Carta de suport a la candidatura de la Sra. Victoire Ingabire Umuhoza per al XXVII Premi Internacional Catalunya 2016

Victoire Ingabire Umuhoza és de nacionalitat ruandesa, casada i mare de tres fills. Va viure setze anys a l’exili, als Països Baixos, on va desenvolupar una carrera professional en empreses d’àmbit internacional. Va participar i es va comprometre des dels seus inicis amb un procés de Diàleg Interruandès que s’ha desenvolupat al llarg dels anys (annex 1). Dona d’un coratge i d’una abnegació extraordinaris, destaca pel seu lideratge i per una generositat poc comú. El seu compromís polític i ètic, que va més enllà de la seva pertinença ètnica i nacional, féu que fos elegida presidenta del partit FDU Inkingi amb l’encàrrec de representar-lo a les eleccions presidencials ruandeses d’agost de 2010. Aleshores, l’abril de 2009, la Sra. Ingabire va deixar la seva carrera professional per dedicar-se plenament al projecte de retornar al seu país natal, amb l’objectiu de contribuir a la reconciliació i a la reconstrucció d’un país desfet per un llarg conflicte. És així que decideix de posar fi al seu exili i tornar al seu país amb l’esperança d’oferir al poble ruandès una alternativa de governança democràtica i de pau durable.

En arribar a Ruanda el 16 de gener de 2010, va presentar-se davant el Memorial de Kigali i va fer una al·locució demanant el reconeixement del patiment i el dret de memòria de totes les víctimes de crims de genocidi i contra la humanitat, sense distinció ètnica ni de nacionalitat. Això no va plaure el règim de Kigali que va engranar contra ella una espiral d’acusacions falses. Símbol de la lluita no violenta, Victoire Ingabire va ser empresonada el 14 d’octubre de 2010 per haver gosat expressar opinions diferents d’aquelles que sosté el poder establert a Kigali. Després d’un simulacre de procés farcit de nombroses irregularitats i sense garanties jurídiques, va ser injustament condemnada el 13 de desembre de 2013 a quinze anys de presó.

Aquesta excepcional dona va ser nominada al Premi Sakhàrov a la llibertat de consciència 2012  que atorga el Parlament Europeu, el qual, en la seva resolució número 2013/2641 (RSP) del 25 de maig de 2013 (annex 2) i en la seva pregunta E-010056-14 del 2 de desembre de 2014 a la Comissió Europea (annex 3), va expressar greus preocupacions en relació al seu judici i en va condemnar el seu caràcter polític.

Human Rights Watch va declarar que el veredicte de culpabilitat formulat contra la Sra. Ingabire era la culminació d’un procés judicial equivocat, amb acusacions de tipus polític. En el seu informe final (A/HRC/20/20/Add.2 du 10 juin 2014) el Relator de les Nacions Unides pels Drets Humans encarregat de Ruanda, el Sr. Maina Kiai, que va concloure una visita al país a finals de gener de 2014, va insistir sobre el fet que totes les figures de l’oposició que gosaven criticar el govern -entre elles la Victoire Ingabire- acabaven sistemàticament a la presó[1].

D’altra banda, com a reconeixement a la seva lluita per la llibertat, la Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau va crear, coincidint amb el centenari del Dia Internacional de la Dona el març de 2011, un premi que duu el seu nom: “Premi Victoire Ingabire Umuhoza  per la Democràcia i la Pau”. Aquest premi vol retre homenatge a la seva valentia i al seu exemple d’iniciativa pacífica i democràtica de resolució de conflictes.

Ens satisfà molt que la candidatura de la Sra. Ingabire al Premi Internacional Catalunya 2015 hagi estat presentada pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. A semblança del que succeïa durant la dictadura franquista a Catalunya, ha estat condemnada per haver reclamat el dret cívic de presentar-se a les eleccions i per haver exercit el seu dret a expressar-se, en especial demanant que els autors de crims contra l’ètnia hutu i contra ciutadans estrangers fossin també jutjats. Recordem que nou dels europeus assassinats eren espanyols, entre ells els catalans Joaquim Vallmajó, missioner, i Flors Sirera, infermera cooperant.

La Sra. Victoire Ingabire és una presonera política que mereix el reconeixement públic, i nosaltres estem convençuts que atorgar-li el Premi Internacional Catalunya 2016 seria d’una gran importància. Amb la meva signatura, expresso el nostre suport a la seva candidatura.

