(no des de la perspectiva jurídica formal)

Des de la consideració de l’acte realitzat per part de l’investigat:

  • L’acte realitzat es considera l’exercici indiscutible d’un dret
  • L’acte realitzat es considera una obligació moral per sobre d’una norma de rang inferior

Des de l’objectiu conscient de l’investigat:

  • L’objectiu de l’acte és exercir un dret, conscient que la justícia pot considerar-lo una transgressió.
  • L’objectiu de l’acte és transgredir una norma, per posar en evidència una injustícia
  • L’objectiu de l’investigat és acceptar les conseqüències de l’acte, per posar en evidència una injustícia
  • L’objectiu de l’investigat és cercar directament una sanció per solidaritat amb altres sancionats

Des de la perspectiva del grau de reconeixement del sistema judicial:

  • L’objectiu de l’acte és qüestionar la no imparcialitat del sistema judicial:
    • Impugnar els membres del tribunal
    • No reconèixer el tribunal: fer insubmissió judicial, no presentar-s’hi, no acatar sentència…

Des de la complexitat d’un acte realitzat per un màxim responsable polític en un edifici públic.

  • Qualsevol decisió de l’investigat s’ha d’entendre en el marc de la seva funció d’exemplaritat.
  • La desobediència a la norma des d’una institució que l’ha de fer complir ha d’estar molt ben fonamentada èticament.
  • Cal saber distingir entre la desobediència civil (ciutadana) i la desobediència institucional, malgrat no hi hagi massa teoria ni pràctica sobre la segona, ni sobre la seva relació (complementarietat).

Des de la perspectiva d’una estratègia general de lluita noviolenta:

  • Per apropar-se a l’objectiu final, tota acció ha d’estar encaminada a aquest objectiu, ha de ser coherent amb l’estratègia general compartida, consensuada…
  • La desobediència civil és l’arma més potent de l’arsenal de la lluita noviolenta, s’ha de preparar amb cura, preveure els efectes i veure la capacitat d’entomar-los i el sentit de provocar-los en el marc de l’estratègia general.