Per estudiar la viabilitat d’aquests idees es poden tenir en compte els criteris que permeten avaluar i decidir una acció noviolenta coherent i efectiva (recollits en el Decàleg #7).
Tal com planteja aquest Decàleg 7, abans de res, cal adequar els objectius concrets de les accions a emprendre segons quin(s) sigui(n) el(s) objectiu(s) general(s) triat(s), per exemple:
Objectiu general A: Llibertat presos
Objectiu general B: Anul·lació 155
Objectiu general C: Eleccions lliures amb garanties
Objectiu general D: Referendem acordat
Objectiu general E: Tenir un vot majoritari a la República, en unes eleccions o un referèndum
Objectiu general F: Aconseguir el reconeixement i viabilitat a la República Catalana
Objectius general X: ….
Idees que poden inspirar properes convocatòries vinculades a objectius concrets
Algunes de les accions d’aquests objectius concrets, poden aplicar-se a diferents objectius generals, o d’altres objectius concrets i combinar-se amb altres accions. Sempre cal teniren compte la complementarietat, però també el calendari, el ritme viable de les convocatòries, les capacitats de concentrar els missatges i d’escampar la informació rellevant.
Objectiu concret 1: Enfortir les capacitats de lluita noviolenta.
a) Els grans actors ciutadans si actuen amb una estratègia comuna de lluita noviolenta la gent se sent més enfortida. Un dels resultats d’un espai de coordinació i de definició estratègica és aconseguir que hi hagi un missatge únic “oficial” de comunicació de les accions.
b) Continuar el suport a la formació en lluita noviolenta per millorar les capacitats de la ciutadania, més enllà de la seva procedència d’uns o altres col·lectius, perquè està mostrant que és possible millorar sinergies.
c) Reconvertir les vagues d’ensenyament en jornades de reflexió i coneixement compartit, en què es facin les classes a les places públiques, tot apropant el coneixement i la universitat a la societat. Que siguin classes obertes on la ciutadania hi pugui participar, també per entendre millor el moment polítics i els seus antecedents.
Objectiu concret 2: Aconseguir llibertat dels presos i exiliats polítics
Accions:
a) Mantenir i potenciar el llaç groc, en la vestimenta del dia a dia i en tots els espais públics: no us oblidem!
b) Crear grups de suport als represaliats (presos, exiliats, multats, embargats …) i a les seves famílies, que en tinguin cura, els hi enviïn postals i cartes, organitzin visites i recaptin fons amb caixes de resistència comunes. Inundin de cartes als jutges i als mitjans de comunicació.
c) Iniciar una cadena de dejunis, amb grups arreu del país, rotatius d’entre 1 i 7 dies, que permetin experimentar una solidaritat concreta amb les dificultats dels presos i exiliats, i alhora, enfortir els grups locals i aconseguir repercussió internacional, si el nombre de dies dejunats i de grups simultanis és significativa. Recordem, per exemple, els grans efectes dels dejunis de Gandhi a l’Índia, de l’alcalde de Cork a Irlanda, o de Xirinacs a Catalunya. Aviat comença al Baix Llobregat. Vegis www.famdellibertat.cat
d) Campanya d’insubmissos, disposats a anar a presó (fer llista fins a tenir un mínim substancial, 100, 500, 1000) en auto-inculpar-se dels mateixos delictes (sedició o rebel·lió), per ocupació d’accessos fronterers, o un membre procedent de cada Territorial o CDR (això, generaria grups de recolzament auto-organitzat arreu del país!).
e) Permanència cada dia de 9 a 21h, (Xirinacs style) a la vorera de davant de Delegació del Govern / Col·legi Advocats, amb cartells demanant llibertat presos i retorn exiliats.
f) Concentracions de grups amb relleus, en llocs significatius de cada població: mantenint viva una “Flama de la Llibertat i República” (com la flama del Canigó).
g) Concentracions de grups, amb relleus davant les 3 presons.
h) Tocar el “cant dels ocells”, cada dia en un lloc diferent de cada població a una hora fixa, en memorial de Pau Casals a la ONU al 1971. (Ja ha començar a Sant Fruitós i a Sallent). La qüestió és que cada dia hi toqui algú. Cal fer arribar aquesta proposta a les escoles de música o músics de cada poble. Es tracta d’una reivindicació ciutadana. No es tracta tampoc que sigui només per músics professionals. Tothom que toqui un instrument hi ha de ser benvingut. Per la gent que no sàpiga tocar, pot acompanyar als músics amb cartells demanant llibertat presos polítics. Ja hi ha un facebook creat, per anar-hi penjant totes les iniciatives. És “música per la llibertat” i s’ha d’entrar a grups. I un twitter que és @llibertatmusica
i) Música per la llibertat. Convocar manifestació musical amb desenes de bandes de música que toquin i que la gent balli en els carrers (el dia en que alliberin a tots els nostres presos polítics).
j) Expressió dels valors comunitaris i socials de les festes populars. Ocupar les places centrals, p.ex. Plaça de Catalunya, amb colles de castellers al centre i per fora, al voltant, rodejats amb molts cercles concèntrics de milers de persones ballant sardanes.