Martí Olivella i Solé

President de Nova – Centre per a la Innovació Social

_______________________________________________________________________

Annex 1: Resolució unànime del Congrés de Diputats espanyol de suport al Diàleg Intraruandès. http://www.veritasrwandaforum.org/dosier/congreso_diputados_es.pdf

Annex 2: Candidatures al Premi Sakhàrov a la llibertat de consciència 2012. http://www.europarl.europa.eu/document/activities/cont/201209/20120913ATT51311/20120913ATT51311EN.pdf

Annex 3: Resolució 2013/2641 (RSP) de 25-5-2013 del Parlament Europeu: Cas Victoire Ingabire Umuhoza

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+MOTION+P7-RC-2013-0243+0+DOC+XML+V0//FR

[1]
[1] The Special Rapporteur expresses similar concern over the fates of unregistered opposition parties whose leaders were imprisoned in recent years. He finds troubling that virtually all the publicly critical political leaders are in jail or in exile. This is the case of opposition party FDU-Inkingi, led by Ms. Victoire Ingabire”.

Fòrum 2015. Eines per a una societat transformadora. Manresa.

Plantegem experimentar una sessió de Parlament Ciutadà dedicada a la reflexió estratègica

Què és el Parlament Ciutadà www.parlamentciutada.cat

 

1. Introducció : elements clau per entendre les causes de l’estat del món:

Fragments de La Hidra Mundial, l’Oligopoli Bancari
“El món, la política, les democràcies i les finances estan dominats per una hidra mundial composta per 28 grans bancs internacionals les polítiques fixen el curs no només de les finances sinó, també, de les democràcies parlamentàries.”

“Aquest és l’argument implacable i rigorosament demostrat per l’economista francès François Morin en el llibre d’investigació que acaba d’aparèixer a França: La Hidra Mundial, l’Oligopoli Bancari (Lux Editeur).  És professor emèrit de ciències econòmiques a la Universitat de Tolosa, François Morin va ser membre del Consell General del Banc de França i del Consell d’anàlisi econòmica.”

“La hidra mundial” és un conglomerat de 28 bancs coordinats entre si – “interconnectats” – que manegen el mercat canviari, les taxes d’interès, creen els productes tòxics pels quals després paguen els Estats, o sigui, els ciutadans, influeixen en les polítiques econòmiques i modelen les democràcies al seu gust”.

“És La primera vegada que tenim un món tan globalitzat on els capitals poden desplaçar-se d’un costat a l’altre del planeta a la velocitat de la llum, i on hi ha actors tan potents enfront dels Estats. En el passat hi va haver confrontacions entre el poder financer i el poder polític, però és la primera vegada en la història que aquesta confrontació té lloc a escala mundial. Aquesta és la novetat”

“Avui els estats estan disminuïts, han perdut la sobirania monetària i tenen al davant un gegant híper-vigorós. Actualment, el 90 per cent de la moneda és creada pels bancs, contra el 10 per cent pels bancs centrals. Ara bé, aquest oligopoli manipula segons com li convé els dos paràmetres fonamentals de la moneda: la taxa canviària i la taxa d’interès. “Els Estats són alhora ostatges de l’hidra bancària i estan també disciplinats per aquesta”

“El que passarà és que, si no es fa res, hi haurà una nova crisi financera. I aquesta actitud passiva, apàtica, pot comportar trastorns enormes els efectes polítics i socials serien dramàtics precisament perquè aquest trastorn no va ser anticipat per les forces polítiques i socials. Per descomptat, es requereixen mobilitzacions ciutadanes. No serà fàcil. Miri el que ha passat a Grècia, amb el primer ministre Alexis Tsipras i el partit Syriza. Les traves per canviar la relació entre el polític i l’econòmic han estat gegantines. La història no ha acabat encara. Hem vist a un govern acceptar un acord en el qual no creu. Això ens mostra fins a quin punt s’ha posat en dubte la democràcia!

