Quins són els canvis clau…
que poden obrir la porta a d’altres canvis?
Proposta de 4 objectius
Algunes de les possibles respostes a la pregunta sobre “quins són aquells pocs canvis clau que poden fer possible molts dels altres canvis” és la d’aquest paquet de quatre objectius a aplicar en tots els àmbits socials, començant pels més estratègics i pels nivells de decisió més importants:
- Apostar per la democràcia equilibrada: democràcia alhora directa, participativa i no sols representativa.
- Impedir la concentració de poder: incompatibilitat radical de responsabilitats i de control econòmic dins cada sector i en més d’un sector.
- Aplicar una transparència i un retiment de comptes estructurals en totes les organitzacions i entre els seus responsables.
- Clarificar els rols dels diferents poders públics i la seva supremacia sobre els diferents poders privats, sotmetent-los, uns i altres, als altres tres objectius citats.
* * *
Partim d’una societat fonamentada en les llibertats, però també en la responsabilitat en l’exercici de les llibertats. I no hi ha llibertat responsable sense regulació democràtica.
- El primer objectiu és democratitzar els poders públics perquè la sobirania popular es pugui exercir el més directament possible. Cal crear una democràcia equilibrada perquè el poble pugui exercir la seva sobirania sobre tots els poders clau. La democràcia equilibrada parteix del principi que “tot el que pugui pensar, decidir i fer la ciutadania que no ho delegui als seus representants”. Es tracta de combinar adequadament la democràcia directa (referèndums i espais de decisió via internet per fer o derogar lleis), la democràcia participativa (espais deliberatius i d’auto-organització) i la democràcia representativa (representants –no sols de partits polítics – que rendeixen comptes, que són revocables en cas d’incompliment i que no poden exercir el mateix càrrec més de 10 anys). Aquest equilibri entre formes de democràcia s’ha d’adaptar al funcionament de cada poder, però sempre hi ha de ser per evitar que s’exerceixi el poder contra el bé comú. Cal, també, assegurar l’autonomia de cada poder democratitzat, perquè entre ells puguin fer de contrapoders i evitar el perill de la concentració absolutista.
- El segon objectiu és evitar estructuralment la concentració de poder, amb un règim d’incompatibilitats molt rigorós: cap persona pot ser alhora responsable en més d’un poder públic. La democràcia formal actual ja intenta evitar-ho: no es pot ser alhora jutge i diputat o membre del govern; però, en canvi sí es poden simultàniament tenir diversos càrrecs polítics – alcalde i diputat -… i en alguns casos es permeten tenir responsabilitats públiques i privades.
- El tercer objectiu és forçar un règim de transparència i un retiment de comptes en tots els poders públics i entre els seus responsables. La transparència és una condició essencial d’un sistema democràtic de qualitat i les lleis han de garantir que tot el que es fa en l’àmbit públic estigui sempre a l’abast de la ciutadania i sigui perfectament traçable. Tota acció, despesa, transacció, decisió o execució ha de ser explicada, coneguda, consultable. Sobre totes elles la ciutadania n’ha de poder demanar comptes i explicacions. I, els responsables han de retre comptes periòdicament documentadament i en audiències públiques.
- El quart objectiu és el de clarificar i jerarquitzar els diferents tipus de poders: tenim clar quins són els poders públics, els poders que el poble sobirà exerceix en les funcions legislatives, executives i judicials, mitjançant els procediments transparents de la democràcia directa, participativa i representativa. Però, quins són els altres poders? Quins rols tenen? Qui els formen? Com fer que se subordinin als poders públics?
* * *
Aquests 4 objectius – amb les seves mesures concretes – poden ser una palanca d’altres canvis. Tots ells estan en el marc de la cultura política democràtica majoritària. No demanen cap ruptura conceptual. Tant sols són una aplicació seriosa de valors compartits, però de fet, traïts: llibertat, responsabilitat, democràcia, lliure competència i transparència. Qui s’hi pot oposar? Podem imaginar quines possibilitats obriria la seva aplicació?
* * *
Aquesta proposta aposta per la democràcia equilibrada com a mitjà que permet reconstituir els tres poders públics i la seva independència; i que també permet constituir – atribuir funcions i procediments per orientar al bé comú els altres poders començant pel “meta-poder” monetari – financer. Així, tots els poders públics i privats dret públic podran ser sotmesos a la sobirania ciutadana –únic poder constituent- exercida amb procediments de democràcia equilibrada: directa sempre que sigui possible, participativa amb accent en la deliberació i l’autogestió, i representativa amb responsabilitat personal dels representants i revocació per incompliment dels compromisos.
Per saber més, vegis “Concrecions dels 4 objectius”
* * *
- Aquest text que vol ser breu, endreça i prioritza idees, algunes ja existents; està obert a crítiques, comentaris i millores. Vol ser un eina de reflexió estratègica per a les diferents organitzacions i moviments polítics que estan plantejant la necessitat d’un canvi profund a Catalunya, a l’Estat Espanyol o a Europa, un canvi a millor perquè res continuï igual, un canvi per fer un país i un món habitables per a tothom.
30 de gener 2015, aniversari de l’assassinat de Gandhi
