[Fer present a Aminetu Haidar, memorial per la pau 2014
Hem volgut sentir aquesta veu, la de Mariam, una cantant sahrauí que recentment ha mort a Barcelona, per recordar l’absència d’Aminetu Haidar, memorial per la pau 2014, que enguany tampoc pot estar amb nosaltres, i amb ella, recordar que d’aquí a unes setmanes, a primers de novembre, farà 40 anys de la Marxa Verda que permeté al Regne del Marroc ocupar el Sahara Occidental en retirar-se l’exèrcit espanyol. 40 anys que el món ha abandonat un poble a la seva sort, ha impedit que un poble pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació com han fet tants d’altres en el procés de descolonització.]
OBSERVATORIS CIUTADANS MUNICIPALS. MEMORIAL PER LA PAU 2015
En primer lloc, volem agrair l’esforç de tantes persones i organitzacions que al llarg d’aquests 31 anys han presentat les candidatures que han permès adonar-nos de la riquesa i la diversitat de camins noviolents per construir la pau. Esperem que el Memorial per la Pau pugui continuar sent un reconeixement a iniciatives socialment transformadores poc conegudes i que pugui ajudar els seus promotors a incrementar l’entusiasme i la influència social.
Aquest llarg camí ha estat possible sobretot, gràcies a l’actitud generosa, constant, humil i respectuosa de Liesel Vidal, que enguany, per primera vegada no ens pot acompanyar, però com hem vist ens ha fet arribar el seu missatge des de Nova York. El Memorial per la Pau el fem honorant a Josep Vidal, però, només és possible gràcies a la iniciativa i el suport de la Liesel. Valgui de nou, aquest acte d’avui, com a reconeixement a la Liesel, a la seva amistat i generositat.
Enguany, la iniciativa guardonada, és col·lectiva: els Observatoris Ciutadans Municipals. Sobre un total de 36 iniciatives que han rebut el Memorial per la Pau, 20 ho han estat organitzacions.
Els motius pels quals el Comitè li atorga el Memorial representa, com cada any, un altre camí ben diferent a tots els anteriors guardonats, un altra via de fer una aposta noviolenta per la pau, entesa en un sentit ampli de pau positiva, d’afavorir la cohesió social, no sols d’absència de guerra:
Els Observatoris Ciutadans Municipals són una iniciativa activa de la societat civil per promoure l’obertura dels ajuntaments a la participació ciutadana.
Són un espai on fiscalitzar, des de la ciutadania, les polítiques municipals de manera permanent, pública i col·lectiva.
Faciliten als grups interessats un software que permet alliberar en format obert informació econòmica municipal, visualització de pressupostos i un espai on realitzar instàncies als ajuntaments de manera pública.
És una iniciativa pionera que potencia la implicació i participació ciutadana des de la pròpia ciutadania. Sovint en aquesta cultura política de la dependència a la que hem estat tant mal educats esperem que sigui l’administració pública qui ens convoqui a la participació, qui sigui transparent, qui reti comptes del bon ús dels nostre diners…
Els OCM capgiren la situació i ens conviden a prendre la iniciativa de suscitar la participació ciutadana i, en un tema clau, com és el de fer exercir la transparència a les administracions públiques.
Com indica agosaradament el subtítol del web es presenten com una “Eina ciutadana per fer-nos amb el control de les coses que ens importen”, és a dir, per no deixar que les coses que ens importen estiguin sota el control d’altres…
Des de la quarantena d’Observatoris que estan en marxa a tot l’Estat espanyol s’estan aconseguint millores notables en el nivell de transparència de diferents ajuntaments, s’estan promovent mocions ciutadanes antideute i s’estan generant grups de ciutadans amb cada vegada més coneixements per fer un seguiment en obert de les polítiques municipals.
Els OCM ens pregunten:
El teu ajuntament i els diners que gestiona són de tots els veïns i veïnes del municipi, però sabríeu dir quant pressupost maneja?
I en què inverteix cada partida pressupostària?
Coneixeu els contractes que signa i les seves quanties?
Si la resposta és no, creieu que us seria fàcil accedir a aquesta informació?
Parteixen de la constatació, que en general:
Les administracions públiques són opaques i solen caracteritzar-se per dificultar l’accés a la informació i impedir la participació real de la ciutadania en les decisions consistorials. La seva opacitat es deu a l’extrema burocratització i a una voluntat molt sovint deliberada de mantenir al marge de la gestió municipal a la ciutadania.
Sota aquest nom molt formal cal entendre que:
Els Observatoris Ciutadans Municipals són grups de persones d’un mateix municipi que s’han organitzat per aturar aquesta situació i construir amb la pràctica una nova cultura de la transparència i de la participació a través dels organismes públics més propers: els ajuntaments. Són, doncs, associacions obertes i autogestionades que realitzen auditories ciutadanes municipals per potenciar el control des de la base dels temes pressupostaris i de tot allò que afecta al deute públic.
Parteixen dels mateixos dos principis que les Lleis de Transparència:
La transparència i la participació, i volen aplicar-los.
Una ciutadania informada és una ciutadania activa. La desinformació, la complexitat i l’opacitat de les dades, d’una banda, i la corrupció i la irresponsabilitat, d’una altra, han comportat la desafecció política de la ciutadania. A través de l’alliberament de dades, de la divulgació i de la formació, els OCM pretenen trencar les barreres de la desinformació perquè la gent pugui recuperar les bases del debat polític. Els OCM busquen construir una nova cultura de la transparència.
