seran molt pròpies dels marcs culturals, de les tradicions, dels gustos… de cada societat.
El bosc / la casa / el cotxe:
Serà el conjunt harmònic dels seus diferents elements, el que configurarà la generació d’un nou model d’organització humana en la Terra.
La transició
Els camins, les estratègies de generació d’un nou model serà una combinació entre el seu disseny teòric i l’articulació de nombroses experiències que en mostrin la seva viabilitat. Experiències fins al moment, inconnexes i menystingudes per model hegemònic anterior, o nous projectes demostratius.
Els plans de transició, cada vegada a més gran escala, fonamentats en el model teòric i en l’articulació i l’extensió d’experiències pràctiques, seguint les arrels i els troncs descrits, anirà configurant una nova societat que podrà passar ser una alternativa a l’anterior quan aquesta entri en una crisi sistèmica, fruit de les nombroses crisis que està provocant les seves pròpies contradiccions.
L’equilibri
L’equilibri no és quasi mai estàtic, sempre és dinàmic. I les transicions són millors quan són retroactives (feed back: acció-retroacció) més que no reaccionàries (acció – reacció).
La innovació per la innovació, sense objectius ni criteris clars, no és desitjable.
La innovació permet afrontar vells i nous reptes. Requereix la participació (per suscitar inclusió i implicació), però també la disrupció (trencar les formes habituals de veure el tema), sigui per la genialitat d’algú, sigui pel coneixement d’altres experiències.
