1. La probabilitat d’una invasió ja sabem que és molt baixa. La d’una ocupació durant la transició, però, pot no ser-ho tant. En qualsevol dels casos no tindríem temps ni recursos per organitzar una defensa armada prou efectiva per impedir aquestes suposades amenaces. En canvi sí que tenim mitjans i temps per organitzar, des d’ara, una defensa civil fonamentada en la no claudicació, la no cooperació i la desobediència civil, tant de responsables polítics com de la ciutadania organitzada. Una defensa civil podria tenir un efecte dissuasiu molt important, tant con més organitzada, menys espontània i més anunciada fos.
  • Si la probabilitat d’una invasió o d’una ocupació és baixa, no ho és tant com la d’un estat autoritari, que redueixi, destrueixi llibertats i fins i tot l’estat de dret… Davant aquesta amenaça, un poble organitzat amb armes noviolentes, pot tenir, de nou, un alt efecte dissuasiu i efectiu per evitar qualsevol tipus de derives colpistes.
  • La seguretat humana es fonamenta en la cohesió de la societat, un sistema de defensa civil enforteix els lligams de tots aquells que s’organitzen per afrontar amenaces comunes, interiors o exteriors.
  • La defensa civil pot enfortir i retroalimentar-se amb el sistema de protecció civil, tant en emergències interiors com exteriors.
  • Un sistema de defensa civil, amb recerca aplicada, amb capacitació i organització professional i voluntària, pot ser una innovadora contribució per al centenar de pobles i estats que sí pateixen serioses amenaces d’invasió o de cops d’estat. Aportar coneixement, formació, suport… pot ser una acció exterior molt més efectiva que la d’intentar pal·liar els efectes de les guerres o dels cops d’estat un cop s’han produït. Només per aquesta raó ja té sentit estudiar i apostar per un sistema de defensa civil.

Donostia. Stop War. 25/03/2016.

Martí i Pepe