Memorial per la Pau 2013. Itziar González i Virós
Des de 1985 portem 29 memorials concedits i 34 iniciatives guardonades, amb 5 d’elles compartides, ex aequo.
Això, ha estat possible gràcies a tots els qui han presentat propostes, als qui han participat als comitès de concessió i a les institucions que han aportat recursos, però sobretot, gràcies a l’actitud generosa, constant, humil i respectuosa de Liesel Vidal.
El Memorial per la Pau el fem honorant a Josep Vidal, però, només és possible gràcies a la iniciativa i el suport de la Liesel. Valgui de nou, aquest acte d’avui, com a reconeixement a la Liesel, a la seva amistat i generositat.
Enguany, la persona guardonada, com les de l’any passat, torna a ser una dona. Estem recuperant poc a poc l’equilibri: 13 dones o grups de dones, sobre el total de les 34 iniciatives que han rebut el Memorial per la Pau. És una dona, també ferma, decidida i compromesa. Nascuda a Barcelona el 1967, viu a Ciutat Vella i és arquitecta.
La trajectòria per la qual el Comitè li atorga el Memorial representa un altre camí ben diferent a tots els anteriors guardonats, un altre camí d’aprendre a fer les paus, en aquest cas, en tres camps complementaris:
- el de fer les ciutats amb la participació de la gent que hi viu,
- el de la coherència com a representant política de la ciutadania que plega abans de fer-se còmplice de la corrupció,
- el de l’aposta per una ciutadania activa que genera una nova forma de fer política.
Desgranaré cadascun d’aquestes tres camps que tenen molt a veure amb crear les condicions per una vida en pau en qualsevol societat: un bon urbanisme, un bon govern, una bona ciutadania.
- Fer les ciutats amb la participació de la gent que hi viu hauria de ser una obvietat, però no ho és.
La planificació i el disseny de les ciutats han quedat en gran part segrestats per una conjunció d’interessos polítics, econòmics i tècnics. Aquests interessos de prestigi, de poder, de diners.. fan una ciutat poc pensada per les necessitats dels qui hi viuen.
El contrapès d’aquesta tendència és que la població prengui part en expressar les seves necessitats, valors i propostes.. per tal que l’urbanista hi ofereixi solucions tècniques possibles, viables econòmicament i acceptables políticament. A grans trets aquesta és la feina professional i vocacional de la Itziar tal com l’han presentat les persones que la coneixen prou bé:
Com arquitecta compromesa en el foment d’unes ciutats dissenyades i gestionades d’acord amb els principis de justícia, llibertat i sostenibilitat i en la seva actuació com a promotora de la participació de la ciutadania en aquest disseny i gestió. Per afavorir la participació i la mediació a favor d’un urbanisme que promogui la vida digna de la gent a les ciutats.
Cal dir que va iniciar el seu despatx professional amb un jurament hipocràtic tot a fet inusual: “que mai faria obra nova i només es dedicaria a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic de nuclis vells i del medi rural”. Un jurament que si fos més habitual entre els arquitectes ens hauria estalviat el desolador paisatge de moltes ciutats i la terrible bombolla immobiliària.
Va ser professora a l’escola–taller del Centre del Vidre de Barcelona i fins l’any 2005 al Departament de Composició Arquitèctonica de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
Del treball durant anys amb nombroses comunitats de veïns de Barcelona va néixer la seva vocació per a la mediació en conflictes i la participació ciutadana.
Es considera urbanista “per voluntat popular”. L’any 2002 col·labora amb la plataforma ciutadana “una altra Plaça Lesseps és possible” i estableix allà la metodologia per a una posterior especialització en participació ciutadana i urbanisme que li ha permès de treballar en nombrosos processos de transformació urbana que van des del disseny de grans infraestructures a Plans d’intervenció integral de barris.
També va col·laborar amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya per a la definició de Plans Integrals de Seguretat per a destinacions turístiques.
Actualment col·labora amb diversos estudis d’urbanisme i arquitectura en matèria de sostenibilitat social, participació, mediació i resolució de conflictes en l’espai públic.
