Per la nostra participació en diferents lluites i organitzacions que han volgut inspirar-se en la via de Gandhi “No hi ha camí per la pau, la pau és el camí”; des de la modèstia de saber-nos tan sols aprenents de la noviolència com a camí per afrontar els conflictes més enllà de la passivitat i de la violència, ens posem a disposició del poble català per si podem contribuir a què trobi respostes intel·ligents i efectives a les aspiracions i demandes de poder decidir i construir amb llibertat el futur polític de Catalunya.

Sabem que una de les funcions de la repressió és provocar frustració, por, odi, ràbia… i un dels seus fruits és atiar les divisions, de manera que les diferents posicions socials i polítiques es confrontin entre elles i, així, entretingudes en picabaralles, no apleguin forces per lluitar per l’objectiu comú amb un camí acordat per arribar-hi.

En un estat formalment democràtic, però amb trets i sectors molt autoritaris, com podem exercir els nostres drets si any rere any són ignorats els manifestos, les manifestacions, les vagues, les votacions…? Quan aquesta via cívica, pacífica, democràtica convencional és insuficient només queden dues vies, la de la resignació o la de la lluita noviolenta. I, com en tota lluita, cal re-enfocar l’estratègia, cal entrenar actituds, cal emprendre accions arriscades… contundentment noviolentes.

Alguns dels reptes que tenim són: refer el consens estratègic, entrenar-nos en la lluita noviolenta més enllà de la denúncia – és a dir, al diàleg, a la no-cooperació, a la desobediència civil, a la construcció d’alternatives, mantenir actituds de respecte a totes les persones i no deixar-nos enganxar en la destructiva espiral de violència, ni verbal ni física.

Ens adrecem a vosaltres, responsables de les principals organitzacions polítiques i ciutadanes, per recordar que el primer pas de totes les lluites noviolentes que han reeixit – com ho fou l’1 d’octubre- ha estat acordar un objectiu compartit i una estratègia per arribar-hi. Per tant, la prioritat del moment és posar tots els mitjans personals i materials per poder construir aquest consens estratègic. I, en aquest marc, és imprescindible acordar urgentment la resposta a les sentències, com una palanca privilegiada, com una oportunitat única per avançar en l’estratègia compartida.

L’absència d‘aquests acords està desmoralitzant molta gent i està obrint la porta a accions sense nord que poden portar a situacions que, tant de bo, no hàgim de lamentar. Encara som a temps de redreçar el camí. La història ens jutjarà per la nostra capacitat d’afrontar amb intel·ligència aquest enorme repte.

Barcelona, 16 de juliol de 2019