Festa Jubilació. Balanç Vital Martí Olivella
Ben – vingudes, ben – retrobades , ben – conegudes
Aquesta Festa de balanç personal i col·lectiu és una excusa per fer un acte de re-coneixement mutu per haver participat, directament o indirectament (amb les parelles, filles i fills) en una aventura col·lectiva de crear somnis, projectes, realitats.. per fer un món més habitable per a tothom.
Al llarg dels anys, gran part del que he pogut anar experimentant -també el poder disposar d’aquest casa que ara ens acull- ha estat possible per la vostra confiança, esforç, suport, participació… puntual, intermitent o permanent. Els elogis que poder fer són elogis compartits amb tots vosaltres. Sense la implicació de cadascú en algun moment o altre, no hauríem fet el que hem fet ni avui seríem aquí per celebrar-ho.
Som aquí la meitat dels convidats, una part s’han excusat i han enviat, o no, el seu missatge, una altra part o bé no els hi ha arribat o bé no han dit res. Soc ben conscient que el silenci, en aquest cas, també pot ser un missatge. Un missatge de distanciament pels anys passats o per les posicions preses.
Malgrat no ho vulguem, allò que fem no sempre és compartit per tothom, i el com ho fem genera, inevitablement, conflictes i ferides que no sempre som capaços d’adonar-nos-en i de guarir.
Agraeixo molt els qui heu pogut ser avui aquí i demano disculpes a tots aquells que al llarg dels anys no he tingut prou en compte o que hagi pogut ferir o perjudicar. Potser en una propera vida ho pugui fer millor.
De fet, un dels motius d’aquesta peculiar festa, és donar-nos l’oportunitat de trobar-nos quan encara ens podem veure, parlar, reconciliar… Lamentablement, ens acostumem a trobar entorn d’una persona el dia del seu funeral. He volgut anticipar aquest moment perquè jo també en pugui gaudir.
Ara començarem a construir el mural del balanç vital com una oportunitat per fer un balanç col·lectiu: què hem aprés del que hem viscut? I, després de dinar podrem compartir propostes i projectes per millorar la nostra acció per fer un món més habitable per a tothom, a partir de dos formats:
- La dinàmica plàstica “Seguim”: amb en Xavier G-Solís i la Glòria
- La pissarra “Proposo, Ofereixo, Demano”: amb post-its (Idea, Nom, Mòbil)
Qui vulgui, començant pels anys 60-70, pot començar a penjar un missatge, una foto.. al mural i a comentar-ho breument.
Gràcies
Martí