- El segon camp, és el de la coherència com a representant política de la ciutadania que plega abans de fer-se còmplice de la corrupció.
Des de juny de 2007 fins abril de 2010, en que va dimitir, va ser regidora electa del districte de Ciutat Vella de Barcelona. No va poder completar, des del càrrec que havia assumit, la tasca de canviar les dinàmiques d’un districte que des de feia anys se li escapava de les mans a l’Ajuntament.
En entrar al seu despatx aquesta arquitecta especialitzada en la resolució de conflictes entre l’administració i la ciutadania, es va trobar amb un panorama desolador, de molts vicis adquirits i alts funcionaris de dubtosa moral, més disposats a servir als seus propis interessos que al bé comú.
A mesura que les seves sospites sobre el fosc funcionament del sistema de concessió o denegació de llicències, sobretot en matèria d’apartaments turístics, anaven prenent cos, va tenir molt clar que no podia ser còmplice de la situació. També va denunciar les fosques operacions sobre l’Hotel del Palau de la Música.
La seva discreta obstinació a treure tota la roba bruta estesa a Ciutat Vella mobilitzà a uns enemics cada vegada més nombrosos i perillosos. La regidora i el petit nucli de col·laboradors de confiança que ella mateixa havia format van patir tota mena d’amenaces -com es posa de manifest en el sumari d’aquest cas- i fins i tot va ser objecte d’un robatori en el seu propi domicili. Va haver de recórrer a escorta policial i, mentre intentava posar ordre a Ciutat Vella i de fer d’aquest territori conflictiu un lloc més amable i amb unes regles del joc més justes va veure com també el partit que l’havia fitxat l’abandonava.
S’havia convertit en un element subversiu per a l’establishment, una persona incòmoda. Tres mesos després de declarar davant la jutge, i amb la salut afectada, va decidir llançar la tovallola i tornar a la vida civil. Es tractava, com afirma, d’un acte “íntim de responsabilitat” amb ella mateixa.
Ha estat com veiem, una regidora atípica. Una dona jove, arquitecte, apassionada per la rehabilitació de nuclis històrics i la participació ciutadana, que mai no havia format part de l’establishment polític. Una ciutadana que – com hauria de ser normal- va voler fer uns anys de servei públic aportant el coneixement del barri que representava i el de la seva experiència professional.
Com veurem, és una dona que no es rendeix. Quan parla d’aquests fets, la contundència amb què descriu un món corrupte i sense escrúpols no traspua gens de ressentiment, ni de desànim. La seva anàlisi vol construir pensant en el futur. Ella ho ha vist des de primera fila i vol que les coses canviïn. I per això, ara, la seva aposta en construir una nova política ciutadana… el tercer camp:
- Una ciutadania activa que genera una nova forma de fer política no partidista.
Des de fa 8 mesos mesos, amb tot un equip, estan elaborant una proposta, que en diuen: Parlament Ciutadà.
Presentat el passat l’1 de juny a Barcelona, amb l’objectiu d’articular un procés de reconeixement mutu del màxim nombre possible de col·lectius i entitats. Es tracta de construir un espai de confluència, un escenari de cooperació, una forma d’expressió i pressió i un instrument d’acció política de la ciutadania. Que suposo ella ens explicarà amb més detall.
Per tot plegat:
L’ASSOCIACIÓ JOSEP VIDAL I LLECHA, L’AJUNTAMENT DE REUS I
EL CENTRE DE LECTURA DE REUS
acte de lliurament del Memorial per la Pau Josep Vidal i Llecha 2013
que ha estat atorgat a
ITZIAR GONZÁLEZ I VIRÓS
per la seva trajectòria a favor d’un urbanisme que promogui la vida digna de la gent a les ciutats,
per la seva denúncia a la corrupció que la portà a dimitir com a regidora,
per la seva aposta per construir una nova política ciutadana…
Sala d’actes del Centre de Lectura de Reus,
el divendres dia 4 d’octubre a un quart de nou del vespre.