“No crec que es pugui dir per avançat que les mobilitzacions ciutadanes iniciaran els canvis que esperem. Potser, amb les xarxes socials i els moviments, puguem esperar que comenci un procés. Cal una paraula política forta capaç de sintetitzar el món d’avui i, també, llançar la consigna capaç d’obrir el camí de canvis reals. La veritat és que sense acció col·lectiva no sortirem d’això. Com imaginar el que ve, com donar volta aquesta relació de forces totalment desigual entre les potències bancàries i els Estats debilitats? “

“Reconec que les democràcies estan en perill, però crec que l’única solució passa per una reconquesta política que pot prendre diverses formes. En el curs dels últims anys, els Estats han anat abandonant progressivament la seva sobirania política, monetària i pressupostària. Hem de tenir en compte la realitat de la globalització del món. Els Estats han de recuperar el seu marge de maniobra, la seva sobirania, però dins d’un marc organitzat, a escala planetària. Això suposa que els Estats actuïn col·lectivament organitzant, per exemple, una gran conferència del tipus Bretton Woods (1944). “

“Un altre camí consisteix que els ciutadans empenyin als Estats a actuar, en tot el món, amb moviments diversos. No obstant això, primer de tot, aquestes opcions suposen que es prengui consciència de l’estat del món, de les relacions de força existents. És indispensable que el polític torni al primer pla de la gestió dels assumptes econòmics. La moneda ha de ser un bé públic i no un bé privat.”

 

Algunes iniciatives ciutadanes pràctiques que hi intenten donar resposta:

 

  1. Ronda per identificar i prioritzar els principals problemes del món, país, ciutat…
  • En grups d’entre 5 i 7 participants

3.Posada en comú i priorització dels problemes comuns

 

  1. Ronda per identificar i prioritzar les principals propostes als problemes identificats
  • En grups d’entre 5 i 7 participants

 

  1. Posada en comú i priorització de les propostes comunes.

 Pistes d’un pla d’acció d’entitats o/i conjunt

 Martí Olivella

 

Memorial per la Pau 2015. Observatoris Ciutadans Municipals

[Fer present a Aminetu Haidar, memorial per la pau 2014

Hem volgut sentir aquesta veu, la de Mariam, una cantant sahrauí que recentment ha mort a Barcelona, per recordar l’absència d’Aminetu Haidar, memorial per la pau 2014, que enguany tampoc pot estar amb nosaltres, i amb ella, recordar que d’aquí a unes setmanes, a primers de novembre, farà 40 anys de la Marxa Verda que permeté al Regne del Marroc ocupar el Sahara Occidental en retirar-se l’exèrcit espanyol. 40 anys que el món ha abandonat un poble a la seva sort, ha impedit que un poble pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació com han fet tants d’altres en el procés de descolonització.]

 

OBSERVATORIS CIUTADANS MUNICIPALS. MEMORIAL PER LA PAU 2015

En primer lloc, volem agrair l’esforç de tantes persones i organitzacions que al llarg d’aquests 31 anys  han presentat les candidatures que han permès adonar-nos de la riquesa i la diversitat de camins noviolents per construir la pau.  Esperem que el Memorial per la Pau pugui continuar sent un reconeixement a iniciatives socialment transformadores poc conegudes i que pugui ajudar els seus promotors a incrementar l’entusiasme i la influència social.

Aquest llarg camí ha estat possible sobretot, gràcies a l’actitud generosa, constant, humil i respectuosa de Liesel Vidal, que enguany, per primera vegada no ens pot acompanyar, però com hem vist ens ha fet arribar el seu missatge des de Nova York. El Memorial per la Pau el fem honorant a Josep Vidal, però, només és possible gràcies a la iniciativa i el suport de la Liesel. Valgui de nou, aquest acte d’avui, com a reconeixement a la Liesel, a la seva amistat i generositat.

Enguany, la iniciativa guardonada, és col·lectiva: els Observatoris Ciutadans Municipals. Sobre un total de 36 iniciatives que han rebut el Memorial per la Pau, 20 ho han estat organitzacions.

Els motius pels quals el Comitè li atorga el Memorial representa, com cada any, un altre camí ben diferent a tots els anteriors guardonats, un altra via de fer una aposta noviolenta per la pau, entesa en un sentit ampli de pau positiva, d’afavorir la cohesió social, no sols d’absència de guerra:

Els Observatoris Ciutadans Municipals són una iniciativa activa de la societat civil per promoure l’obertura dels ajuntaments a la participació ciutadana.

Són un espai on fiscalitzar, des de la ciutadania, les polítiques municipals de manera permanent, pública i col·lectiva.

