Principis de democràcia participativa per a Catalunya. El PAS

by Martí Olivella | juny 18, 2016 | 2. La Política

Complementàriament als poders legislatiu, executiu i judicial,

donant resposta a l’anhel general al nostre país, a Europa i al món sencer de la necessitat urgent d’una democràcia més participativa que resolgui l’abisme entre la política i el poble, que és a qui representa i a qui es deu,

que garanteixi en major grau que les grans decisions col·lectives en tots els àmbits es prenen en pro del bé comú, en respecte als drets humans individuals, als dels pobles i als de la natura,

que estableixi mesures i garanteixi mecanismes de seguiment popular per eradicar la corrupció,

que tingui en consideració les nombroses experiències de participació pública existents al nostre entorn i arreu del món,

combinant sistemes de participació deliberativa (democràcia deliberativa) i referendària (democràcia directa), amb el suport de les eines tecnològiques avui existents i complementàriament a l’elecció de càrrecs electes (democràcia representativa o delegativa),

assajant nous mecanismes que permetin donar compliment al principi democràtic suprem de que la sobirania rau en el poble i en ningú més que el poble,

respectant inequívocament el ple dret de decisió de cada comunitat humana sobre els afers que afectin al respectiu àmbit territorial,

conscients que no es poden resoldre de cop tots els aspectes d’una societat tan complexa com la nostra, sinó que cal disposar de mecanismes que permetin tractar-los al llarg dels anys amb la participació de tots com a principal via de generació de consciència col·lectiva,

atès que un procés de decisió democràtica deliberativa obert és d’una qualitat i rang democràtic molt superior a una simple votació sobre qualsevol afer prèviament determinat per unes poques persones, independentment del percentatge de població que hi participi,

des del convenciment que la història ens convoca a dur a terme un salt evolutiu a nivell social i econòmic local i global en forma d’una veritable revolució democràtica pacífica i fraterna,

en resum, des del convenciment que la democràcia és el camí,

es proposa al poble català valorar i posicionar-se sobre la voluntat d’implantació d’un nou sistema de democràcia participativa que quedi reflectit en la nova constitució catalana, i que compleixi els 4 principis bàsics d’una democràcia real:

1. Que tothom hi pugui participar de manera independent, autònoma, creativa i amena.
2. Que per a cada cicle participatiu es difongui prèviament informació de qualitat, plural i diversa, a través dels canals i mitjans de comunicació públics.
3. Que hi hagi espais de proximitat a tots els municipis per al diàleg i la deliberació no massificada i, per tant, no manipulable.
4. Que s’afavoreixi i es prioritzi la presa d’acords en base al bé comú per consens–en tant que sistema que integra les diferents sensibilitats i interessos-, reservant el vot només com a darrer recurs –en tant que genera guanyadors i perdedors.
   

Sistema de democràcia participativa proposat

Del compliment dels principis exposats en resulta un sistema de participació amb les següents línies generals, posat a consideració del país i que, d’aprovar-se, caldrà desenvolupar i concretar més detalladament i dinàmicament en base a la pròpia experiència:

1. TEMES A TRACTAR.
   L’interès públic, manifestat a través dels portaveus territorials escollits per cada municipi i comarca, determinarà en cada cas la conveniència de quins temes es decidiran participativament i la seva freqüència. No hi ha cap limitació sobre qualsevol tema o afer que decideixi tractar directament el poble, ni cap freqüència preestablerta.
   