Objectiu concret 3: Afectar els interessos econòmics dels oligopolis i de les transnacionals.
La no cooperació i la desobediència civil enfocades a reduir guanys dels rics i poderosos provocant la davallada del PIB i de l’IBEX 35, i la puja de la prima de risc, de manera que els interessos econòmics que mouen Europa diguin prou i obliguin Espanya a negociar.
Accions:
a) Tallar amb gent, tractors i vehicles les principals artèries d’accés exterior, passos fronterers, ports, aeroports i zones industrials i centres logístics per afectar les mercaderies peninsulars i europees. Cal tenir xifres per valorar quants dies de bloqueig produirien unes pèrdues significatives en els sectors transnacionals de l’economia, tot cercant minimitzar les pèrdues en la petita i mitjana empresa. En tota lluita d’alliberament es produeixen certs costos transitoris per a tothom, però cal evitar perjudicar el tancament de les pimes, petits comerços i autònoms. Cal revisar la idoneïtat de la vaga general com a mètode, vistos els problemes de legalitat, de seguiment i dels danys no volguts que produeixin amb possibles efectes contraris. Es tracta de veure com afectar els subministraments per les grans estructures de producció i distribució.
b) Deixar d’engreixar com a consumidors les empreses i bancs que van contra Catalunya, sigui perquè marxen, sigui perquè són lobbies que donen suport a l’Estat, sigui perquè són nius dels seus ex-alt càrrecs. Podem optar per passar els nostres dipòsits, fons de pensions i nòmines a www.bancaetica.cat, l’electricitat a www.somenergia.coop, el gas a www.factorenergia.com o www.catgas.cat i la telefonia i Internet a www.somconnexio.coop o www.parlem.com
Ara no és imprescindible plantejar canvis en consums menors, amb criteri ètics o sostenibles sinó només les que afectin els grans bancs i lobbies estatals. Amb aquest plantejament selectiu, es redueix el perill de boicots contra els productes catalans, i suscita una possible acció de molta gent d’arreu de l’estat contra els oligopolis que sostenen els governs dels grans partits que perjudiquen les majories. En el cas de les companyies de serveis, fer retorn massius de rebuts de consum dins dels terminis límit legals i després fer el canvi a distribuïdores catalanes de gas, llum o telèfon.
c) Vaga inversa de productivitat solidària. Hem mostrat que es pot aturar el país, però això també ens ha produït pèrdues a tothom. Es tracta de produir més i millor en comptes de produir menys. Es tracta de fer, per exemple, un hora més de feina durant una setmana en totes les empreses del país. Donarem una imatge d’economia productiva forta. Durant una setmana cada empleat farà un hora més de feina de l’habitual. Aquesta hora serà remunerada a preu normal. Els diners recollits pels treballadors seran enviats a un fons a una caixa de resistència per cobrir necessitats dels presos i exiliats, i de llurs famílies, de fiances, multes…
d) Vaga de braços plegats (mitja hora en el lloc de feina)
e) Apagada diària de 10 minuts del llum. Desvetlla consciència. Fa fer família i parar un moment. Viure sense llum uns minuts ens fa adonar de coses. Sacrificant-nos poquet els pressionem. No cooperem, conscientment. No necessàriament cal tancar, p.e. TV3 (per no perjudicar les xifres d’audiència: simplement baixant el volum). Aprofitem per sortir al balcó a gaudir del cel i la fresca i…piquem una estona la cassola o toquem un instrument si en tenim ganes. Potser ens responguin els veïns que també han sortit i ens fan companyia fent cor protestant amb molts d’altres. Pensem un instant amb els que són a presó per nosaltres. Respirem el mateix aire tots junts des de casa desitjant que tornin aviat. Respirem amb ells i per ells. Segur, segur que dormirem molt millor perquè… serem una mica millors.
d) Crear un sistema de comptes bancaris segurs, –en espera de tenir una banca pública- que permeti ingressar els estalvis de qui vulgui. Aquests comptes haurien de tenir com a funcions primordials promoure l’economia productiva catalana no especulativa i reinvertir beneficis en accions socials. I també, ingressar bons patriòtics, per finançar les depeses públiques.
Objectiu concret 4: Reconeixement internacional
Si bé la principal feina es fa des de la política i del que queda de Govern, també des del poble podem programar accions en dos sentits principals:
Accions:
a) Mantenir grans mobilitzacions periòdiques, poques i molt grans, amb una bona comunicació a premsa i xarxes, vídeos, etc.
b) La iniciativa d’una gran comitiva per fer manifestació a Estrabourg (Parlament Europeu) (dia 7D) i a Brussel·les, (dia 8D) pot ajudar.
c) Concentracions perseverants davant de consolats i ambaixades a Catalunya. Celebrar i agrair reconeixements quan arribin.
d) Concentracions perseverants davant de consolats i ambaixades arreu del món amb les comunitats catalanes de l’exterior
e) Accions tipus Greenpeace amb desplegament de pancartes, fulletons en llocs simbòlics, etc… de projecció internacional i/o en monuments significatius d’altes països.