La ciutadania té dret a gestionar i controlar directament i de manera autònoma el que és d’interès general. Els OCM són comunitats que promouen la cultura de la participació, en les quals la ciutadania supera el binomi públic–privat i es converteix en agent directe de la política. Són laboratoris per experimentar estructures realment independents que assumeixin el control de les administracions públiques des de la base, evitant – jo diria, complementant – figures com les del Síndic de Greuges, les Sindicatures de Comptes o el Tribunal de Comptes; la independència dels quals ha estat nul·la en força casos destacats.
Els OCM se centren en dos dels fonaments de la gestió municipal: els pressupostos i l’atenció a la ciutadania.
Així, en primer lloc, un OCM ofereix de forma oberta l’accés als pressupostos aprovats per l’ajuntament així com les modificacions i les execucions. Explica de forma fàcil i senzilla quines funcions tenen, com s’estan gestionant els nostres diners i quins són els drets que com a ciutadania podem exigir.
I, en segon lloc, un OCM facilita i optimitza la realització de consultes públiques a l’ajuntament, ja que la gestió col·lectiva i organitzada de les consultes evita l’enfrontament en solitari a la burocràcia; optimitza l’esforç gestionant diverses consultes alhora; augmenta la possibilitat d’obtenir resposta gràcies a la pressió popular i a la difusió; i contribueix a una construcció cooperativa i autogestionada de la informació.
I amb quins recursos compta per fer-ho? Amb 3 de bàsics:
Els ciutadans i ciutadanes que creuen en la transparència i la participació i decideixen formar un grup d’auditoria ciutadana en el seu municipi.
Una plataforma informàtica on line, en codi obert, que apropa els pressupostos municipals a la ciutadania i facilita la gestió i la divulgació dels tràmits. Tant la programació com el disseny estan disponibles per ser replicats i millorats col·lectivament.
Una xarxa d’Observatoris Ciutadans Municipals independents i autogestionats que treballen en xarxa, posen a la disposició de la ciutadania els pressupostos municipals, agiliten la participació a través de les consultes recolzades per la resta d’usuaris i, en definitiva, estenen els nodes des d’on estem creant una nova cultura de la transparència i la participació.
Qui hi ha al darrera?
Són membres de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) que treballa des de nodes coordinats a nivell estatal. Té vincles a nivell internacional amb la International Citizen Audit Network (ICAN).
És una plataforma formada per gent que ve de col·lectius diversos, d’ONGs que treballaven el deute del Sud, del 15M i ciutadania en general.
Des d’octubre de 2011, en diferents ciutats de l’Estat, va començar un procés per realitzar una Auditoria Ciutadana del Deute a l’Estat espanyol. Persones vinculades a la xarxa Qui deu a qui ?, al 15M, Attac, Democràcia Reial Ja, Economistes sense Fronteres, altres grups, a títol personal, van participar en un procés que en primer lloc tractava de definir com volíem que fos l’auditoria, quins deutes es volien auditar, qui hauria de participar en aquest procés i amb quins objectius.
Des del 25 de març de 2012 es va posar ja en marxa la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) “No devem, No paguem”. En l’actualitat estan constituïts diferents nodes de la PACD en una vintena de municipis.
Entenen que: hi ha indicis més que suficients d’il·legitimitat en la generació de deute que el Govern espanyol, juntament amb la UE o els governs autonòmics i locals, estan utilitzant com a justificació per aplicar les seves polítiques d’austeritat.
Per això, exigim el dret a saber, a conèixer els detalls del procés que ens ha portat a aquesta situació i per això proposem la realització d’una Auditoria Ciutadana del Deute, auditoria que ens permetrà evidenciar la il·legitimitat d’aquest deute i tenir a alhora més força per exigir el NO PAGAMENT del DEUTE.
El moviment ciutadà que es constitueix en la PACD neix amb aquests objectius generals:
- Promoure un Canvi del Model Econòmic i Social (denúncia d’un mecanisme d’endeutament que fonamenta el sistema econòmic mundial i que genera profundes injustícies).
- Recuperar la sobirania dels pobles a través d’espais d’aprenentatge i metodologia de democràcia participativa, dotant a la societat d’una eina d’apoderament a través de la qual lluitar per la transparència, la democràcia i la justícia social.
- No pagar el deute il·legítim i denunciar els culpables, exigint responsabilitats.
Dur a terme una auditoria ciutadana del deute és examinar i avaluar els processos que han originat aquest deute, no només amb la finalitat de determinar la raonabilitat i fiabilitat de les dades comptables sinó també si han estat legals, legítims i transparents, així com si han originat perjudicis per a la població en base a les normes legals, comptables, financeres, ambientals i socials establertes en l’Estat.
El Memorial per la Pau 2015 reconeix, per tant, la creativitat propositiva d’alguns moviments socials, que no sols critiquen i protesten sinó que creen i proposen alternatives, no sols de canvi de model de societat sinó de canvi de pràctiques ciutadanes.
En definitiva, en un moment on cada vegada és més clar que la democràcia representativa és insuficient, els OCM són un exemple de com avançar vers una democràcia més equilibrada, és a dir, de com avançar també amb una democràcia més participativa i amb una democràcia més directa.
Per tot plegat:
El comitè de concessió, reunit el dia 5 de setembre a Tarragona ha atorgat
el Memorial per la Pau Josep Vidal i Llecha 2015 a:
OBSERVATORIS CIUTADANS MUNICIPALS
Una iniciativa de la societat civil per promoure l’obertura dels ajuntaments a la participació ciutadana.
L’acte tindrà lloc a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus, el divendres dia 2 d’octubre a un quart de nou del vespre.