   Els temes a tractar podran prendre forma final de lleis (el que equivaldria en el sistema actual a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP)), posicionaments sobre temes concrets, aspectes relatius a les estructures oficials, o definició de models a seguir en els diferents àmbits o temes: energia, economia, banca, habitatge, defensa, solidaritat i posicionaments internacionals, ensenyament, salut, territori, retribucions dels càrrecs públics, prioritats pressupostàries, etc.
2. FASE D’INFORMACIÓ.
   Per cada tema tractat participativament, les institucions i els òrgans territorials i sectorials afectats per aquell tema vetllaran per una informació plural, de qualitat, comprensible, i a través de tots els canals disponibles.
   Els mitjans de comunicació de gestió pública (oficial) estaran al servei de transmetre i debatre sobre aquesta informació i les diferents posicions al respecte. Els mitjans de comunicació de gestió privada també hauran de destinar part dels seus espais a difondre la informació de forma plural.
3. FOMENT I ESTÍMUL DE LA PARTICIPACIÓ.
   Igual com les administracions i partits destinen grans quantitats de recursos i espais informatius als mitjans de comunicació i als carrers per estimular el vot de la població durant els períodes electorals, es destinaran recursos en igual proporció als processos participatius deliberatius, tenint en consideració el dèficit i manca de pràctica participativa acumulat durant dècades.
4. ESCALA TERRITORIAL.
   Pel principi de subsidiarietat, principi fonamental de la democràcia, cada territori decidirà sobiranament sobre els temes que afectin al respectiu àmbit territorial.
5. ESPAIS DELIBERATIUS PRESENCIALS.
   Igual com s’estableixen espais físics per a les votacions, s’establiran espais de trobada a cada barri i municipi on es decidirà en petits grups –assemblees o consells veïnals- (d’un màxim de 6-8 membres) que, mitjançant portaveus, posen en comú els seus acords amb els altres grups o assemblees, creant una estructura arborescent de portaveus que tindrà més o menys nivells en funció de l’abast territorial del tema a tractar.
   Sense detriment que es pugui complementar amb sistemes de participació virtuals, els espais presencials s’estableixen com a prioritaris per la major qualitat i riquesa dels diàlegs i el major nombre d’interaccions instantànies que es generen.
6. ÒRGAN DE PORTAVEUS TERRITORIALS
   Els portaveus territorials de cada comarca, sense ser càrrecs electes fixes sinó escollits en cada cas lliurement pels seus representats, constitueixen l’òrgan territorial de la sobirania permanent del poble català.
7. CREATIVITAT I AMENITAT.
   S’estimularà l’assaig de diferents sistemes de participació de manera que resultin imaginatius i amens a una majoria de la població, sempre tenint en consideració les diferents experiències existents i adaptant-les a la idiosincràsia de cada població.
   En determinats municipis podran funcionar directament les assemblees (múltiples assemblees petites), o les assemblees en el marc d’àpats populars autoorganitzats als diferents carrers, o en el marc d’actes lúdics o culturals, o en el marc de passejades, caminades o marxes territorials, o amb sistemes tipus “maletes viatgeres” on la informació i les propostes circulen de casa en casa, etc.
8. CONSELLS SECTORIALS
   Formats pels agents (sectors, tècnics, experts,…) afectats per cada tema a tractar, no són dipositaris de la sobirania popular com a tal –que correspon al poble en general-, sinó que són els que poden facilitar la informació i propostes de partida sobre les problemàtiques, de manera que la població les pugui tenir en compte a l’hora de decidir, així com participar i fer seguiment de la seva posterior realització.
9. TRANSMISSIÓ DELS RESULTATS.
   Els resultats de cada cicle participatiu es transmetran a qui correspongui dur-los a terme, sigui el Parlament, administracions territorials, ciutadans o empreses privades.
10. RESULTATS VINCULANTS
    Si s’han garantit els principis democràtics, els resultats consensuats seran vinculants independentment del nombre de participants, podent-se sotmetre a referèndum si es considera convenient.
11. REFERÈNDUM
    En alguns casos, la democràcia directa a través de referèndum pot resultar necessària o complementària, com per exemple:
    1. En cas que, després d’un procés participatiu deliberatiu, els portaveus territorials ho considerin necessari per a la seva ratificació final, segons si el resultat final del procés pren forma de llei o altra figura;
    1. Si la participació deliberativa es considera baixa, per posar-ho a decisió de tota la població per a la seva ratificació final;
    1. Per temes de naturalesa simple que permeten escollir una opció o una altra, decisions de “sí / no”, o que tenen una certa urgència tot i ser transcendents, pot no ser necessari un procés deliberatiu i passar directament a la fase d’informació pública i votació referendària.
12. SUPORT DE LES NOVES TECNOLOGIES
    Aprofitament i desenvolupament de sistemes de comunicació, d’informació (xarxes socials, webs, blocs, grups-e,…), de deliberació i de votació virtuals com a eines de suport als processos participatius, prou simples i universals com perquè estiguin a l’abast de tota la població.
13. ACCIONS EN CAS NECESSARI
    Si bé quan la participació és prou significativa la voluntat consensuada pel poble difícilment pot ser ignorada, en cas d’Estats poc democràtics podrien ser necessàries accions de pressió col·lectives per fer respectar la voluntat popular.
    
    La força del poble (significat del terme “democràcia”) expressada en forma d’accions pacífiques del tipus denúncia, no cooperació, desobediència civil o de creació d’alternatives, esdevé efectiva quan es fa coordinadament per part d’un gruix mínim de la població.
    A tal efecte, es proposa la creació d’una comissió d’entesos en la matèria per establir mesures en cas necessari, a les que cadascú s’hi podrà adherir lliurement.
    
    

Més informació i exemples d’accions i marxes es poden consultar a www.lamarxasom.cat (apartat “Manifestos”).