La societat catalana contemporània ha apostat amb més claredat que d’altres contra la guerra i la violència com a mitjà per resoldre els conflictes; ha apostat per la cooperació i la solidaritat com a millors mitjans per fonamentar la seguretat i promoure la pau amb mitjans pacífics. La cooperació i la solidaritat, no crear-se enemics, són condicions imprescindibles però no suficients per poder plantejar les bases d’una bona seguretat interior així com d’una defensa del territori, de la població i de les seves institucions.
La política catalana ha de reforçar aquesta aposta tot definint-se constitucionalment com un estat de pau i, per tant, recolzant i participant activament en aquelles organitzacions multilaterals que tenen una legitimitat més general i més neutral com Nacions Unides i seves agències. En l’àmbit europeu haurà de participar en l’Organització de Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) i, potser, en la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) de la Unió Europa. En qualsevol cas haurà d’afavorir i de co-liderar el repte de fer avançar la Unió pel Mediterrani (UpM) com el nostre marc més proper i estratègic.
La política catalana ha d’aportar a aquests organismes les capacitats i experiències que tenim per afrontar els canviants reptes de la seguretat i de la pau, tant en l’interior com en les relacions internacionals; ha de posar en valor i potenciar allò que som i tenim: el diàleg i la negociació més que la força armada; així com l’experiència social i institucional de cooperació en temes clau (com la reducció de les causes dels conflictes socials; l’actuació pacífica abans, durant i després dels conflictes armats; el reforçament dels drets humans i dels pobles; la reconversió de policies i justícies repressores i corruptes; la intervenció diligent en emergències i catàstrofes…) **
La condició de gent pacífica del poble català és una identitat que cal construir i reconstruir permanentment i perseverant; comporta estar disposats a defensar els drets propis i internacionals amb mitjans pacífics i això pot tenir costos, res no és gratuït. El fonament de la seguretat és un poble cohesionat, orgullós de la seva organització social i política, que està disposat a patir dificultats per obtenir i mantenir la seva cohesió i llibertat. Aquesta és la força que dóna legitimitat a les polítiques de seguretat institucionals, però també és la que dóna confiança i fomenta la participació civil en les tasques de manteniment de la pau internacional. Cal facilitar que una part de la ciutadania vulgui continuar exercint les seva voluntat de contribuir directament a la seguretat i la protecció interior i internacional.
Per canalitzar aquest desig i aquesta força social es crea l’Associació promotora del Servei Civil Català per la Pau[1], que aplega aquelles organitzacions socials que ho desitgin i a la ciutadania que s’hi vulgui implicar, amb l’objectiu de potenciar la formació, l’enquadrament i l‘actuació d’un cos de voluntaris amb capacitat de reforçar la seguretat interior i internacional. Un cos orientat a la protecció civil de la població i del territori, tant en el marc interior com l’internacional, sempre amb mitjans noviolents. Inicialment serà un cos voluntari no assalariat que s’anirà formant amb l’aportació de les persones que tenen llarga experiència en accions civils, tant internacionals com nacionals.
Les organitzacions cíviques signants d’aquest Pacte Nacional sobre la política de Seguretat i Pau de Catalunya ens comprometem a orientar les nostres actuacions per donar coherència i viabilitat als principis i polítiques exposats.
Xxx
Seguint les conclusions de l’estudi “Un servei civil noviolent. Viabilitat i característiques”
Per visualitzar i canalitzar aquestes alternatives es pot plantejar la creació d’una plataforma d’ONG i entitats -que podria ultrapassar l’àrea estricta dels moviments de pau-, per posar en marxa una infraestructura bàsica amb tres objectius inicials:
- Emprendre una campanya de difusió per donar a conèixer la idea i desenvolupar una visió oberta i favorable dels sectors clau de l’opinió pública catalana respecte un possible Servei Civil Català Noviolent per la Pau. Un primer pas és demanar la implicació i/o el suport als més 6000 signants dels diferents documents de Pau i Treva i d’Estat de Pau que fins ara hem tingut inactiu. Serà significatiu veure la resposta (per exemple: Un 1% = 60 implicats. Un 10% a 10 € = 6000 €.)
- Buscar l’interès i compromís d’altres organitzacions socials i polítiques per promoure, donar suport i participar en la creació i organització d’una associació promotora del SCP a Catalunya.
- Passat el 27S i en funció dels resultats, caldrà incidir en la inclusió d’aquests principis en la redacció de la nova constitució; però en qualsevol cas, caldrà establir una interlocució amb les institucions públiques definides pel Govern, per elaborar un esborrany consensuat d’un Pla Director del SCP que inclogui el desenvolupament dels diferents aspectes centrals desenvolupats en l’informe, així com decisions clau sobre el seu model d’implementació. Per a això, és possible que fos necessari sol·licitar l’elaboració d’alguns informes tècnics addicionals a alguns especialistes en la matèria, que poguessin servir de suport per a la presa de decisions.
** Dubtes sobre si incloure aquest paràgrafs de dimensió interior: [La política catalana ha de garantir la seguretat interior amb uns serveis policials, d’emergències i judicials adequats per fer front amb efectivitat als riscos, perills i amenaces reals[2].
La reorganització de les policies en un sols cos amb especialitzacions (municipal, judicial, fronteres, d’informació i contra-informació, d’intervenció, digital…) és un pas imprescindible per a la seva coordinació amb un sistema integrat d’emergències i de protecció civil.
Un sistema legal senzill i clar, que doni seguretat jurídica i que permeti a un sistema judicial profundament renovat que sigui àgil i eficient, és l’altre base d’una política de seguretat interior.]
[1] Sobre els fonaments d’un Servei Civil per la Pau: Un servei civil noviolent. Viabilitat i característiques
[2] Sobre com afavorir la seguretat per fer front a riscos, perills i amenaces reals: www.estatdepau.cat
