Recerca i articulació de models socieconòmics per fer front a les armes subtils de la violència estructural dels financers

En aquesta presentació Economia de l’equilibri dinàmic plantejo i responc aquestes qüestions:

  1. Vivim en un món desequilibrat.
  2. Com acordar els equilibris socialment desitjables?
  3. Com gestionar els equilibris de forma dinàmica?
  4. Tenim altres models de canvi que la conversió personal, l’autogestió col·lectiva o el control institucional
  5. Hi ha altres camins més enllà de la resignació, de les reformes o de la revolució?
  6. Podem canviar la correlació de forces sense activar la incoherent espiral de violència?
  7. Ens fixem en els efectes o en les causes? Ens estem deixant alguna clau?
  8. Quins objectius ens guien? L’anar fent? Un procés possible? Un model utòpic?
  9. Podem plantejar estratègies socialment possibles malgrat que les tendències ens indiquin que són poc probables?
  10. Com ens jutjarà la història? Quina és la nostra responsabilitat? Què podem fer?

…………………………………………………

7. Ens fixem en els efectes o en les causes? Ens estem deixant alguna causa clau?

La hipòtesi central que plantejo, recollida en els darrers 30 anys de diverses persones i experiències, és que hi ha algunes causes clau que impedeixen un autèntic canvi cap als equilibris que la majoria social acordi:

l’afany de lucre -de guanyar i acumular diners- com a valor dominant, que menysté i sotmet tots els altres valors i que provoca gran part dels desequilibris.

el tipus de moneda vigent – anònima, desinformativa i circulant- que esdevé la principal arma per mantenir l’afany de lucre com a valor dominant.

el tipus de sistema financer que, fonamentat en el crèdit amb interès, obliga a un creixement il·limitat i insostenible, que provoca crisis periòdiques a favor dels qui presten, tot sotmetent a servitud per deute a les majories.

l’apropiació, gràcies a aquests mecanismes subtils en mans de la minoria (l’1%), d’una plusvàlua comunitària que és fruit de l’acumulació de coneixement de la humanitat, i que si es gestionés públicament, permetria viure dignament i sosteniblement tota la població del planeta, en el grau d’equilibri que ella mateixa acordi en cada indret.

 

9.Podem plantejar estratègies socialment possibles, malgrat que les tendències ens indiquen que són poc probables?

Hem seguit al llarg del Cicle Alternatives al Sistema diversos plantejaments. Des del punt de vista dels “equilibris”, i simplificant en una frase:

– el Decreixement ens planteja l’equilibri entre humanitat i natura; i entre enriquits i empobrits,

– la Democràcia inclusiva ens planteja l’equilibri entre la demòtica (el poble en acció) i la política; entre democràcia econòmica i política,

– la Democràcia econòmica ens planteja a l’equilibri entre capital i treball, entre empresa privada, pública i cooperativa.

– la Cooperativa integral catalana ens planteja l’equilibri entre autogestió i la desobediència civil per viure sense capitalisme.

– La Sobirania financera ens planteja l’equilibri entre creació monetària i economia productiva.