Presentació a l’Ateneu Barcelonès, 19 de setembre 2017 a les 19h.
Uff!
Aquesta expressió, uff, és la que m’ha sortit quan m’he posat a escriure aquestes notes i quan ara us les he de comentar. Quina responsabilitat i que difícil condensar en poques paraules l’allau de vivències, pensaments i emocions que el llibre m’ha suscitat, quants fets que recull m’han ressonat i em fan reconèixer com un dels milers d’hereus d’un llegat immaterial que ha canviat les nostres vides en molts àmbits diferents…
Com algú va dir de Gandhi, les generacions futures – i les actuals si el coneguessin – no creuran que hagi pogut existir una persona com Lluís Ma Xirinacs i Damians.
Però, podran dir-ho perquè algú com Lluís Busquets ha tingut l’enorme paciència i la traça de biògraf per recollir en aquestes més de 700 planes un camí que permet apropar-nos a la desbordant i increïble vida i obra del Xiri.
Busquets, com a bon historiador, tots els fets que relata els fonamenta en algun document citat. I els descriu, tant si alguns lectors poden trobar motius per admirar-lo com per criticar-lo.
Com a escriptor crea una narrativa, que malgrat l’aridesa d’alguns temes pel gran públic –per exemple, filosòfics, científics i teològics – sap contextualitzar-los amb anècdotes sorprenents.
Fins i tot, es permet una llicència narrativa, iniciant el llibre amb una història d’amor desconeguda que ens descobreix una altra cara humana del “mite” que al llarg del text anirà forjant.
Com a bon amic de Lluís Ma, Busquets ens obre la porta, també, a les esperances, decisions, frustracions, neguits, patiments… que els diferents esdeveniments li provocaven i que no sempre quedaren documentats.
Com veureu per les referències en el llibre no sóc de les persones que hagi estat més propera al Lluís Ma Xirinacs, i molt menys en totes les etapes de la seva vida. Bàsicament en dues, com a membre del primer grup d’objectors de Can Serra els anys 70 i més tard, els anys 80 com a col·laborador d’Agustí Chalaux i del Centre d’Estudis Joan Bardina. És a dir, he pogut ser aprenent de noviolent i co-articulador del model socioeconòmic alternatiu, amb molts d’altres. Però no he estat de massa ajuda en la confecció del llibre.
En canvi, és obvi, que sense la discreta però fonamental aportació dels amics de la Fundació Randa – Lluís Ma Xirinacs – vegeu gran part del llegat a Xirinacs.cat – aquest llibre no hauria pogut incorporar la majoria dels documents que cita.
Sense el testimoni de centenars d’amics i coneguts que han aportat els seus relats sobre moments clau, el llibre seria menys ric i divers.
Sense el suport discret però constant de moltes persones, com Xavier Espar Ticó, Lluís Ma no hauria pogut afrontar alguns moments del desert ni ara tindríem aquesta meravella de llibre a les mans.
Siguin aquests mots i aquest acte un reconeixement per a tots ells!!
Aquesta biografia és un document imprescindible per entendre la segona meitat del segle XX de Catalunya, un relat que interactua, enriqueix, critica, reescriu les històries oficials, tant la catalana com l’espanyola, no sols de l’àmbit polític, també del religiós, del filosòfic, del científic, del de les lluites i dels moviments socials…
La frase de Jordi Pujol “Ens ha fustigat en vida i la seva mort ens continuarà fustigant en el futur” confirma l’essència de Lluís Ma com a profeta: ens fustiga per fer-nos sortir del nostre conformisme, de la nostra mandra, de la nostra passivitat, de la nostra visió estreta, de l’anar fent… en tots els camps:
- Per anar més enllà de la llei, de la norma, religiosa o civil, tot acceptant els riscos de la llibertat de les persones madures.
- Per anar més enllà de la limitada cosmovisió de cadascú, tot acceptant els riscos del diàleg i del conflicte que ens porta a eixamplar sense límits una visió del món on hi càpiguen tots els mons.
- Per anar més enllà de la comoditat, de l’acomodació a l’ordre establert, per ser capaços de fer emergir els conflictes latents, denunciant, no col·laborant, desobeint, construint el món alternatiu al que denunciem.
- Per anar més enllà dels nostres mapes mentals massa simplistes per viure en un món complex, i convidar-nos a fer-los conscients i a provar de comprendre i d’aplicar la seva proposta de model global de la realitat.
- … i així podria anar recollint més i més camps en què ens convida a anar més enllà, a transcendir, el que som, el que pensem, el que sentim, el que fem… per esdevenir persones individuals, nacionals i col·lectives més madures, més fetes, més responsable, més amoroses.
Com a país, sense ell, no seriem on som.
- Va promoure i defensar que l’estatut era un pas cap a l’autodeterminació.
- Va arriscar-ho tot perquè el poble exercís sempre la seva sobirania, més enllà dels partits.
- Va apostar per la força del poble (democràcia) i va distingir entre demòtica (àmbit públic) i la política (àmbit oficial).
- Va posar les bases per a una construcció de la independència en tots els àmbits: des de les assemblees de base fins a l’assemblea popular del país, complementària de l’assemblea partidària de parlamentaris, de delegats.
- Va ser mestre exemplar de la noviolència i de la desobediència, com a filosofia i com a mitjà per transformar la realitat estimant els enemics com a enemics, posant-ne al costat dels oprimits, ni que siguin violents, i en contra dels opressors violents.
- Sempre va estar donant la vida -els temps, els ricos,…-. Fa 10 anys va culminar aquest camí d’haver donat la vida pel poble en fer el seu Acte de Sobirania. Ara ens toca fer-lo cadascú i com a poble. El camí serà llarg i difícil, però com el seu gest, el nostre serà irreversible.
En la llarga lectura he pres centenars de notes sobre fets que desconeixia, sobre frases contundents, sobre actors clau, sobre declaracions, sobre campanyes…algunes d’elles ben vives que ara, òbviament, no és el moment de compartir. Aquesta experiència em porta a recomanar-vos a llegir el llibre, amb calma, i fer-ne la vostra pròpia recopilació.
Si hem dit que sembla impossible que algú com Xirinacs hagi existit, cal dir que també sembla impossible que algú com Busquets hagi pogut fer-ne un llibre com aquest en 10 anys. Gràcies.
Trobareu moltes referències: d’escrits del propi Xirinacs, 20 pàgines amb la llista d’articles i 2 pàgines de llibres – molts d’ells exhaurits -. I també 10 pàgines de referències d’articles, llibres i enregistraments sobre Xirinacs.
Tant de bo, aquest país li reti honor i li faci justícia, com a mínim, amb la publicació de les obres completes i amb la creació de càtedres universitàries i de produccions audiovisuals que permetin fecundar una vida humana més plena, aquí i arreu.
Tenim un Gandhi català, però massa amagat per la traïció dels líders que va denunciar i per la por dels productors culturals i mediàtics massa sotmesos a allò políticament correcte.
Tant de bo, aquesta biografia sigui una guia, una galeria exploratòria, que ens convidi a aprofundir en la vida, en els missatges i els projectes encara ben vius de Lluís Ma Xirinacs i Damians, per avançar cap a la vera pau i cap a la vida bona que ell sempre va desitjar i desitja en nosaltres.
Martí Olivella
19/09/2017