Faciliten als grups interessats un software que permet alliberar en format obert informació econòmica municipal, visualització de pressupostos i un espai on realitzar instàncies als ajuntaments de manera pública.

És una iniciativa pionera que potencia la implicació i participació ciutadana des de la pròpia ciutadania. Sovint en aquesta cultura política de la dependència a la que hem estat tant mal educats esperem que sigui l’administració pública qui ens convoqui a la participació, qui sigui transparent, qui reti comptes del bon ús dels nostre diners…

Els OCM capgiren la situació i ens conviden a prendre la iniciativa de suscitar la participació ciutadana i, en un tema clau, com és el de fer exercir la transparència a les administracions públiques.

Com indica agosaradament el subtítol del web es presenten com una “Eina ciutadana per fer-nos amb el control de les coses que ens importen”, és a dir, per no deixar que les coses que ens importen estiguin sota el control d’altres…

Des de la quarantena d’Observatoris que estan en marxa a tot l’Estat espanyol s’estan aconseguint millores notables en el nivell de transparència de diferents ajuntaments, s’estan promovent mocions ciutadanes antideute i s’estan generant grups de ciutadans amb cada vegada més coneixements per fer un seguiment en obert de les polítiques municipals.

 

Els OCM ens pregunten:

 El teu ajuntament i els diners que gestiona són de tots els veïns i veïnes del municipi, però sabríeu dir quant pressupost maneja?

I en què inverteix cada partida pressupostària?

Coneixeu els contractes que signa i les seves quanties?

Si la resposta és no, creieu que us seria fàcil accedir a aquesta informació?


Parteixen de la constatació, que en general:

Les administracions públiques són opaques i solen caracteritzar-se per dificultar l’accés a la informació i impedir la participació real de la ciutadania en les decisions consistorials. La seva opacitat es deu a l’extrema burocratització i a una voluntat molt sovint deliberada de mantenir al marge de la gestió municipal a la ciutadania.

 Sota aquest nom molt formal cal entendre que:

Els Observatoris Ciutadans Municipals són grups de persones d’un mateix municipi que s’han organitzat per aturar aquesta situació i construir amb la pràctica una nova cultura de la transparència i de la participació a través dels organismes públics més propers: els ajuntaments. Són, doncs, associacions obertes i autogestionades que realitzen auditories ciutadanes municipals per potenciar el control des de la base dels temes pressupostaris i de tot allò que afecta al deute públic.

 

Parteixen dels mateixos dos principis que les Lleis de Transparència:

La transparència i la participació, i volen aplicar-los.

 Una ciutadania informada és una ciutadania activa. La desinformació, la complexitat i l’opacitat de les dades, d’una banda, i la corrupció i la irresponsabilitat, d’una altra, han comportat la desafecció política de la ciutadania. A través de l’alliberament de dades, de la divulgació i de la formació, els OCM pretenen trencar les barreres de la desinformació perquè la gent pugui recuperar les bases del debat polític. Els OCM busquen construir una nova cultura de la transparència.

 La ciutadania té dret a gestionar i controlar directament i de manera autònoma el que és d’interès general. Els OCM són comunitats que promouen la cultura de la participació, en les quals la ciutadania supera el binomi públic–privat i es converteix en agent directe de la política. Són laboratoris per experimentar estructures realment independents que assumeixin el control de les administracions públiques des de la base, evitant – jo diria, complementant – figures com les del Síndic de Greuges, les Sindicatures de Comptes o el Tribunal de Comptes; la independència dels quals ha estat nul·la en força casos destacats.

 Els OCM se centren en dos dels fonaments de la gestió municipal: els pressupostos i l’atenció a la ciutadania.

 Així, en primer lloc, un OCM ofereix de forma oberta l’accés als pressupostos aprovats per l’ajuntament així com les modificacions i les execucions. Explica de forma fàcil i senzilla quines funcions tenen, com s’estan gestionant els nostres diners i quins són els drets que com a ciutadania podem exigir.

I, en segon lloc, un OCM facilita i optimitza la realització de consultes públiques a l’ajuntament, ja que la gestió col·lectiva i organitzada de les consultes evita l’enfrontament en solitari a la burocràcia; optimitza l’esforç gestionant diverses consultes alhora; augmenta la possibilitat d’obtenir resposta gràcies a la pressió popular i a la difusió; i contribueix a una construcció cooperativa i autogestionada de la informació.

