Què és realment la democràcia?:
La Democràcia és el poder dels representants de la majoria que vota.
Què proposa la sociocràcia?:
La sociocràcia és el poder de les persones associades.
La sociocràcia és un mètode per exercir millor el poder entre associats.
Parteix de grups de persones interdependents que tenen un objectiu comú.
Les persones no som iguals però tenim el mateix valor.
El que ens caracteritza és que som éssers humans equivalents.
La sociocràcia crea un espai de seguretat sense secrets:
Restaura el poder equivalent de les persones.
Construeix una visió comuna.
Fa disponible la informació.
Els comportaments de les persones estan influïts per les estructures que les organitzen.
El comportament està vinculat a l’estructura, no a les persones.
El problema dels col·lectius no està en les persones, sinó que està en l’estructura.
Estructura alhora vertical i horitzontal
En una estructura vertical el flux de comunicació s’alenteix i distorsiona.
L’estructura vertical és una estructura tòxica per a la presa de decisions.
La regla implícita: és que el cap qui decideix; és una estructura de poder acceptada.
Els intents de millora encara empitjoren si no es canvien les estructures.
En una estructura horitzontal el flux d’execució s’alenteix i distorsiona.
L’estructura horitzontal és una estructura tòxica per a l’execució.
Se suposa que l’assemblea és qui decideix i executa, és una estructura de poder encobert.
Els intents de millora encara empitjoren si no es canvien les estructures.
La sociocràcia combina les 2 estructures habitualment confrontades:
la vertical per a l’acció / execució i l’horitzontal per a la decisió.
La sociocràcia parteix 4 regles:
1.- Cercle / equip sociocràtic amb un objectiu comú.
2.- Es prenen acords per consentiment, no es vota, es pregunta si hi ha objeccions, fins arribar a 0 objeccions. (Variant: “consens sistèmic”: per a grups grans, s’escull l’opció amb menys desacords, menys pèrdua, menys dolor …).
3.- El cercle / equip té un primer enllaç – coordinador – que vehicula les decicions; però el cercle escull un segon enllaç, per a la participació del cercle en el nivell superior: participa en la presa de decisions, vehicula la informació ascendent i descendent dins del cercle / equip . (Variant: per a grups en procés de constitució o / i estructura horitzontal de partida, cal escollir els dos enllaços a l’inici …).
4.- Les eleccions sociocràtiques són sense candidats (sense auto-nominació).
L’organització sociocràtica
1). Formar els cercles / equips sociocràtics amb un objectiu comú.
Els mandats del cercle:
Tenir objectius clars de l’equip i de l’organització. Al centre del grup sempre posem el projecte comú.
Cercar la millora constant.
Partir de la continuïtat dels processos, de l’auto-educació permanent.
Les persones responsables en cada cercle / equip que vetllen pel bon funcionament del grup, 3 d’elles triades pels seus membres per a un període de temps (2 anys) que sempre poden acordar el canvi, mitjançant eleccions sociocràtiques: amb paperetes de vot amb el nom del candidat i el nom de qui el proposa.
La coordinadora (primer enllaç) és triada per l’organització, tot i que el cercle pot demanar el canvi.
La secretària prepara l’agenda, manté la comunicació.
La facilitadora dinamitza la participació i el seguiment de les regles de joc.
La segon enllaç per a la participació del cercle en el següent nivell.
El cercle genera les seves pròpies normes, és un organisme viu.
Es prenen decisions que respecten els límits (els límits d’un toquen els límits d’un altre).
Avantatges:
Seguretat psicològica.
Responsabilitat.
Els arguments són més importants que l’estatus
(2) La decisió es pren per consentiment (ni per consens ni per majoria).
En la presa de decisions s’incorporen els segons enllaços que han triat els equips.
Es reuneix el cercle quan hi ha propostes. A vegades es desenvolupa un tema sense propostes concretes.
El cercle no té urgències, no té pressa (no està en l’àmbit d’execució)
Procediment:
I.- Clarificació.
1.- Aclarir la proposició. Preguntes sobre la proposta: s’escolten, no hi ha debat.
2.- Ronda d’opinions sobre la proposta sense debat.
3.- Es pregunta als qui han fet la proposta si volen modificar-la, ajustar-la o retirar-la.
A partir d’aquest moment, si la mantenen, la proposta pertany al grup.
II.- Decisió.
4.- Hi ha objeccions a la proposta? s’anoten les objeccions i s’ordenen per preferències.
5.- Millorar la proposició incloent les objeccions … s’intenta veure com es pot millorar la proposta escoltant / integrant totes les objeccions. Si no milloren la proposta, l’objecció cau. Aquesta part necessita una bona facilitació.
6.- Fins obtenir el consentiment (cap objecció). Es demana si hi ha consentiment. Ronda per si hi ha alguna objecció (si n’hi ha, tornem al punt 4)
III.- Documentació
7.- Redacció de l’acta / acord
8.- Aprovació de l’acta / acord per consentiment
9.- Celebració.
Es tracta de transformar la frustració en proposta.
En el consentiment hi ha la noció de compromís, de pacte. Puc no estar d’acord però ho accepto si està dins dels meus límits acceptables.
En l’objecció es demanen raons que no només siguin personals.
No hi ha debat, no s’intenta convèncer.
Gaudir amb el plaer de la diferència. Cal explorar les altres posicions.
Si hi ha un grup bloquejat, s’atura i es pregunta un a un què està passant. És important parlar de la por per recuperar la seguretat.
No busquem tenir raó sinó ser escoltats.
Totes les experiències tenen un sentit i és important reflexionar-hi.
Així ens connectem amb l’energia externa i concretem objectius que estan en harmonia amb aquesta energia. Integrem el viscut i podem anar més enllà.
(3) Els enllaços
Participa en la presa de decisions del següent nivell, assegura la informació ascendent i descendent dins del cercle.
Es tracta de triar com 2º enllaç a algú en qui confiem i que assumeix responsabilitats de lideratge.
(4) Les eleccions sociocràtiques són sense candidats (sense auto-nominació).
Es tria per eleccions sociocràtiques: mitjançant paperetes de vot amb el nom del candidat i el nom de qui el proposa, fins aconseguir un acord per consentiment. (Vegeu el punt 2)
Altres consideracions
3 raons per estar en una organització / un equip:
Aprendre.
Ajuda mútua.
Acció, fer coses junts.
Desenvolupament dels talents:
Observar qui sóc. Sóc aquest centre de consciència i d’amor. Responc a les 3 necessitats.
1.- seguretat: dóna coneixement, claredat.
2.- influència
3.- necessitat de ser útil.
La resta de necessitats estan connectades a aquestes.
Definició de lideratge:
El poder és la força.
L’autoritat va en relació a l’estatus social.
La influència és l’impacte sobre l’entorn.
El lideratge és la capacitat d’utilitzar el poder, l’autoritat i la influència per poder mobilitzar les persones al voltant d’un objectiu comú.
El líder té 3 preguntes:
Què és útil?
Per què? (L’amor i la consciència)
Com? (La voluntat)
Dirigir és ajudar.
1.- contacte real, influència real.
2.- no hi ha control mutu.
Quan demanes ajuda li dones valor a la persona.