Objectiu concret 5: Recompte electoral amb garanties complementàries
Accions:
a) Assegurar que hi hagi ciutadania organitzada en el moment del recompte en cada mesa, i pugui fer foto dels resultats de l’acta, ( i enviar-la en un espai de recompte paral·lel), a més d’assegurar que els partits tinguin els apoderats i interventors a totes les meses.
b) Mobilitzar milers d’observadors internacionals informals, amics de xarxes, per tots els col·legis possibles.
Objectiu concret 6: Evitar la claudicació de la funció pública.
Accions:
a) En cas d’una aplicació més intrusiva del 155 en la funció pública, organitzar la resistència funcionarial: entorpiment de les ordres (burocràcia), manifestos col·lectius de desobediència de treballadors, peticions legals d’aclariments a Madrid (colgar-los d’obligació de resposta), braços plegats, vaga de zel…
b) Desobediència de la comunitat educativa: reunir tots els conselles escolars i adoptar acord de no acatament de cap autoritat educativa ni cap decisió curricular que vingui de Madrid. Manifest individual de no obediència a instruccions que ataquin model d’escola catalana.
Objectiu concret 7: Enfortir el sentiment de poble i de solidaritat entre pobles, més enllà de les posicions polítiques sobre la independència
Accions
a) Asseguda multitudinària en un espai cèntric i gran, on tothom porti un plàstic i un coixinet per poder seure a terra o en cadiretes; amb megafonia que permeti orientar una meditació d’amor conscient, primer cap a un mateix, cap la gent que tenim a la vora, cap a tots els assistents a l’asseguda, cap totes les persones de la ciutat i dels país,… siguin independentistes o no. Cap a tot les persones que formen el poble de Catalunya, cap totes les persones dels diversos pobles d’ Espanya, d’ Europa i del Món. Al final tothom abraça a tothom que pot en una abraçada profunda de reconeixement, de respecte, d’amor i d’amistat. Es tracta de fer conscients que només l’empatia impulsarà el moviment cap una Catalunya lliure i que volem compartir aquesta energia de manera solidària amb els altres pobles d’Espanya i del món.
* * *
Les diferents forces que la noviolència pot tenir segons la seva concepció:
Hi ha diverses concepcions de la força de la noviolència:
1.Guanyar la violència en els cors, a banda i banda. Cal cercaruna acció en què el sacrifici personal de l’activista interpel·li directament la consciència de l’adversari. Una acció anunciada, respectuosament desobedient, no cooperadora, contundent, plenament coneixedora de les conseqüències legals, i plenament acceptada pel qui l’empren.. Ha de ser una acció ben planificada, recolzada interna i externament. Com més massiva en el seu seguiment absolutament compromès, molt més eficaç.
2. Segons Xirinacs: la bona voluntat de no xocar. “Els conflictes sorgeixen per un xoc de forces. En termes científics, Newton posa com a una de les bases de la seva física el principi d’acció i de reacció: a una acció li correspon una reacció igual i contrària.
La noviolència es regeix per un principi diferent, enunciat per primera vegada per Norbert Wiener, fundador de la cibernètica; és el principi d’acció i de retroacció[1].
En el tema de l’acció i la reacció sempre es resta i la resta pot ser tan fatal que doni zero, l’anul·lació dels dos contendents.
Jo dic que la noviolència consisteix en la bona voluntat de no voler xocar, d’acceptar el contrari, de situar el propi interès en el context que l’envolta, i en l’aguda intel·ligència per convertir les reaccions en retroaccions.
Quan dues forces van cadascuna a la seva i xoquen, fan violència, i quan l’impuls de dues forces es conjumina, aquestes fan noviolència. I és una noviolència activa que suma, per tant, no és un no, és un sí. En canvi, quan dues forces reaccionen la violència sembla un sí -gairebé sempre hi ha un guanyador- però és un no, és una resta, és una disminució, que pot arribar a valer zero. El resultat, la conclusió, diguem-ne teòrica, d’aquesta definició seria que és molt més eficaç la noviolència que la violència”. [2]
La clau: res s’assolirà de valor nou i bo, sense mètodes nous i mitjans bons.
[1] Retroacció: “En un sistema o en un procés, acció per la qual la sortida o el resultat incideix en el conjunt que el precedeix integrant-s’hi o modificant-lo.”
[2] FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA. Lluís M. Xirinacs. Abadia editors. Barcelona, abril 2009. Llibre molt aconsellat per aprofundir en aquesta visió.