 

I amb quins recursos compta per fer-ho? Amb 3 de bàsics:

  Els ciutadans i ciutadanes que creuen en la transparència i la participació i decideixen formar un grup d’auditoria ciutadana en el seu municipi.

  Una plataforma informàtica on line, en codi obert, que apropa els pressupostos municipals a la ciutadania i facilita la gestió i la divulgació dels tràmits. Tant la programació com el disseny estan disponibles per ser replicats i millorats col·lectivament.

  Una xarxa d’Observatoris Ciutadans Municipals independents i autogestionats que treballen en xarxa, posen a la disposició de la ciutadania els pressupostos municipals, agiliten la participació a través de les consultes recolzades per la resta d’usuaris i, en definitiva, estenen els nodes des d’on estem creant una nova cultura de la transparència i la participació.

 

Qui hi ha al darrera?

Són membres de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) que treballa des de nodes coordinats a nivell estatal. Té vincles a nivell internacional amb la International Citizen Audit Network (ICAN).

És una plataforma formada per gent que ve de col·lectius diversos, d’ONGs que treballaven el deute del Sud, del 15M i ciutadania en general.

Des d’octubre de 2011, en diferents ciutats de l’Estat, va començar un procés per realitzar una Auditoria Ciutadana del Deute a l’Estat espanyol. Persones vinculades a la xarxa Qui deu a qui ?, al 15M, Attac, Democràcia Reial Ja, Economistes sense Fronteres, altres grups, a títol personal, van participar en un procés que en primer lloc tractava de definir com volíem que fos l’auditoria, quins deutes es volien auditar, qui hauria de participar en aquest procés i amb quins objectius.

Des del 25 de març de 2012 es va posar ja en marxa la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) “No devem, No paguem”. En l’actualitat estan constituïts diferents nodes de la PACD en una vintena de municipis.

Entenen que: hi ha indicis més que suficients d’il·legitimitat en la generació de deute que el Govern espanyol, juntament amb la UE o els governs autonòmics i locals, estan utilitzant com a justificació per aplicar les seves polítiques d’austeritat.

Per això, exigim el dret a saber, a conèixer els detalls del procés que ens ha portat a aquesta situació i per això proposem la realització d’una Auditoria Ciutadana del Deute, auditoria que ens permetrà evidenciar la il·legitimitat d’aquest deute i tenir a alhora més força per exigir el NO PAGAMENT del DEUTE.

El moviment ciutadà que es constitueix en la PACD neix amb aquests objectius generals:

  • Promoure un Canvi del Model Econòmic i Social (denúncia d’un mecanisme d’endeutament que fonamenta el sistema econòmic mundial i que genera profundes injustícies).
  • Recuperar la sobirania dels pobles a través d’espais d’aprenentatge i metodologia de democràcia participativa, dotant a la societat d’una eina d’apoderament a través de la qual lluitar per la transparència, la democràcia i la justícia social.
  • No pagar el deute il·legítim i denunciar els culpables, exigint responsabilitats.

Dur a terme una auditoria ciutadana del deute és examinar i avaluar els processos que han originat aquest deute, no només amb la finalitat de determinar la raonabilitat i fiabilitat de les dades comptables sinó també si han estat legals, legítims i transparents, així com si han originat perjudicis per a la població en base a les normes legals, comptables, financeres, ambientals i socials establertes en l’Estat.

El Memorial per la Pau 2015 reconeix, per tant, la creativitat propositiva d’alguns moviments socials, que no sols critiquen i protesten sinó que creen i proposen alternatives, no sols de canvi de model de societat sinó de canvi de pràctiques ciutadanes.

En definitiva, en un moment on cada vegada és més clar que la democràcia representativa és insuficient, els OCM són un exemple de com avançar vers una democràcia més equilibrada, és a dir, de com avançar també amb una democràcia més participativa i amb una democràcia més directa.

 

Per tot plegat:

El comitè de concessió, reunit el dia 5 de setembre a Tarragona ha atorgat

el Memorial per la Pau Josep Vidal i Llecha 2015 a:

OBSERVATORIS CIUTADANS MUNICIPALS

Una iniciativa de la societat civil per promoure l’obertura dels ajuntaments a la participació ciutadana.

L’acte tindrà lloc a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus, el divendres dia 2 d’octubre a un quart de nou del vespre.