Una Catalunya independent ha de tenir un bon sistema de seguretat per protegir-se dels riscos i amenaces reals que la seva població té (o que probablement podria patir en els propers 50 anys).
Tothom coincideix que avui no hi ha cap risc o amenaça d’invasió armada de Catalunya per part d’un altre estat. I, si hi fos, difícilment podria fer-hi front amb un exèrcit petit i novell. Per tant, si la funció de l’exèrcit és la defensa del territori, Catalunya no ha de tenir un sistema de defensa armada.
Ara bé, si la població de Catalunya decideix tenir un estat independent, aquest només ho serà si és reconegut per altres estats. Els més poderosos, poden posar com a condició que Catalunya “contribueixi a la seguretat comuna”. I, és obvi, que la contribució a la seguretat entre els pobles de la terra no ha de ser forçosament per la via militar ni armada. Catalunya sense exèrcit pot ser pionera d’un món sense guerres, en la mesura en què la seva contribució a la seguretat internacional sigui amb personal i recursos civils per encarar les causes dels conflictes armats, per ajudar a fer les paus i per a la reconstrucció post-bèl·lica. Tenim dues opcions: estar a la cua dels estats que tenen exèrcit o ser dels primers que contribueixen a la pau i la seguretat amb nous mitjans més adequats a fer front als riscos i amenaces reals: amb prevenció, diplomàcia, cos civil de pau, ajuda humanitària i d’emergències, reconstrucció…
Ara bé, les condicions de “contribuir a la seguretat comuna” potser vulgui dir fer despesa en la indústria militar! “Si voleu que us reconeguem, cal passar per la caixa de la compra d’armament!” Bé, si així fos, que trist!, podem adquirir aparells de doble ús (policial i d’emergències) per ser el país amb millors sistemes de rescat, d’emergències, d’ajuda humanitària… Faríem despesa per a uns objectius nobles i amb molta més utilitat pràctica immediata.
Si no ens cal un sistema de defensa armada ni per defensar-nos d’una invasió ni per a participar en operacions militars de coalicions amb interessos sospitosos, com protegir-nos d’altres amenaces violentes com el terrorisme? Doncs, amb un exèrcit segur que no!. De què han servit els exèrcits més poderosos del món (EEUU, Rússia, Regne Unit, França…) per evitar els atacs terroristes en les seves capitals! El terrorisme no es combat amb exèrcits! Es combat no fomentant-lo, prevenint l’extremisme violent, en el camp de batalla d’internet, amb serveis d’intel·ligència, de policia i de justícia eficients i ben dotats, amb una democràcia participativa, plena; amb una societat i un món equilibrats, amb cohesió social interna i internacional. Invertir en tot això sí que és invertir en veritable seguretat humana. I, en això, podem ser els capdavanters!
Creure que no pot haver-hi un estat sense exèrcit es com creure que un país no pot aconseguir la independència per via noviolenta i democràtica. Si aconseguim la independència amb la força del poble, només serà amb aquesta força que la mantindrem i defensarem. La idea que amb un exèrcit serem respectats, és una rèmora del passat. Serem reconeguts i estimats per molts pobles i estats del món si no ens afegim al club dels poderosos, si no som una amenaça per a ningú, si ens posem al servei dels fonaments de la pau, de l’equitat, de la seguretat humana local i global. Començar un nou estat sense exèrcit és possible, desmuntar un exèrcit existent, quasi impossible. Catalunya serà un estat de pau, o no serà.
Martí Olivella
www.estatdepau.cat
